Euskal Herria

Dins del parc natural Aizkorri - Aratz, a prop d'Oñati, trobem un curiós arc natural de roca que creua un cingle. I avui fem una caminada fàcil i molt agradable que surt des del petit poble dispers d'Araotz, al peu d'una gran cinglera que de ben lluny ja mostra el característic ull. Comencem pujant per una pista fins a la collada de Zeliaundi, on girem a la dreta i avancem per un altiplà que puja lleugerament fins al cim d'Orkatzategi, des d'on tenim una bonica vista de l'embassament d'Urkulu i la rodalia. Comencem a baixar per un terreny obert fins que trobem l'accés a l'espectacular forat calcari d'enormes dimensions. Entrem a la gran cova i arribem fins a la punta que ja s'aboca al cingle. Després de la visita, tornem al camí i baixem una bona estona fins al poble d'Araotz.

Ens endinsem al vessant nord de la Selva d'Irati, ja en territori francès, en un itinerari que combina trams de boscos frondosos amb d'altres de prats alpins. Iniciem la ruta a l'àrea d'acampada de Iraty-Cize des d'on pugem per un corriol al principi poc ciclable que es va enfilant fins dalt d'una carena amb vistes cap al pic d'Ohri. Arribem als xalets d'Irati, una zona de petites cabanes turístiques enmig del bosc. Creuem una àmplia zona boscosa a notable alçada i anem baixant fins al peu del riu Irati. Comença la segona pujada del dia, amb un tram dur per asfalt fins a sota mateix del pic d'Okabe, entremig d'extenses pastures i al peu d'uns monuments megalítics. Encara queda un divertit descens per un camí fàcil però molt pendent.

Ens endinsem pedalant pels boscos d'Irati per una còmoda pista que planeja cap a l'est tot resseguint el barranc de Pikatua. Passat l'embassament de Koixta comença a pujar de forma decidida i constant fins a la base de l'estació d'esquí d'Abodi, on fem una pausa a l'agradable terrassa. Comença tot seguit una llarga travessa per la carena de la serra d'Abodi per una pista precària que ens acosta fins al seu punt més alt, i continua cap a l'oest per terreny obert i panoràmic fins al Paso de las Alforjas. Deixem l'ample llom i ens endinsem de nou a la fageda a través d'un deliciós corriol que amb trams de cert pendent però sense grans dificultats ens retorna al punt d'inici.

Tot i que la normativa no permet arribar fins al punt més elevat, fem una sortida curta i ràpida des de l'aparcament del Parc Natural fins al punt més alt permès, i tot seguit baixem per una pista entre pastures d'alçada ben inclinades. Prenem la pista que surt de la base del parc i comença a pujar suau al peu del rierol Aiantsoro entremig d'un bosc atlàntic espès, humit i magnífic. Al cap de 6 quilòmetres la pista comença a pujar més fort i se separa del torrent. Al punt de Plazazelai sortim del parc i entrem al Baztan, primer en suau pujada i després per una forta baixada per pista asfaltada entre masies, prats verdíssims i ovelles latxes que pasturen dins dels característics tancats.