La Nou - Catllaràs - Malanyeu

Sota l'església romànica de Sant Martí de la Nou comencem una ruta pel vessant més occidental del Catllaràs que ens enfila fins a la part alta del massís, i tot seguit baixa buscant els bonics colors de les fagedes a la tardor. La primera part de la ruta és una llarga pujada cap al coll de la Plana passant per les masies de Cuirols i Espades. Seguim pujant cap a la collada de Sant Miquel, a la part més alta del Catllaràs, i baixem pel vessant nord cap al pla de l'Ermità. Tornem a pujar per enfilar-nos al llom de la serra del Mill i buscar un corriol que baixa decidit cap al torrent de Malanyeu, on gaudirem de l'esplèndida fageda a la font de les Travesses. Creuem a la solana sota els cingles de Malanyeu i tornem a enfilar per una pista sota els cingles del Reu fins a la collada de Sant Isidre, des d'on només queda una baixada ràpida per pista.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Nou (Berguedà)
• Distància: 28,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.360 metres
• Temps: 3:45 hores
• Dificultat: IBP=147 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Principalment pistes. Fort desnivell. Tram de descens per corriol força dret
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La tardor potser és l'estació en què el Catllaràs mostra tot el seu esplendor. És una serra més aviat arrodonida i gairebé coberta de bosc en tots els seus vessants. Hi podem trobar diversos hàbitats vegetals, des de zones amb pins, fagedes, rouredes i també alguns prats alpins. Els boscos de faig són potser els més espectaculars en aquesta època, ja que en funció de quant avançada està la tardor adopten diferents colors, des dels grocs, passant pels ocres i acabant pels més torrats abans la fulla no comenci a caure, sovint empesa per alguna ventada. En aquests dies de tardor relativament suaus podem gaudir de diferents gammes cromàtiques en funció de l'alçada del bosc, i també de l'alçada dels propis arbres, ja que alguns, sobretot els més alts, mostren diversos colors en un mateix, ja que les capçades són més torrades, el tram intermig esgrogueït, i la part baixa encara menté la verdor.

Possiblement les fagedes més conegudes i espectaculars del Catllaràs estan situades més al vessant nord, com la baga de l'Ardericó. Però hi ha una fageda que m'agrada força, tot i ser petita, i és la del torrent de Malanyeu, al voltant de la font de les Travesses. Amb l'excusa de passar-hi vaig dibuixar sobre el mapa una ruta que surt de La Nou, puja cap a la part alta del Catllaràs i baixa per un corriol que al principi no sabia si seria gaire ciclable o no, tot i que hi havia passat a peu. A l'hora de la veritat vaig gaudir-lo molt, ja que és força fàcil, només amb algun pas més delicat on vaig posar el peu a terra o vaig baixar de la bicicleta momentàniament.

Surto sol des de la Nou. Hi ha un bon aparcament sota la bonica església romànica de Sant Martí, amb el seu característic campanar. Davant mateix del temple m'enfilo per un carrer costerut que continua cap a la sortida del poble. És la pista asfaltada que va cap a Malanyeu, i la segueixo uns 750 metres. Vaig pujant tot contemplant la cara occidental del Sobrepuny. De fet des d'aquí es veu la cinglera del Sobrepuny de Baix, un avantcim del principal. Enmig d'un revolt deixo la carretera de Malanyeu i continuo de dret per una pista que segueix pujant. De seguida vaig encadenant revolts curts que em permeten guanyar alçada, i contemplar una bonica estampa del poble de la Nou, amb el característic santuari de Lurda sota el nucli.

La pista està en bones condicions, i va pujant sense treva en direcció nord-est. Quan porto 3,7 km. arribo a la masia de Cuirols, on fan uns fantàstics formatges de cabra. A partir d'aquí la pista és més dreta i està en pitjor estat. Només passar el revolt on hi ha la masia la pujada ja és dura, i cal esmerçar tots els esforços. Vaig pujant amb la fresca i aviat arribo a la masia d'Espades, que està deshabitada. Dels dels prats que hi ha just al damunt es pot contemplar una bonica visió de la serra dels Rasos de Peguera, Ensija, els Cingles de Vallcebre i també el Pedraforca. Una bonica estampa que acompanya una pujada dura i pedregosa. Continuo amunt cap a la Creueta i al cap de poc la collada de la Plana, just a sota del Sobrepuny. De fet des d'aquí neix un camí que hi puja en poca estona.

Al coll de la Plana hi ha una cruïlla de pistes, i jo trio que la que marxa més a l'esquerra i continua pujant. De nou trobo algun pujador fort i pedregós, sobretot al primer tram després del coll. Ara la pista s'adreça cap al nord, i després d'uns forts pujadors es suavitza. Més endavant trobo una cruïlla i segueixo per la principal que marxa una mica a la dreta i va tombant cap a llevant. Planejo uns minuts agradables per dins d'un bosc de pins. M'aturo en un mirador natural on es pot contemplar el Sobrepuny i just a sota la masia de Rossinyol. Segueixo enllà i la pista arriba al pas de l'Euga, on conflueix amb la pista que puja des de Sant Romà de la Clusa, que queda una mica més avall. Segueixo pujant i després d'un revolt a la dreta passo per damunt de la masia de Cabanelles, de la qual només queda dempeus un bonic paller. La pujada no s'atura i vaig pujant cap a la part alta del Catllaràs. Entro en un tram de bosc de faig a la baga de cal Serra, i al cap de poc arribo a la collada de Sant Miquel, el punt més alt de la ruta.

Sóc a la part més alta del Catllaràs, gairebé a 1.700 metres. De fet el sostre del massís el tinc just a sobre, el Serrat Negre de 1.781 m. Creuo la collada i començo a baixar per l'altra banda. Deixo el solei i entro a l'obaga. Al vessant nord el terreny és més humit, en alguns revolts fins i tot enfangat. El faig guanya la partida al pi, i la temperatura baixa uns quants graus. Després de molta estona i força desnivell s'agraeix baixar una miqueta. Aviat el Pedraforca ofereix la millor imatge a l'horitzó, i vaig baixant còmodament gaudint dels colors de la tardor als boscos alts del Catllaràs. Passo pel collet Llebató i uns minuts més avall arribo al camp de l'Ermità. Encara baixo uns metres més fins a trobar una cruïlla que marxa a l'esquerra i comença a pujar. Mig enfredorat després d'una estona baixant, torna a venir de gust pedalar i enfilar uns quants metres més fins a la collada de les Bassotes.

Al coll de les Bassotes hi ha una cruïlla de pistes. La que baixa a la dreta es dirigeix cap a Sant Julià de Cerdanyola. Prenc la pista que marxa més a l'esquerra i comença planejant. Aviat entra en un bosc combinat de pins i faig que ofereix una bonica combinació de colors. La pista va pujant fins que s'acaba. Just en aquest punt baixo de la bicicleta i empenyo una vintena de metres cap a l'esquerra fins dalt de la carena de la serra del Mill. Dalt la carena hi ha un caminet, i el segueixo a l'esquerra tot planejant fins un replà on hi ha una cruïlla de camins i un pal indicador. Comença aquí un corriol molt divertit que salta a l'altre cantó de la carena i inicia un fort descens cap al vessant de Malanyeu. És un camí preciós, força ciclable en conjunt, però amb algun pas força dret que per prudència faig a peu, però en cap cas és un camí difícil. El corriol baixa cap al fons del barranc, i va girant al clot de la Taleia.

Al fons del torrent el camí entre en una preciosa fageda que ofereix tota la varietat de colors, des dels verds, passant pels ocres i fins als més torrats. És la fageda del torrent de Malanyeu que baixa cap al a font de les Travesses. El camí conflueix en una pista i va baixant per dins de la fageda en un dels trams més bonics de la ruta. És una part ràpida, ja que és una pista en baixada, però convida a contemplar cada revolt i fer unes quantes fotografies de l'ambient tardoral. Baixo cap a la font de les Travesses i continuo baixant fort per aquesta pista solitària que passada la font entra al vessant solei i continua cap a la masia del Monell, rehabilitada. La pista continua baixant pel solei sota els cingles de Malanyeu. Entro en un tram de roureda, també en plena transició de colors. Segueixo avall entre els cingles de Malanyeu a la dreta i el cingle del Devesó a l'esquerra. Passo al costat de les cases de la Solana i alguna altra més, i uns metres més avall arribo a la carretera asfaltada que puja a Malanyeu.

Després d'una baixada sempre ve una pujada, i just a l'asfalt torna a tocar pujar. Remunto la carretera direcció a Malanyeu poc més de mig quilòmetre, però en forta pujada. Enmig d'un revolt giro a la dreta cap a la masia de Coma-rodona, però només agafar la pista tiro a l'esquerra per una de secundària que comença a pujar per dins del bosc. Pujo fort uns minuts fins arribar a uns prats. La pista els creua cap a la dreta i desemboca en una altra pista que continua pujant. El pendent és fort, amb algun tram excepcionalment fort que fins i tot em fa empènyer uns pocs metres, segurament també a causa del cansament acumulat. És una pista secundària i tancada al trànsit que puja fort en direcció sud. Passa pels plans de cal Tibat i continua enfilant-se fins a la collada de Sant Isidre, on hi ha una creu.

A la collada de Sant Isidre s'acaba la pujada, i s'agraeix, després d'un bon desnivell acumulat. La pista comença a baixar a l'altre cantó del coll per dins d'un bosc espès. Va seguint el PR C-100 fins a la casa del Puig, i encara uns metres més avall fins a entrar a la Nou, on havia començat la ruta fa una bona estona. De nou sota l'església de Sant Martí poso fi a una bonica ruta força esportiva, amb força desnivell acumulat i alguns trams de pujada molt durs. La primera part és tota de pujada fins a la part alta del Catllaràs, i després comença a baixar pel vessant nord fins a la serra del Mill on un divertit corriol ens portarà a la fageda de la font de les Travesses. Un itinerari de pista i camí amb bons al·licients sobretot a la primavera, quan les fagedes i rouredes tenyeixen el paisatge de colors càlids i intensos.