Cap de la Boixassa (1.820 m.)

• 

  Cascada fumejant de les Fonts del Bastareny

• 

  Pujant entre les cingleres del Clot de Vimboca

• 

  Cova del Forat de Vimboca

• 

  El Puig Terrers i la Roca de la Moixa

• 

  Busquem un pas pel vessant nord per accedir directament al cim

• 

  Baixant de la Boixassa, amb la vall del Bastareny al fons

• 

  Bonica cascada dels Empedrats

Des de Cal Cerdanyola marxem per la pista fins a les esplèndides Fonts del Bastareny, i d'allà caminem de pla fins a trobar el camí de Vimboca. Remuntem el torrent en fort pendent, fent una aturada a la cova del Forat de Vimboca. Pugem fort fins al coll de Galigan, des d'on anem a buscar un pas pel vessant nord que ens permet assolir al cim. Baixem fins al refugi Sant Jordi i tornem al punt d'inici pel bonic camí dels Empedrats, on l'aigua modela racons de gran bellesa.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Cal Cerdanyola, Gisclareny (Berguedà)
• Distància: 12,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 980 metres
• Temps: 6:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Petita grimpada abans del cim
• Cartografia: Moixeró, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El nostre amic Lluís ens proposa enfilar-nos fins al Cap de la Boixassa, un petit cim separat lleugerament de la carena del Moixeró cap al sud. De seguida ens agrada la idea, ja que aquest tram del Parc Natural Cadí-Moixeró és molt bonic, amb racons molt interessants. La idea és pujar pel Clot de Vimboca, coronar el cim i baixar per una altra fondalada, el camí dels Empedrats.

Mirat de lluny el vessant sud del Moixeró és molt escarpat. En aquest sector més occidental de la serra destaquen unes profundíssimes ferides que trenquen la regularitat del vessant. Són torrents que es mouen entre les cingleres que es separen cap al sud de la serra mare. Entre la Roca de la Moixa i el Cap de la Boixassa es dibuixa el marcadíssim torrent en forma d'embut del Clot de Vimboca, i entre les cingleres de la Boixassa i la Roca Tallada es configura una altra de les grans ferides, la que coneixem com els Empedrats.

Ens dirigim cap a Cal Cerdanyola, al peu del riu Bastareny que tot just acaba de néixer. S'hi arriba fàcilment des de Bagà, per la carretera que va a Gisclareny. Poc abans de l'àrea recreativa de l'Avellanet marxa una pista forestal a la dreta que en un parell de quilòmetres ens porta a la casa. L'antiga masia i els edificis anexes s'han remodelat com a escola de natura. Hi ha un aparcament davant, on començarem la ruta.

Fem provisió d'aigua a la Font Nostra, i comencem a caminar seguint la mateixa pista per on veníem. Aquest primer tram és avorrit però ràpid, ja que avançarem per pista fent dos quilòmetres durant gairebé mitja hora. Arribem a l'aparcament de les Fonts del Bastareny, i pugem fins a veure la magnífica cascada, que porta força aigua i fumeja amb la fresca de bon matí. No acabem de pujar fins a la font del naixement, ja que hi hem estat diverses vegades, però si algú no ho coneix és molt recomanable, ja que l'aigua brolla directament de la roca.

Prenem una pista en pujada molt suau que comença després d'una tanca. Passem per les pastures de la casa del Monnell, deshabitada, i seguim la pista durant poc més d'un quilòmetre. Cal fixar-se que a la dreta marxa un caminet amb un discret cartell que indica el coll de Vimboca. Comencem a pujar pel camí, primer més suau, però aviat comença a enfilar més fort. L'excés de roba de seguida fa nosa. Al cap de poc d'haver començat el camí, se n'hi afegeix un altre per la dreta, que ve de la casa del Monnell, i uns metres més endavant el camí es bifurca per l'esquerra. Aquesta opció portaria en pocs minuts fins a la petita església d'Oreis, mig enrunada, però molt bonica. Nosaltres però continuem el camí principal que remunta el torrent.

El torrent és discontinu, i en alguns punts porta aigua i en altres es deu filtrar. En el primer tram el bosc és molt espès, i en prou feines es pot veure l'entorn. Més amunt el bosc es va obrint, i ens adonem que estem avançant entre grans cingleres. El dia és lletjot, poc lluminós, amb núvols prims. Aquest camí no és gaire freqüentat, però es segueix bé i és molt agradable. En alguns punts el torrent forma racons singulars. Guanyem alçada a bon ritme, ja que la pujada és considerable. Al cap d'uns minuts veiem la boca d'una cavitat a la nostra dreta, a la base de la cinglera, i ens hi enfilem grimpant un parell de metres.

El Forat de Vimboca és una cova allargada, d'uns 15 o 20 metres de llarg i de desenvolupament pràcticament pla, amb una lleugera pujada al fons. Té una boca ampla, d'aproximadament 3 x 3 metres, que mica en mica es va estrenyent fins a fer-se impracticable. Al final hi ha petites concrecions litogèniques poc destacables. Vista la cova seguim el camí, que continua pujant i pujant.

El Clot de Vimboca es va obrint, i ja som a la part ampla de l'embut. Tot i això la pujada no disminueix, i avancem per zona boscosa fins al coll de Galigan. En el darrer tram el camí és una mica difús, ja que el terreny és més ample i el bosc més obert. En tot cas és fàcil intuïr que cal arribar a l'ample collada que s'endevina al cap d'amunt, tendint sempre cap a la nostra dreta. Afagem aire al coll, tot contemplant el Penyes Altes i el sector oriental del Moixeró.

Des del coll anem a buscar un pas que ens permetrà accedir directament al Cap de la Boixassa sense haver de seguir el camí normal que fa tota la volta per sota. Des del mateix coll iniciem un flanqueig pel vessant nord, sense camí. Avancem primer entre els arbres, de pla, fins a trobar una marcada tartera. En aquest punt s'obre una espectacular vista sobre el Puig Terrers i la cinglera de la Moixa. Continuem avançant de flanc per la tartera, baixant lleugerament per anar a buscar un solitari pi situat al punt en què la cinglera té una evident debilitat que ens permetrà enfilar-nos-hi.

Cal grimpar uns metres per terreny obert i fàcil, però relliscós ja que hi ha molta pedra solta. Superada aquesta petita grimpada arribem a una altra tartera suspesa, i anem a buscar la base del cingle superior. Avancem uns metres cap a l'esquerra fins a trobar de nou una debilitat que ens permet superar-la grimpant, sense dificultat. És força evident el recorregut per on enfilar, tot i que de lluny pugui semblar complicat. Sortim a la carena, i la seguim a l'esquerra directament fins al cim.

Des del Cap de la Boixassa (1.820 m.) contemplem un bonic paisatge gràcies al dia que s'ha anat arreglant. El Puig Terrers i la paral·lela cinglera de la Moixa atreuen fortament les mirades. En sentit oposat el Penyes Altes i la Tosa, seguint el cordal moixeronenc. Cap al sud la vall del Bastareny i les boirines provocades per la inversió tèrmica. Cap al nord les muntanyes ceretanes. Un paisatge excel·lent que convida a gaudir-lo amb calma, per això ens asseiem, mengem i reposem uns minuts.

Baixem del cim pel camí normal, que ressegueix la cinglera sud fins al pas del Boixader. Aquí podríem baixar ràpidament cap a Cal Cerdanyola per camí de la Pelosa, però preferim allargar-ho una mica i gaudir de l'espectacle natural dels Empedrats. Així doncs al pas del Boixader prenem el camí a l'esquerra, faldegem la cinglera de la Boixassa i baixem en pocs minuts fins al Refugi Sant Jordi. Aquesta època el refugi està tancat, i no veiem ningú enlloc. El refugi va ser reformat fa poc temps, i té molt bon aspecte, ben pintat i lluent.

Descartem el GR-107, que passa pel refugi, i prenem el PR C-125 que baixa cap al sud-est pel camí dels Empedrats. Baixem un primer tram obert, seguint el torrent del Pendís. Quan aquest es troba amb el torrent d'Escriu es comencen a entaforar. Poc més avall s'uneixen les carenes que baixen de la Boixassa (oest) i la Roca Tallada (est), i comença el recorregut dels empedrats per un congost tancat per parets a banda i banda. En tot aquest recorregut el riu es contorsiona fortament, oferint racons sublims.

Baixem esquivant l'aigua, ja que cal creuar el torrent en diverses ocasions. Gairebé al cap d'avall gaudim d'un dels indrets més característics i alhora més bonics, l'estreta cascada enclotada entre grans rocs i un bonic toll a la seva base. Continuem el camí, ara més planer, que acaba de baixar en pocs minuts més fins al punt d'origen.

Aquesta volta és realment interessant, ja que recorrem dos dels majors congostos del vessant sud del Moixeró. Pugem pel Clot de Vimboca i baixem pels Empedrats, pujant entremig del Cap de la Boixassa. Excel·lents vistes dels promontoris del Moixeró i racons increïbles modelats per l'aigua.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta