Penyal d'Ifac (327 m.)

En una punta de la Mediterrània enmig de la població alacantina de Calp, s'aixeca en vertical i directament des del mar una gran mola calcària d'aspecte inexpugnable. Des del mateix nucli urbà surt un camí que puja fins a la falda de les parets, i allà on sembla que el pas esdevé impossible trobem un túnel que permet travessar a l'altre cantó. El vessant marítim del penyal és més progressiu, i amb l'ajuda de cadenes en diversos punts es pot anar pujant fins el punt més alt, on trobem un magnífic mirador natural. Observem la costa exageradament urbanitzada i les platges que l'envolten, però també un reguitzell de muntanyes ben a prop, com la serra d'Oltà, la serra Gelada, la serra de Bèrnia, la serra d'Aitana o el Puig Campana.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Calp Marina Alta
• Distància: 5,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 270 metres
• Temps: 3.00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Alguns passos equipats amb cadenes
• Cartografia: Cartografia oficial de la Comunitat Valenciana Institut Cartogràfic Valencià (1:5.000)

Itinerari

Crònica

La petita muntanya que visitarem avui és una gran paret que s'aixeca directament des del mar i forma una petita península enmig de la població de Calp, a la comarca de la Marina Alta. La primera imatge del penyal és molt impactant, ja que sobretot la seva cara sud i oest s'alça totalment vertical des del mar. Tota aquesta banda està farcida de vies d'escalada molt apreciades per la qualitat de la roca, per l'indret excepcionalment bonic i per les bones temperatures sobretot a l'hivern. Per la nostra part passem uns dies de vacances en la zona sud dels Països Catalans buscant temperatures suaus, i aquí les hem trobat, tot i que el dia és més aviat núvol.

El primer que cal saber és que el Penyal d'Ifac és un petit parc natural, i l'accés està restringit. Actualment només poden accedir-hi 300 persones al dia, i cal sol·licitar el permís per internet amb antel·lació. No fer-ho pot ser motiu de multa quantiosa. El dia que hi volíem anar no ens vam poder inscriure, i vam aprofitar per passejar per la població i a mitja tarda vam accedir a la petita serra de de Toix, al final de la badia de Calp. S'hi pot arribar fàcilment des del cap d'amunt de la urbanització de San Antonio amb una curta caminada que ens porta al Morro de Toix, un dels millors miradors del Penyal, sobretot amb llum de tarda. Des d'aquí contemplem la característica roca que sembla emergir des del mar, però que no deixa de ser una continuació de la serra de Bèrnia que vam visitar un parell de dies abans.

Sortim amb la Sílvia i el Fum des de la base del Penyal, una zona tota urbanitzada fins al peu de les parets. Ben a prop hi ha el port, al sud, i més cap al nord el llarg passeig marítim i la platja de la Fossa. Al final dels blocs de pisos surt un camí que puja fins a les casetes on hi ha les instal·lacions del Parc Natural del Penyal d'Ifac. És un dels parcs naturals més petits d'Europa, ja que es limita a una zona molt concreta formada pel penyal, però és un terreny poblat sobretot per molts ocells marins. Hi ha un punt d'informació i una àrea de pícnic. Des d'aquí surt un camí ben arranjat amb escales i baranes que va pujant fins al peu de la roca. És un camí ben agradable que passa primer per les restes d'un jaciment ibèric, i que després a mesura que s'enfila, proporciona una bonica visió de les platges tremendament urbanitzades, sense ni un espai lliure de formigó.

Pugem intensament fins aproximar-nos tant a la roca que sembla que ens hi haguem d'enfilar. El pas sembla inaccessible, i de fer ho seria si l'any 1.918 no s'hagués construït un túnel per creuar la muralla de roca. Aquest túnel excavat directament a la roca té una distància d'uns 60 o 70 metres i puja força. El terreny és relliscós a causa de l'elevada humitat i la roca tan polida pel pas de mil·lers de persones. A banda i banda hi ha cadenes per facilitar el pas. El túnel no té llum, però des d'una punta es veu l'altra. Fins al túnel el camí és arranjat i molt agradable. A l'altra banda del túnel hi ha un mirador cap al mar, i un cartell que indica la perillositat del camí que queda.

Seguim pel caminet sempre amb vistes al mar i la platja de la Fossa que anem deixant enrere. El camí és força escarpat, i en molts punts relliscós. No és un camí perillós com indiquen els cartells, però hi ha una sobre protecció per evitar conductes de risc en una zona de gran massificació turística. En diversos punts trobarem cadenes per ajudar a passar algun tram més escarpat, o lleugerament aeri. El camí que segueix a l'altra banda del túnel avança direcció sud-est durant una bona estona fins a la cruïlla del mirador dels Carabiners. Deixem l'accés a aquest mirador del sector més oriental del penyal i girem totalment a la dreta per continuar el camí. Seguim pujant ara més fort, amb diversos trams escarpats alguns d'ells equipats amb cadenes. Anem avançant per un camí ben fresat i evident i en forta pujada fins que coronem la carena que ens porta directament al cim.

Arribem al cim del Penyal d'Ifac (327 m.) on hi ha un vèrtex geodèsic i un mirador natural excepcional, ja que el penyal s'enfila en una península que entra al mar entremig de les dues meitats de la població de Calp. Contemplem l'extensa població turística així com les Salines, la gran llacuna salada que hi ha entre una part i l'altra del nucli. També contemplem les dues immenses platges a banda i banda, ambdues amb forma de mitja lluna. I també contemplem cap a l'interior un conjunt de muntanyes que no coneixem, però que amb el mapa anem identificant, entre elles les serres d'Oltà, Gelada, Bèrnia o Aitana, i el característic Puig Campana, més al sud. Passem uns minuts al cim contemplant el paisatge que combina la muntanya a certa distància, i el mar sota els nostres peus, en una caiguda vertical de més de 300 metres.

Tornem pel mateix camí, i en la cruïlla acabem d'arribar-nos fins al mirador dels Carabiners, situat a la zona més de llevant, gairebé a dins del mar. Fem algunes fotos, contemplem la Mediterrània en un dia de mar calmada, i anem tornant pel mateix camí de nou cap al túnel i cap a la base del penyal a la mateixa població de Calp. Tanquem una ruta matinal curta però bonica i intensa en un dels accidents geogràfics més característics de la costa alacantina, i un dels símbols de la bonica Costa Blanca, tremendament castigada per l'urbanisme desmesurat.