Activitats

Bòfia de les Llosanques

Boniques columnes a la sala principal de la cavitat

Coneguda des de temps immemorial, aquesta cavitat es troba situada al sud dels Rasos de Peguera, un zona càrstica plena de cavitats. Hi accedim caminant escassa mitja hora, i trobem la boca vora el camí. Una escletxa llarga i estreta, amb una vertical de 7 metres que descendim amb una corda ens dóna accés a una sala ampla que es bifurca a banda i banda del pou d'entrada. La zona principal és molt bonica, amb grans columnes i elegants concrecions que decoren un espai còmode i ampli.

Bòfia de la Boixedera

Plaça de les Bruixes

Tornem a visitar una de les cavitats més grans i destacades del Berguedà en companyia d'un bon grup de persones interessades en l'espeleologia. Entrem amb una petita desgrimpada i accedim primer a la galeria principal. Un pas baix ens porta a la gran Sala de l'Honor, immensa i plena de blocs, i amb una petita colònia de ratpenats. Continuem cap al fons a la Plaça de les Bruixes, amb el seu terra característic de microgours, on ancestralment fins i tot s'hi havien celebrat balls. Recorrem la intrincada galeria de la Gerontocràcia, esmunyint-nos entre blocs. I finalment ens acotem a terra per entrar al Bany de la Princesa i la petita però estètica sala de les Campanes.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Bauma del Roquer del Claper

Bauma del Roquer del Claper

Remuntem el vessant sud del Moixeró des de l'Hospitalet de Roca-sança pel còmode i bonic camí de coll de Jou. Un cop dalt la carena seguim uns minuts cap a l'oest i baixem per la primera canal que trobem fins localitzar el Roquer del Claper, una cinglera on hi trobem la gran balma. Continuem baixant marges a través buscant altres cavitats sense èxit. Sí que localitzem un antic camí transversal que ens porta fins a la font de la Miquela, on acabem de desfer la canal cap al punt d'inici.

Tossa Plana de Lles (2.905 m.)

Foquejant amb el Tossal Bovinar al fons

El tercer cim més elevat de la Cerdanya fa honor al seu nom i té una capçalera ampla i arrodonida, igual que tot el seu vessant sud, suau i progressiu. Sortim amb els esquís als peus des del refugi del Cap del Rec, i prenem el caminet que planeja entre el bosc fins al refugi del Pradell. Comencem a pujar la llarga, progressiva i amplíssima pala sud. Restem uns pocs instants al cim pel fort vent i contemplem l'ampli paisatge pirinenc. Iniciem el descens per les llargues pales fàcils, amb neu poc transformada.

Petit Peric (2.690 m.)

El Petit Peric davant de Camporrells

A llevant del Puig Peric hi trobem el seu germà petit, més amable per recórrer'l amb esquís gràcies a la seva llarga pala sud, de pendent moderat i constant que, amb bona neu, garanteixen una bona baixada. Hi accedirem des de l'estació d'esquí de Formiguera, on pujarem fins la seva cota alta, carenarem la serra de Mauri i baixarem cap a l'idíl·lic refugi i estanys de Camporrells. Voregem la base est del cim i anem a buscar la pala sud, per on pujarem fent llargues diagonals. Excel·lent baixada, fàcil i sostinguda.

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Poca visibilitat a l'inici del descens

Amb temps incert optem per una sortida fàcil i ràpida amb els esquís. Aprofitem les instal·lacions de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada, i pugem suaument cap al gran llom de la serra de l'Artiga. Dalt del plató la boira ens engoleix, però seguim pujant fins al pic de Duraneu sense pràcticament visibilitat. Baixem cap al sector més oriental de l'antiga estació fins a les Planes, on ens espera una llarga remada fins al punt d'inici.

Pic de la Mina (2.683 m.)

Pujant amb el Pic de la Mina al fons

Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Cova de les Lloberes

Interior de la cova de les Lloberes

Després de visitar la bonica font del Bisbe, amb la seva gran balma i l'estanyol adjacent, passem per Sant Jaume de Frontanyà i ens dirigim cap a la masia de les Lloberes, on inciarem l'aproximació. Busquem un camí mig perdut que puja direcció nord fins a sota de la cinglera de Faig-i-branca. Per sobre de la font i una captació d'aigua trobem l'entrada de la cova, amagada entre la boixera. La cavitat és una gran diàclasi amb diverses bifurcacions. Desgrimpem fins una galeria inferior que volta i torna a la sala principal, i també ens enfilem per una galeria lateral fins al punt més elevat de la cova. Als costats hi ha altres esquerdes de difícil penetració.

Tuta de Saus

Galeria superior de la Tuta de Saus

Al solei per sobre de la Pobla de Lillet trobem una de les cavitats més interessants del Berguedà gràcies a les seves nombroses formacions litogèniques. Des de la Sala caminem cap al nord fins a trobar la boca de la cova, en fort desnivell descedent. Baixem per un llit de fullaraca, creuem tota la sala inicial i accedim a una estreta gatera per on entrem contorsionant-nos. Després de les estretors trobem una gran galeria molt inclinada i bellament decorada amb tota mena de concrecions per totes bandes.

Pàgines