Canviem la muntanya pel pla i ens dirigim cap al Delta de l'Ebre, una gran extensió totalment plana on el riu és l'absolut protagonista. Fem quilòmetres al costat dels arrossars anegats d'aigua, transitem per platges llarguíssimes i desertes, contemplem a ull nu tota mena d'ocells, gaudim de la serenor i la calma que traspua aquest paisatge, i ens deixem seduir per un bon arròs caldós.
Al Delta de l'Ebre tot és molt gran, i alhora tot és molt a l'abast, ja que el terreny és totalment pla. Les carreteres i pistes són rectes, i a vegades no veus el final. Una bona opció de conèixer aquesta vasta extensió és recórrer-la amb bicicleta, i això és el que fem aquest cap de setmana. Divendres baixem de Berga fins passat Deltebre, un poble que molts dels seus habitants encara no reconeixen com a propi, ja que és la unió dels antics pobles de la Cava i Jesús i Maria fa més de trenta anys.
Dissabte 16: el nord del Delta de l'Ebre
Passem la nit a la ribera esquerra de l'Ebre, al peu del riu, gairebé al costat de l'actual desenbocadura, prop del far del Garxall. Dic actual perquè la desembocadura no sempre ha estat al mateix lloc. Dissabte ens llevem d'hora i després d'esmorzar comencem a rodar en bicicleta pel carril habilitat al costat mateix del riu. Comencen a arribar força cotxes carregats amb motos d'aigua que avaren al riu, per uns baixadors habilitats. La pau i l'harmonia del lloc queda bruscament trencada pel soroll molest de les motos. En tot cas marxem seguint el curs de l'aigua i el GR 99, que segueix tot el curs del riu des del naixement a Fontibre fins a la desembocadura, d'on sortim. Transitem còmodament pel carril bici, amb trams de pista i trams asfaltats. Passem al costat dels embarcadors de barques de pesca i de vaixells turístics. Comencem a passar també pel costat dels camps d'arròs en el camí fins a Deltebre.
Creuem Deltebre, una ciutat extensa i un xic desordenada, amb edificis baixos. Les distàncies aquí són considerables, i molta gent es mou en bicicleta, i és curiós veure molts homes i dones grans moure's habitualment amb aquest mitjà de transport. Creuem la ciutat fins l'Ecomuseu, on hi ha un centre d'informació del parc. Recollim una mica d'informació i continuem la ruta per l'hemisferi nord del Delta. Transitem enmig d'immensos arrossars en direcció nord, fins a trobar el petit port de l'Illa o del Fangar, des d'on veiem tota la badia. Cap a l'esquerra veiem l'Ampolla i a la dreta la punta del Fangar. Anem vorejant la costa per pistes que separen camps. No es veu ningú enlloc, és una zona molt tranquil·la. Ens endinsem una mica fins a trobar la sèquia de l'Illa de Mar, i per aquesta pista asfaltada sí que hi circulen més cotxes. Arribem a la platja, on hi ha el restaurant Els Bascos. Aquí comença la península del Fangar.
La pista asfaltada s'acaba, i comença una pista de sorra. La sorra està molt compactada, ja que també hi passen cotxes. Tot i això en algun punt hem de baixar de la bicicleta. És molt pla, i el far del Fangar es veu des de molt lluny, però costa d'arribar-hi. Un cop al far descansem una estona i contemplem el paisatge. Continuem després per la platja, just al punt on l'aigua toca la sorra, aquesta està compactada i permet circular-hi amb bicicleta. Arribem fins a la punta, des d'on es veu perfectament l'Ampolla, que sembla ben a prop. Contemplem el paisatge i tornem enrere per la mateixa platja fins al restaurant. Des d'aquí prenem la pista asfaltada que seguirem uns quilòmetres. Enllaçarem alguna altra pista fins arribar pel camí més directe fins a Deltebre, i tot seguit tornarem pel mateix carril bici fins al punt d'origen.
Hem fet gairebé 70 quilòmetres, però amb un desnivell irrisori, uns 15 metres. El paisatge contràriament al que podria semblar no es fa gens monòton, ja que tot i ser molt planer sempre hi ha elements d'interès: algun ocell que emprèn el vol, l'arròs que comença a créixer en els camps, els canals de reg, les estacions de bombeig, el mar,... Un conjunt d'estímuls que fan que la ruta sigui ben interessant.
Cap al tard enfilem la furgo al transbordador, una gran barcassa que ens pemetrà creuar l'Ebre, i passar de Deltebre fins a Sant Jaume d'Enveja, dues poblacions separades per pocs metres passant pel transbordador i per més de 20 quilòmetres per carretera. El transbordador ben aviat perdrà bona part de la important funció de comunicació entre les dues ribes que ha desenvolupat durant molts anys, ja que s'està construint un pont entre les dues poblacions. En pocs minuts som a l'altra banda del riu. Creuem Sant Jaume d'Enveja i continuem per una estreta carretera fins als Muntells, i acabem d'arribar a la platja dels Eucaliptus, on passarem la nit, després de contemplar una bonica posta de sol.
Diumenge 17: el sud del Delta de l'Ebre
Ens llevem al costat de la llarga platja dels Eucaliptus. Som al peu de la platja, però el mar ens queda força lluny, ja que la platja és amplíssima. Després d'esmorzar agafem les bicicletes i posem rumb cap avall per la pista que passa per dins de la sorra de la platja. La sorra està molt compactada, i circulem sense problemes. Pedalem per la mateixa platja fins a enllaçar amb la platja del Trabucador, una llengua llarga i estreta, amb mar a les dues bandes. És una zona molt interessant, i és ben curiós estar pedalant per la platja i veure mar a les dues bandes. En algun punt la franja de terreny és bastant estreta. Com que és força d'hora encara no hi ha pràcticament ningú, i la tranquil·litat d'agraeix. Més endavant sí que trobarem més gent. Fem força quilòmetres per la pista de sorra fins a l'entrada de les salines, on s'acaba la pista. Continuem un tros més per la platja, a tocar l'aigua, ja que és l'únic lloc per on es pot circular amb la bicicleta fins a una talaia al punt més al sud on es pot arribar. Més avall és una zona protegida i no es permet l'accés. Des del mirador d'aus (una torre de fusta amb espiells) contemplem un grup de flamencs que s'alimenten amb tota tranquil·litat. Són uns animals preciosos.
Després de passar una bona estona contemplant els flamencs i altres ocells que voleien per la zona, reculem. Tornem a agafar la pista i remuntem tota la platja del Trabucador (gairebé 7 quilòmetres). Ara ja trobem força més gent que s'apropa a la zona. Prenem la pista que, transitant enmig dels arrossars, ens porta fins a Poblenou del Delta, un poble petit i molt bonic, amb totes les cases de color blanc immaculat. És un poble força turístic però amb molt d'encant. Des d'aquí seguirem una de les rutes de bicicleta marcades (o més aviat mig marcades) del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Passem per la pista que transita pel mig dels estanys de l'Encanyissada i la Tancada. Parem en el mirador d'aus i fem una pausa. Continuem fins a la Casa de Fusta, on hi una àrea recreativa i un centre d'informació del Parc. Hi ha força gent, però quan prenem el carril bici que volta l'estany de l'Encanyissada ja no veiem ningú enlloc. Anem fent quilòmetres i quilòmetres a bona velocitat, contemplant la gran llacuna de l'Encanyissada, una zona protegida on viuen i nidifiquen moltes espècies d'ocells. Fem la llarga volta a la llacuna, i tornem a Poblenou. Ara ens dirigim cap a voltar per la part superior de l'estany de la Tancada, que com el seu nom indica no té comunicació amb el mar. També parem en algun dels punts de vigia per contemplar els ocells i el paisatge. Amb els pocs metres que s'alcen aquestes torres et permet veure molt enllà, ja que és ben pla. Continuem pel carril bici fins a completar la volta a la llacuna, i arribem de nou a la platja dels Eucaliptus.
Avui hem fet uns 55 quilòmetres, i hem gaudit dels paisatges de l'hemisferi sud del Delta, diferent i més turístic que el seu germà del nord. Hem vist molts ocells, hem transitat per la llarga platja del Trabucador, amb mar a banda i banda, hem vist pobles ben bonics i hem gaudit del paisatge dels arrossars i el mar a la vora. Iniciem el camí de tornada, però arrodonim el cap de setmana amb un bon arròs caldós a Sant Jaume d'Enveja.
Afegeix un nou comentari