Cresta de Peguera

  • El poble abandonat de Peguera, sota el roc homònim

  • Mica en mica la cresta es va fent més aèria

  • Passos d'equilibri al tram final de la cresta

  • Ràpel estètic al sector final de les agulles

  • Visió general del tram final de la cresta

Entremig dels plàcids plans de Peguera s'aixeca un línia rocallosa coneguda com a Cingle del Griell. Aquesta petita cresta té una primera part fàcil, que es fa caminant i grimpant (II) en un terreny moderadament aeri. La segona part és més divertida, i ja trobem una grimpada més seriosa (III). Quatre ràpels, dos d'ells evitables, i un parell de trams breus d'escalada de IV i IV+ conformen el darrer tram d'agulles, estètiques i entretingudes.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Escalada en cresta
  • Lloc de sortida: Font de Cal Coix, Peguera, Fígols (Berguedà)
  • Distància: 3,7 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 200 metres
  • Temps: 3:00 hores
  • Ràpels: 4. R10 (opcional), R15, R10, R8 (opcional)
  • Dificultat: PD+
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpades de II i III per terreny aeri. Breu escalada de IV i IV+. Penúltim ràpel amb sortida delicada.
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Font de Cal Coix 00:00 00:00 0,0
Inici cresta 00:30 00:30 1,1
Final cresta 02:00 02:30 1,9
Font de Cal Coix 00:30 03:00 3,7

Crònica

Fa més de tres anys ja vam fer aquesta activitat per primera vegada. En aquella ocasió teníem la sensació de conèixer una ruta nova, la incertesa del que trobaríem, la dificultat,... Avui la sensació és diferent. No tenim aquella agradable sensació de descoberta, però per altra banda tenim més experiència, i això ens permet gaudir més relaxadament de l'activitat. I a més a més avui ho compartim amb una bona colla d'amics: l'Eli i el Francesc, el Xavier, l'altre Francesc, i òbviament la Sílvia i jo mateix. Farem una activitat divertida, emocionant, però poc difícil. Ideal per passar un matí divertit compartint-ho amb els amics.

L'altra ocasió vam arribar fins a Sant Miquel de Peguera, al peu del poble abandonat. Avui deixem els vehicles a la font de Cal Coix, una mica més avall, i pugem tot caminant per la pista tot contemplant la baga de Peguera. Mentrestant deixem que el sol comenci a escalfar la roca. Situats al peu del poble abandonat contemplem la bonica estampa de les restes de les cases sota el gran Roc de Peguera, tot envoltat d'àmplies pastures. No ens oblidem de recomanar conèixer la zona de Peguera, i les restes del seu passat miner. Vam fer-hi una interessant excursió fa un temps.

Pugem cap al poble, sota el gran roc. Tendim cap a l'esquerra, passant al costat de les cases ensorrades. Vorejarem la roca per l'esquerra i just al darrere, després d'un prat ja veurem el primer tram de cresta. S'accedeix fàcilment al llom de la cresta caminant, ja que per aquesta banda és gairebé plana. Pel cantó est ja és una mica vertical, i ho serà més a mesura que avancem pel fil. Comencem a cavalcar per la cresta sense cap mena de dificultat. En algun punt posem les mans a terra per superar algun petit ressalt, però es tracta bàsicament d'una fàcil caminada carenera. A mesura que anem avançant la línia esdevé més aèria i hem de grimpar en alguns punts.

Arribem a un pas molt estret, que alguns superen amb la tècnica del pas de cavall, i altres caminant amb seguretat a mode d'equilibrista. Pugem fins al punt més elevat de la cresta grimpant sense dificultat. Trobem algun parabolt per assegurar, imaginem per fer cursets o venir amb canalla. Després del punt més alt toca baixar fins una bretxa. Hi ha una instal·lació de ràpel, però baixem desgrimpant amb compte, ja que la dificultat és moderada (III) i el pas és breu i poc aeri.

Ens acostem a la part més distreta de la cresta. El terreny es torna més irregular, amb agulles, gendarmes i bretxes en un entorn calcari. Grimpem i desgripem, gaudint de la divertida experiència, i alhora contemplem el bonic paisatge que ens envolta, amb els prats alpins a banda i banda, als peus de la serra d'Ensija i de la baga de Peguera. Alguna desgrimpada és una mica delicada (III), però es pot fer sense problemes.

Arribem al peu d'una estètica agulla, i a la seva esquerra una marcada xemeneia per on escalarem. Hi ha un parell de químics per assegurar. Seguint estrictament la línia de les assegurances, la paret tindria un grau de IV, però la dificultat disminueix si pugem per oposició dins de la xemeneia, ja que és estreta. Pugem doncs sense ni encordar-nos per oposició, i fàcilment superem els 5 o 6 metres d'aquest pas. Continuem avançant per la cresta, amb algun pas d'equilibri en un terreny ja més aeri.

Trobem una marcada bretxa molt vertical, des de la qual rapel·larem. La instal·lació es troba situada a la mateixa vertical, lleugerament desplaçada del punt de sortida. Això fa que si no anem amb compte farem un bon pèndul. El ràpel té uns 12-14 metres d'alçada. A l'altra banda de la bretxa comença el tram d'escalada més difícil de la via. Es tracta d'un mur fisurat d'uns 7 o 8 metres i de IV+ asssegurat amb químics. Superats els primers 5 o 6 metres més verticals s'arriba dalt l'agulla, i la reunió-ràpel està situada al final. Hi ha poc espai, o sigui que ho combinem per escalar i rapel·lar tot seguit.

Des del final d'aquesta darrera agulla podem baixar directament fent un ràpel més llarg de 16 metres fins a la base de l'agulla , a l'esquerra (amb la corda de 30 arriba ben just). O bé podem baixar de dret fins al petit collet (10 m.), grimpar 2 o 3 metres i enllaçar amb un altre ràpel d'uns 8 metres. Nosaltres fem aquesta darrera opció, i així acabem d'allargar l'experiència tot arribant fins al final de la cresta.

Després del ràpel arribem a un planell sota mateix de les darreres agulles. Ens desequipem i comencem el camí de tornada cap als prats prop del poble de Peguera (oest). Baixem prop de la casa mig ensorrada de Cal Agutzil, envoltada per dos grans arbres. Arribats al costat de Sant Miquel de Peguera prenem la pista que en 10 minuts ens torna a deixar a la font de Cal Coix, on havíem aparcat.

La Cresta de Peguera és una activitats divertida i fàcil, ideal per compartir amb amics i iniciar-se en el món vertical. Està ubicada en un lloc idíl·lic, enmig d'amplis prats al costat del poble abandonat de Peguera. El primer tram és molt fàcil i la segona part és més divertida, amb bones grimpades, breus escalades de dificultat moderada (IV) i ràpels ben emocionants.

Imatges

Comentaris

Hola Marc.
Com sempre molt bones les ressenyes.
Estic pensant en fer Gallina Pelada i després fer aquesta cresta.
El mur de 7-8metres de IV+ abans de l'últim ràpel pidria evitar-se?
Aniria amb més gent i no sé si tots podriem fer-ho.
Moltes gràcies

Hola, crec que és difícil d'evitar el mur, ja que el terreny és aeri i no hi ha gaire espai. En tot cas és un tram curt, i un cop pujat el primer es pot assegurar als altres sense gaire problema. Pujar la Gallina Pelada és fàcil des de la base de la cresta, ja que és molt a prop del pla de la Creu de Fumanya.

Bon dia! molt bona ressenya.
Tinc el dubte si la via està equipada o si cal dur friends o tascons.
La voldria fer d'iniciació.

Moltes gràcies!

Hola! Sí, els pocs passos on cal escalar la via està equipada. Només hi ha una petita dificultat en un mur molt curt de 2 o 3 metres. És apta per iniciació, simplement tenir en compte que un dels ràpels és una mica delicat, ja que l'anella està situada gairebé als peus i en un lateral, de manera que acabes fent un petit pèndul.

Afegeix un nou comentari