Lo Tossal (2.494 m.)

Fem una ruta en bicicleta que connecta la Vall Fosca amb l'antiga estació d'esquí de Llessui a través del ja mític coll del Triador. Des de Cabdella baixem a Espui on comença el llarg port de muntanya. Enllacem revolts i pendents moderats fins a sota el Montsent de Pallars, amb excel·lents vistes cap a les dues valls. Baixem a la Fita Alta, als dominis de l'antiga estació d'esquí, i prenem una pista secundària que puja fort fins al cim. Des de dalt una llarguíssima pista carenera va baixant cap als plans de la Regalíssia i la collada de Sant Quiri, i tot seguit un descens més marcat fins al fons de la Vall Fosca, a l'alçada de Molinos.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Cabdella (Pallars Jussà)
• Distància: 42,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.510 metres
• Temps: 4:45 hores
• Dificultat: IBP=108 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes d'alta muntanya. Algun tram molt dret
• Cartografia: Vall Fosca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui sortiré sol en bicicleta de muntanya per la capçalera de la Vall Fosca. Mentrestant la Sílvia i el Fum faran una caminada per la vall de Riqüerna. Sortirem tots des del bonic poble de Cabdella, però en direccions oposades. Avui aprofitaré que la ruta de la Sílvia és més curta i em vindrà a buscar uns quilòmetres més avall. Això m'evitarà remuntar un bon tram d'asfalt per la carretera de la vall. Així doncs, començo la ruta en descens per la carretera fins al petit poble d'Espui, conegut perquè va ser el centre de la fallida operació que pretenia construir una estació d'esquí i un complex immobiliari a la Vall Fosca. Baixo uns 2,5 km. i a la part baixa del poble giro a l'esquerra a l'entrada de la pista que puja cap al coll del Triador.

El coll del Triador s'ha convertit en un port mític per als ciclistes de muntanya, sobretot arran del pas de la coneguda ruta Pedals de Foc. No és un port especialment dur, però sí que és considerablement llarg i cal remuntar gairebé 1.000 metres de desnivell. És una pista bona que connecta el Pallars Jussà des de la Vall Fosca amb el Pallars Sobirà a través de les antigues pistes de Llessui, o també més al nord amb Espot. De fet ja hem pujat aquest coll en altres ocasions, i és ben entretingut sobretot gràcies a les excel·lents vistes panoràmiques que ofereix tant sobre el fons de la Vall Fosca com dels cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que es veuen cap al nord.

Vaig pujant a un ritme moderat que em permet gaudir del paisatge sense patir en excés. En un revolt poc abans del coll hi ha una font on faig provisió d'aigua. Trigo una hora i quaranta minuts en pujar els 12 km. de la pista i els gairebé 1.000 metres de desnivell. Un cop a dalt faig una pausa al mirador de Campollongo, on hi ha el característic monument de Pedals de Foc. També és conegut per ser al punt on es reuneixen els ramats que han estat pasturant junts tot l'estiu per les immenses pastures a més de 2.000 metres i es fa la tria del bestiar de cada propietari, d'aquí el nom del coll. Recupero forces amb aigua i una mica de menjar, i salto al vessant de Llessui. Baixo uns metres fins a trobar la llarga pista també ben coneguda que connecta Llessui i Espot.

És una de les pistes més espectaculars dels Pirineus catalans, ja que pots fer molts quilòmetres a més de 2.000 metres d'alçada, amb uns paisatges espatarrants. Un cop a la pista principal giro a la dreta en direcció a Lessui, i baixo aproximadament 4 km. per la pista ràpida i comodíssima. A l'esquena em vigila en tot moment el Montsent de Pallars. Baixo fins a la Fita Alta, on hi havia un conjunt d'edificis de l'antiga estació d'esquí que va tancar les seves portes l'any 1.987 després de 20 anys de funcionament, possiblement anticipant-se al que més endavant hem batejat com a canvi climàtic. Els edificis estan mig abandonats, però encara queda tota l'antiga instal·lació dels telecadires i telesquís, que es mantenen dempeus.

Per sota de les construccions mig abandonades marxa una pista secundària que sembla que comenci baixant, però en realitat de seguida puja. Fins aquí el camí era conegut, però aquest tram no l'havia fet mai. Aquesta pista és molt més precària, i possiblement s'utilitza ben poc, només pels ramaders de la zona. Desconec si es va construir com a via de servei per a l'estació d'esquí, o ja existia. En tot cas la pista va pujant en direcció oest cap al Bony dels Altars, que era el punt més alt de l'estació, on arribava l'últim telesquí. Arribar-hi no és del tot fàcil, ja que és una pista pedregosa i sense manteniment. A més a més, té alguns trams molt drets on cal posar tota la carn a la graella. Mica en mica vaig pujant cap a la part alta.

Abans d'arribar al punt més alt trobo un altre ciclista, l'únic amb qui coincidiré avui, que em diu que és de Pobellà, i per tant ha pujat per on jo baixaré més endavant. Quan més tard vaig fer la baixada, vaig pensar que era molt valent, ja que la pujada per on vaig baixar era més dura i encara més trencada. Parlem un moment i ambdós reprenem la marxa en sentit oposat. Acabo de pujar les últimes rampes fins al cim de Lo Tossal, de 2.494 metres, que alguns mapes bategen com el Cap de la Muntanya de Seurí, que es troba lleugerament per damunt del Bony dels Altars (una mica més baix i cap al nord). Al cim hi ha una petita antena de comunicacions. Bones vistes cap a tots cantons. Des d'aquí és fàcil identificar la majoria dels cims del Pallars.

De nou sobre rodes, canvio de direcció i marxo cap al sud per la pista que ara planeja per la carena que divideix els dos Pallars. La pista baixa suaument i flanqueja el Turó de la Cometa just abans de començar a baixar més decidida cap als plans de Regalíssia. Precisament aquesta baixada és molt dreta, i la pista molt trencada. En aquests immensos plans hi pasturen centenars de vaques i cavalls. Passo entremig del bestiar, i continuo baixant cap a la collada de Sant Quiri. Per aquí ja hi havíem passat just la vegada que vam pujar a l'ermita de Sant Quiri que es pot veure uns metres més amunt. Avui no hi pujaré, sinó que al coll prenc la pista que continua baixant pels boscos de Pobellà.

Abandono els grans prats alpins fortament inclinats que m'han acompanyat durant molta estona, i vaig baixant encara uns quilòmetres més per un bosc de muntanya fins al poble de Pobellà. La baixada és llarga i arribo amb els braços ben cansats. A Pobellà ja continuo baixant per asfalt cap a Mont-ros, i més avall fins a tocar de la carretera principal de la Vall Fosca a prop del nucli de Molinos. Allà m'esperen la Sílvia i el Fum que ja han acabat la seva ruta i m'han vingut a recebre. Així evitaré haver de remuntar uns quants quilòmetres per asfalt. Ha estat una excel·lent ruta per pistes d'alta muntanya, sense més dificultat que alguns trams de fort pendent, i sempre amb bones vistes cap als cims pallaresos.