La Tosa (2.536 m.) per les Muntanyetes (hivernal)

  • Les Muntanyetes

  • La Foradada

  • Les parets de les Muntanyetes

  • Superant forts pendents

  • Arribem al Torrent de la Mena

  • Restes de les antigues mines

  • Torrent de la Mena, des de dalt

  • Antic habitatge dels miners

  • Pugem per la carena cap a la Tosa

Tornem a recórrer un dels itineraris més salvatges i estèticament potents al vessant sud del Moixeró, enfilant el seu punt culminant a través d'un laberint d'agulles, parets i canals de gran bellesa. Sortim des de l'Hospitalet de Roca-sança i fem una breu parada a la curiosa Foradada abans de continuar fins a la base de les grans parets calcàries. Encadenem diverses canals fent alguna grimpada un pèl més complicada per la presència de neu i gel. Sortim de l'itinerari laberíntic per les antigues mines de la Mena, i acabem de remuntar fins al cim. Fem parada al Niu d'Àliga i iniciem el descens per coll de Jou i Roca-sança.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Hospitalet de Roca-sança Guardiola de Berguedà
  • Distància: 14,14 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.415 metres
  • Temps: 8:40 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Trams sense camí, on cal orientar-se. Forts pendents. Petita grimpada
  • Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Hospitalet de Roca-sança 00:00 00:00 0,0
El Claper 00:32 00:32 1,2
La Foradada 01:08 01:40 2,9
Pleta dels Xais 00:31 02:11 4,3
Base parets Muntanyetes 00:27 02:38 5,0
Pausa 00:25 03:03
Mines de la Mena 01:02 04:05 5,9
La Tosa 01:10 05:15 7,4
Pausa Niu d'Àliga 00:53 06:08
Coll de Jou 01:06 07:14 10,1
Rosa-sança 00:34 07:48 11,7
Hospitalet de Roca-sança 00:50 08:38 14,1

Crònica

El temps i les condicions de la neu ens van fer canviar els plans inicials de fer una travessa hivernal més al nord amb una bona colla d'amics. Poca neu per moure's amb esquís i raquetes i massa per anar amb botes. Finalment vam decidir fer aquest itinerari pel vessant sud, protegit dels gèlids vents del nord que fuetejaven fort aquests dies. És una ruta que ja coneixíem, i que amb algunes variacions ja havíem fet en un parell d'ocasions. La primera, sense acabar d'arribar al cim, va ser per a nosaltres una gran descoberta d'aquest entorn salvatge. La segona una mica menys dura ja que vam sortir des del mirador del President, però igualment intensa. I avui hi tornem amb una colla d'amics que no coneixen aquest abrupte vessant sud de la Tosa.

Precisament la majoria de gent coneix la Tosa pel vessant nord d'Alp i Urús, on hi ha les estacions d'esquí de la Masella i la Molina, i probablement també el concorregut camí des de Coll de Pal, però poca gent s'imagina que és possible pujar directament, amb un fort desnivell, des del vessant sud, creuant els intrincats passadissos entre parets de roca de les Muntanyetes.

La Tosa, que la gent d'Alp i molts turistes de la capital s'entesten a rebatejar com a Tosa d'Alp, és una muntanya prominent, elevada i arrodonida, culminada pel curiós refugi del Niu d'Àliga. Hi termenegen 4 municipis: Bagà, Alp, Das i Urús. Està greument ferida al cantó nord per les cicatrius de les pistes d'esquí. En canvi té un vessant sud molt salvatge, vertical i inaccessible, on els isards campen lliurement en un territori que els és propi. Avui veuran la seva tranquil·litat una mica alterada, tant poc com podem, això sí, però només veure'ns corren esporuguits saltant àgilment entre els espadats rocosos.

Sortim des de la masia mil·lenària de l'Hospitalet de Roca-sança, de la qual ja hem parlat en nombroses ocasions. Parada i fonda d'antics traginers en un punt estratègic abans de creuar cap al vessant nord del Moixeró. Passem per sobre la casa entre el soroll eixordidor de la multitud de gossos que la vetllen. Seguim el camí ben fresat i indicat fins arribar a la casa ensorrada del Claper, de la qual hem llegit alguna vegada, sense contrastar les fonts, que va ser destruïda per una gran roca que es va desprendre dels cingles superiors a mitjans dels anys 50 del segle passat. Deixem el camí marcat i seguim cap a la dreta flanquejant la base de les roques del Claper.

Més endavant, al punt de trobar el torrent, ens confonem de camí, ja que aquí és poc fresat, i tendim massa a la dreta. Uns minuts més tard, quan ens adonem de l'error, rectifiquem i enfilem marges amunt fins a retrobar-lo al punt del Ras, una bonica pastura sota les grans roques, amb bones vistes cap a la vall de Gréixer. Retrobat el camí anem pujant direcció nord, i fem una petita parada a la Foradada, una gran balma amb un impressionant pont de roca que havia servit de cleda. Un petit cartell de fusta ens indica el punt exacte, separant-nos uns metres del camí. És un lloc molt bonic, amb una gran arcada i una notable balma on sovint s'hi guardaven ramats.

Avancem de flanc, cap a l'est, pujant lleugerament per un bosc espès fins la Pleta dels Xais, el punt on trobem el torrent on conflueixen les aigües recollides en el gran embut del Serrat Gran. Precisament en aquest punt s'uneix el camí que ve des del mirador del President, i que ja vam recórrer en una altra ocasió. Pugem uns metres per dins del torrent, i trobem unes fites que ens conviden a deixar-lo. Recordo la primera vegada que hi vam venir, sense pràcticament referències ni indicacions. Ara és més fàcil, ja que anem trobant alguna fita que ens confirma el bon camí.

Deixem el torrent i marxem a l'esquerra, fent un canvi sobtat de direcció. Marxem cap a l'oest fent una llarga diagonal per sota les roques, enfilant progressivament. Trobem uns punts vermells que porten cap a l'esperó de Rebost, i també algunes fites. Anem seguint el camí entre boixeres, amb la vista sempre posada a les grans roques que tenim sobre els nostres caps. Sembla difícil que hi pugui haver pas entre aquests mostres verticals, però sabem que n'hi ha. Voregem per la base d'un gran esperó i ens encarem cap al nord fins sota una gran paret abalmada, on farem una pausa.

Al peu de la gran paret, on hi ha un petit recer de pastors, deixem el camí i comencem el tram més aventurer. Pugem per una canal en fort pendent que marxa a la dreta de la gran paret. Uns metres més amunt cal deixar aquesta canal, que queda morta en un gran circ uns metres més amunt. Al costat d'una petita balma que trobem a mà esquerra de la canal, cal abandonar-la i seguir-ne una altra que marxa a l'esquerra. Aquesta nova canal és més dreta, i cal grimpar per superar el primer tram. És una grimpada fàcil, però un xic més delicada avui amb neu i trams de gel. Amb compte anem pujant un a un, evitant el risc de fer baixar pedres. Superada la grimpada cal continuar la canal amunt, encara en fort pendent, i fins que s'obre.

Arribem a una zona més oberta, envolada però de grans parets calcàries molt estètiques, que ens evoquen les Dolomites. Cal seguir amunt i situar-nos sota d'un marcat esperó i vorejar-lo per l'esquerra. Pugem sense dificultat, tot i la presència d'una fina capa de neu. Un cop vorejat l'esperó, s'obre a la nostra dreta una altra gran canal, la part superior del torrent de la Mena. Canviem doncs de direcció i marxem cap a la dreta (nord-est), remuntant la costeruda tartera fins arribar a les restes de les antigues mines de la Mena. Encara queda un gran tub metàl·lic i restes diverses. També hi ha la boca d'una mina, mig tapada, i més amunt unes altres mig ensorrades.

Continuem pujant cap a la capçalera del torrent, i arribem fins un vell edifici, sense teulada, lloc on vivien els miners que treballaven en aquest entorn tan hostil, a més de 2.300 metres d'alçada. Aquí ja trobem la pista que marxa cap a l'oest, precisament on hi havia el trenet que portava el manganès extret de les mines cap a la Cerdanya. Seguim l'antiga pista, passem per sota un carregador i arribem al collet de la Mena. Trobem una zona compacta de glaç, i ens calcem els grampons per encarar la darrera pujada cap al cim. Un fort pendent, vent empipador i un fred considerable ens acompanyen els darrers metres fins al cim de la Tosa, coronat per un vèrtex geodèsic.

Ens estem al cim el temps just per fer la foto, ja que el fred és insuportable. Tornem enrere i ens refugiem al Niu d'Àliga, on dinem còmodament dins les instal·lacions del refugi. Després d'una estona, ens tornem a abrigar, i enmig d'un fred ben viu comencem a baixar cap a l'oest pel camí habitual, el GR-150.1, part de la popular ruta Cavalls del Vent. Baixem gairebé 3 quilòmetres seguint la carena nevada. Arribats a Coll de Jou ens reagrupem i trenquem a l'esquerra per començar a baixar més fort. Fins al collet de Deugràcies anem planejant, i a partir d'allí ja baixem decidits entremig del bosc pel bonic camí ple de giragonses que ens portarà sota la gran paret de Roca-sança, on hi ha velles inscripcions dels traginers.

Seguim baixant, gairebé de fosc, arribem al camp del Teixó, tornem a passar pel Claper, i ja pel camí conegut fins a l'Hospitalet de Roca-sança, on ja de lluny els gossos ens reben amb l'habitual cridòria. Tanquem així una ruta exigent, amb més de 1.400 metres de desnivell per un terreny inhòspit i de gran bellesa alhora. Hem creuat la salvatge zona de les Muntanyetes i hem retrobat a la civilització al cim, amb el còmode refugi del Niu d'Áliga. Una ruta sorprenent i aventurera.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Afegeix un nou comentari