Fígols

Serres de Campdevidre i Confós

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Muntanya de Santa Fe

Sota la magnífica església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó comencem a pedalar en forta pujada fins a Coll Piqué, punt de trobada de molts escaladors. Seguim pujant fort per una pista força trencada fins a les envistes de Montanissell, on arribem per terreny més suau. Després d'una pausa tornem a pujar fins al grau del Pitarell, on hem de superar una gran esllavissada. Seguim pujant per damunt de les cingleres fins al coll d'Espies, punt més alt de la ruta, i tot seguit planegem amb vistes precioses cap al Cadí i el Pedraforca. Al grau de Santa Fe deixem les bicis i pugem a peu fins a la petita ermita penjada al cingle sobre mateix d'Organyà, un gran mirador de la contrada. Baixem per un camí difícil i poc ciclable fins al coll Marí, i ja per pistes agradables entre camps acabem d'arribar al peu del Segre. Ja només queda tornar per la carretera secundària de Figols, contemplant la muntanya on hem pujat i la riba del Segre.

Gallina Pelada (2.317 m.)

Ens decidim a pujar a Ensija per gaudir d'una de les últimes nevades que ha cobert de blanc les muntanyes del Pirineu. Fem una de les rutes clàssiques que ens permet contemplar els diversos vessants de la serra d'Ensija. Sortim des de la Creu de Fumanya i voregem el vessant sud per sota la Roca Gran de Ferrús. Ens enfilem per les Llosanques, on cal fer una petita grimpada una mica més delicada amb neu i gel, i seguim cap a les Roques Blanques, on una bonica i fàcil cresteta connecta amb el sostre de la serra, el cap de la Gallina Pelada. Tot seguit baixem fins al refugi Delgado Úbeda, amb un terreny força glaçat, i creuem tot l'altiplà fins a trobar el collet que dóna accés a la canal del Caçador, on iniciem una ràpida i contundent baixada fins al punt d'inici.

Les Cambrotes

Observant l'interior de les Cambrotes

Ens enfilem de nou dalt dels cingles de Vallcebre per trobar unes grans esquerdes paral·leles al precipici que formen uns curiosos passadissos. Algunes d'aquestes esquerdes tenen gran profunditat, i fins i tot tenen trams subterranis. Ens movem per dins les esquerdes i busquem la zona més profunda per fer una breu exploració per les galeries entre els blocs despresos.

Cingles de la Bruixa

Al fil dels Cingles de la Bruixa

En un dia rúfol fem una escapada ràpida per conèixer una cinglera estreta i allargada, situada al sud d'Ensija, ben a prop del poble abandonat de Peguera. Des del portell dels Terrers marxem per la pista de Ferrús fins situar-nos vora la cinglera. La voregem per sota per una pista, i ens hi dirigim bosc a través fins a la base de l'alta paret sud, on hi ha les restes d'una antiga construcció, possiblement Cal Pitarra. Voregem cap al vessant nord, on sense camí grimpem fins a l'aresta. Resseguim l'aèria aresta fins que trobem un punt en què podem baixar.

Cingles de Vallcebre

Avancem pel fil de la cinglera. Al fons el Pedraforca i el Cadí

Sortim de Sant Corneli i ens acostem a la base de la cinglera. Ens hi enfilem per l'original grau dels Boigs, un pas equipat que permet superar la paret fent un zig-zag. Avancem en sentit antihorari sempre pel fil, amb bones vistes cap al Pedraforca i el Cadí. Ens entretenim al grau de les Granoteres, i baixem cap a la Foradada. Pugem ara fins a la carretera, i la creuem cap a la Barceloneta, i tot seguit el poble de Vallcebre. Tornem cap a l'ermita de Santa Magdalena, i retrobem els cingles baixant pel grau de Cal Sastre.

Cingles de la Garganta

Avancem pel feixanc superior de la cinglera, la zona amb vegetació

Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Cresta de Peguera

Ràpel estètic al sector final de les agulles

Entremig dels plàcids plans de Peguera s'aixeca un línia rocallosa coneguda com a Cingle del Griell. Aquesta petita cresta té una primera part fàcil, que es fa caminant i grimpant (II) en un terreny moderadament aeri. La segona part és més divertida, i ja trobem una grimpada més seriosa (III). Quatre ràpels, dos d'ells evitables, i un parell de trams breus d'escalada de IV i IV+ conformen el darrer tram d'agulles, estètiques i entretingudes.

Entorn miner i Roc de Peguera (1.704 m.)

Sant Miquel, el cementiri, les cases abandonades i el Roc de Peguera

Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

Pàgines

Subscriure a Fígols