L'Ardericó i la Roca Forcada (1.544 m.)

Cascada de la Font del Bisbe, ben glaçada Monestir de Santa Maria de Lillet El Pedraforca Roca del Joc Cim de la Roca Forcada Roca Forcada Darrer tram, amb el Puigllançada al fons Sant Miquel de Lillet, la Rotonda

Sortim des del Monestir de Santa Maria de Lillet, passem la característica Rotonda de Sant Miquel i el Castell de Lillet. Avancem direcció sud pel camí de la Serra Pigota i anem guanyant alçada fins al Joc de Pilota, un dels indrets característics del Catllaràs. Baixem per un camí molt dret fins al refugi d'Ardericó i enfilem el cim de la Roca Forcada per la carena oest. Tornem pel camí de la Catau tancant un bonic recorregut pel vessant nord-est del massís.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Santa Maria de Lillet, La Pobla de Lillet (Berguedà)
  • Distància: 13,1 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.030 metres
  • Temps: 5:50 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Santa Maria de Lillet 00:00 00:00 0
Castell de Lillet 00:22 00:22 0,9
Terra Negra 00:35 00:57 2,6
Joc de Pilota 00:49 01:46 4,6
Refugi d'Ardericó 00:36 02:22 6,0
Pausa 00:59 03:21
Roca Forcada 00:42 04:03 8,0
Coll d'Ardericó 00:24 04:54 9,6
Casa d'Arderiu (prop) 00:27 04:54 9,6
Castell de Lillet 00:48 05:42 12,4
Santa Maria de Lillet 00:11 05:53 13,1

Crònica

En un dels caps de setmana més freds dels últims temps posem rumb cap al vessant nord del Catllaràs, això sí, busquem un recorregut asolellat i sortim quan l'astre rei ja fa estona que ha tret el nas. Abans però d'emprendre la ruta d'avui fem una breu escapada a la font del Bisbe per contemplar la cascada glaçada. La font del Bisbe és un lloc encisador, situat aproximadament a mig camí de la carretera que comunica La Pobla de Lillet i Sant Jaume de Frontanyà. Sota una ampla balma un fil d'aigua es recargola en una gran columna formada per la pròpia calç da l'aigua. Enfora de la cova una cascada vessa sobre un toll, ara glaçats ambdós.

Vist el panorama gèlid de la font del Bisbe ens dirigim al punt d'inici de la ruta d'avui, el Monestir de Santa Maria de Lillet, situat un parell de quilòmetres més enllà de la Pobla direcció Ripoll. De l'antic conjunt monàstic se'n conserva la magnífica i austera església, i un seguit de runes dels diferents edificis, com el claustre o les dependències monacals. Es pot visitar el conjunt mitjançant unes passarel·les metàl·liques que sobrevolen el conjunt sol·licitant les claus a l'oficina de turisme de la Pobla.

Amb el Ferran, la Sílvia i jo mateix comencem a caminar direcció sud-oest, i a pocs metres del monestir ens sorprèn un edifici molt peculiar i bonic, l'ermita de Sant Miquel de Lillet, conegut com La Rotonda. Es tracta d'una petita construcció totalment circular, amb un absis semicircular adossat. L'edifici, que data de l'any 1.000 no té finestres, només una sola porta d'accés. Contemplem aquest bonic, auster i proporcionat edifici i continuem pujant pel camí marcat com a PR C-52.

El camí va pujant de forma moderada per dins del bosc, seguint una carena encara poc definida. Vint minuts després de sortir arribem a un pla sobre el qual s'aixeca la Roca del Castell, un gran monòlit calcari sobre del qual hi havia hagut el Castell de Lillet, del qual escara es conserven algunes parets. Creuem el prat i enfilem fins a coronar el castell, dalt del qual hi ha una senyera i una gran creu.

Reculem els últims metres que ens han enfilat al castell i continuem el nostre recorregut tot iniciant la travessa de la Serra Pigota. El camí és ben fresat, i havia estat un itinerari important, ja que era l'antic camí ral entre La Pobla i Sant Jaume de Frontanyà. Anem pujant tota l'estona, principalment per dins del bosc, però amb alguns trams oberts que ens permeten vistes cap als Rasos de Tubau (est), i en alguns punts també cap al Pedraforca (oest).

Gairebé després d'una hora de caminar arribem a Terra Negra, una cruïlla de camins on trobarem un pal indicador. Si seguíssim el PR continuaríem cal al Xalet del Catllaràs i el mirador del Roc de la Lluna, llocs absolutament imprescindibles del Catllaràs, però com que ja hi hem estat moltes vegades seguim de dret, amb un tram sense camí del tot clar, però amb la trajectòria evident. Més endavant tornarem a connectar amb el PR que ara deixem.

Arribem a la collada d'Arderiu tot creuant uns plans. La pista que puja cap al Roc de la Lluna ens queda just a la dreta. Creuem la pista que porta cap a la casa d'Arderiu i continuem amunt, sempre direcció sud-oest, per una zona oberta i sense camí clar. En pocs minuts arribem a la pista que porta al refugi d'Ardericó, just al punt en què hi ha la boca d'entrada d'una antiga mina. Creuem la pista i continuem amunt pel camí, ara més evident. Passem al costat d'un pou de ventilació de l'antiga mina i anem pujant per dins del bosc. Si ens hi fixem a la nostra esquerra podem pujar en un parell de minuts dalt d'un petit esperó de roca des d'on tenim una bonica perspectiva frontal de la Roca Forcada, probablement el cim més bonic del Catllaràs.

El camí ens porta a passar al peu de les Roques d'Arderiu, una petita cresta calcària amb una paret sud-est farcida de vies d'escalada. Deixem les Roques d'Arderiu a la nostra dreta, recuperem el PR i avancem pel camí que enfila cap un altre promontori rocós que sobresurt elegant: la Roca del Joc. En pocs minuts el camí ens porta al Joc de Pilota, un bonic pla on els enginyers anglesos que van muntar les mines de la zona jugaven a futbol. Des del mateix pla surt el camí que permet enfilar dalt la roca, on hi ha una esplèndida vista del sector més alt del Catllaràs. També és un d'aquells llocs imprescindibles del Massís del Catllaràs, i és possible pujar-hi en 10 minuts, amb una petita grimpadeta gairebé al final. Com que també hi hem estat diverses vegades passem de llarg i seguim endavant.

Al mateix pla del Joc de Pilota deixem el PR i prenem un camí a l'esquerra que segueix l'itinerari de la Ruta de l'Ermità en direcció cap al refugi d'Ardericó. Seguint el senyals amb cura ja que el camí no és gaire fresat creuem un tram de bosc fins a trobar la part més alta de la Lleixa d'Arderiu, un marcat cingle des d'on tenim un ampla perspectiva de la zona de l'Ardericó, el Pla de la Llena i més enllà cap a Montclús. Comencem una forta baixada per la costa d'Ardericó, seguint amb compte els senyals ja que el camí no és evident. Perdem alçada ràpidament i acabem d'arribar al refugi d'Ardericó.

Com que s'escau gairebé l'hora de dinar, entrem al refugi a dinar i compartim conversa vora l'estufa amb el Kun, el guarda del refugi. Després de gairebé una hora vora el foc fa mandra tornar a sortir a la fresca, però hem de continuar la ruta. Avancem uns metres per la pista que puja cap al coll d'Ardericó, i la deixem just quan una altra de secundària neix a la dreta. Aquesta pista secundària porta a uns camps, i just allà marxa un caminet indicat amb pals de fusta que ens enfilen fins un petit collet ja a la carena. A partir d'aquí ja només queda seguir el camí carener, evident i indicat. El camí puja fort i va resseguint la carena sud de la Roca Forcada. Arribem a un petit replà on hi ha les restes d'un antic descarregador de les mines de carbó. En aquest punt s'uneix el camí que ve del coll, i que farem servir per baixar. Continuem amunt seguint algunes fites que ens marquen el camí més fàcil per accedir al cim de la Roca Forcada (1.544 m.)

La Roca Forcada és una forta elevació de conglomerat en forma de petita cresta. El cim és molt aeri, tot i que és prou ample per passar sense problemes de vertigen. Cal només una petita semi-grimpada una mica aèria per acabar de coronar al cim, ja que en arribar a l'avantcim sembla que siguem en una de les puntes, però en realitat no és així, i cal creuar una vintena de metres una mica aeris per acabar d'arribar-hi. Sí que seria difícil passar del cim oest (el més alt) cap al cim est, i caldria equipament. Fem les fotos de rigor i baixem pel mateix camí de pujada. Tot baixant ens fixem en uns forats que hi ha a la roca prop del cim, que semblen senyals d'alguna mena de construcció. Desconeixem si hi havia alguna antiga vagoneta o algun tipus de construcció de les mines. Baixem fins on hi ha les restes de l'antic descarregador, i aquí girem a la dreta per buscar una petita canal que ens deixa al coll d'Ardericó.

Des del coll prenem un camí que baixa per l'obaga fortament cap als camps d'Arderiu. Costa una mica al principi trobar el camí, ja que amb la gran quantitat de fullaraca i amb la neu que queda la traça no és evident. Un cop localitzat el camí, l'anem seguint fins a desembocar als camps que hi ha sota la casa d'Arderiu. Pugem pels camps, buscant sempre la part superior però sense acabar d'arribar a la casa. Trobem la pista que baixa de la casa cap als camps, i la seguim fins un marcat revolt. Enmig del revolt marxa el camí que va flanquejant pel vessant solei. Baixem molt suaument fins al Collet Roig d'Arderiu, i després de forma més marcada pel camí de La Catau.

Anem seguint el camí evident, sempre sentit nord-est. Trobem una pista que puja fins a la casa de Serra Pigota, que veiem a sobre. Seguim la pista, però de baixada, i al cap de pocs minuts arribem de nou al Castell de Lillet, on retrobem el camí de pujada. En 10 minuts més arribem de nou al punt d'inici.

Es tracta d'una ruta fàcil pel vessant nord del Catllaràs que ens permet accedir a alguns dels punts més característics del massís al sector del Joc de Pilota. En el nostre cas avui ens interessava especialment un camí que no coneixíem i que puja a la Roca Forcada des de baix a l'Ardericó tot seguint la carena. Un itinerari tranquil per una zona farcida d'interessos paisatgístics i històrics.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Sensacional ruta!! Ens va agradar molt! Del tot recomanable.
Un parell d\'apunts: El camí que baixa cap al refugi d\'Ardericó costa un pèl de trobar en un punt ja que es busquen els senyals de pintura en els arbres com han anat apareixent fins ara i resulta que són al terra pintats en una roca, és un tros amb vegetació i costa de veure, bé almenys a nosaltres, un cop localitzats aquests, cap problema. Després, del coll d\'Ardericó fins als camps d\'Arderiu ara hi ha cintes vermelles i blanques, deuen ser d\'alguna cursa o caminada.

Afegeix un nou comentari