Activitats

Cresta de Roháče

Els Tatres Occidentals tenen un aspecte menys alpí que els Alts Tatres, però ofereixen alguns recorreguts espectaculars i aeris. Des de la part superior del poble de Žiar caminem el primer dia fins al refugi Žiarska chata, on dormirem. De bon matí seguim remuntant la vall de Žiarska fins al coll del mateix nom. Girem a l'esquerra i pugem fort fins el primer cim, el Plačlivé (2.125 m.) A partir d'aquí comença una llarga i panoràmica cresta d'uns 5 km. amb trams on podem caminar còmodament, altres on haurem de fer grimpades exposades, i diversos trams equipats amb cadenes. El primer tram és més fàcil fins al coll Smutné sedlo, i llavors es torna més escarpat i aeri prop dels pics Tri kopy i Hrubá kopa. Seguim sempre la línia de cresta, amb vistes extenses cap a les valls del voltant, tant d'Eslovàquia com de Polònia. Arribem al sostre de la ruta, el pic Baníkov (2.178 m.) i encara continuem crestejant cap al pic Príslop. Baixem al coll de Jalovské, on abandonem la carena i emprenem el descens fins al refugi.

Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Rysy (2.503 m.)

Tot i ser el pic més alt de Polònia, i un dels destacats de tot el massís dels Tatres, es puja habitualment des del vessant eslovac. Sortim des de la petita estació de tren de Popradské Pleso i pugem per una pista fins al refugi del mateix nom, on fem una pausa per esmorzar. El camí marxa cap al nord per una zona de bosc, i més endavant en un caos de blocs ja en un entorn d'alta muntanya. Passem a la vora d'uns estanys i de seguida trobem un pas horitzontal però aeri equipat amb esglaons i cadenes. Fem cua ja que hi ha molta gent, i seguim pujant fort fins al refugi Rysim, a 2.250 m. Una diagonal ascendent ens enfila fins al coll Váha, sota l'espectacular pic de Vysoká, on girem a la dreta per enfilar l'últim tram, dret i pedregós fins al cim nord-occidental, el més alt de Polònia amb 2.499 m., ple a vessar d'excursionistes. A pocs metres hi ha el punt més alt, des d'on tenim unes vistes espectaculars dels cims escarpats de sector central dels Tatres.

Valls de Veľká Studená i Velická

Fem una ruta al vessant sud del massís del Tatres que ens porta a recórrer dues valls molt interessants, la Veľká Studená de pujada i la de Velická de baixada. Comencem a caminar a Hrebienok, on hi arribem amb el telefèric. Entrem de seguida a la vall i pugem per un camí ombrívol i empedrat que va resseguint la vall. Al cap de poc passem el refugi de Reinerova, i després de 2 hores de caminar assolim el bonic refugi de Zbojnícka, on fem una primera pausa. Seguim remuntant la vall ja en un entorn pedregós i d'alta muntanya, i mig grimpant enfilem el coll de Prielom. Tot seguit baixem per un tram molt dret equipat amb esglaons i cadenes, i després per unes escales de fusta anem pujant fins al coll de Polsky hreben, a 2.200 m. sota cims molt escarpats. Comencem el descens per la vall de Velická amb un tram equipat, i després anem defent còmodament la vall envoltats de crestes per les dues bandes. Baixem fins a l'hotel refugi de Sliezsky, i seguim baixant per un camí llarg i un pèl monòton fins a l'estació de tren de Tatranská Polianka.

Zelené pleso i Vel’ká Svišt’ovka (2.038 m.)

Remuntarem la vall de Biela Voda des de la cruïlla de la carretera per un camí còmode que ressegueix el rierol i avança fins a l'estany Zelené, tancat en un bonic circ entre muntanyes escarpades. És un camí còmode i ben indicat que avança cap al nord i més endavant gira cap a ponent alhora que comença a pujar més fort. Fem parada i fonda al refugi i tot seguit iniciem una pujada molt forta i pedregosa fins un petit cim arrodonit i poc destacat, però que és un mirador de primer ordre. De camí creuem un tram molt dret equipat amb cadenes. Passat el cim planegem pel camí Tatranská Magistrála durant una bona estona fins a l'estany Skalnaté, on comença a ploure i agafem un telefèric que ens baixarà fins a la vall, concretament al poble de Tatranská Lomnica.

Slavkovský štít (2.452 m.)

Iniciem uns dies de descoberta a les muntanyes del Tatres enfilant-nos fins un cim panoràmic del vessant sud del massís. Al poble d'Stary Smokovec prenem un tren cremallera fins al nucli de Hrebienok, on comencem a caminar. Planegem uns minuts seguint el camí Tatranská Magistrála i aviat el deixem per prendre el camí de color blau que s'enfila pel vessant sud de la muntanya. Arribem a un mirador natural sobre la vall Velká Studena, i seguim pujant per un camí arranjat amb blocs de granit en l'època soviètica. Pugem fort una bona estona seguint l'ampla carena, amb vistes cap als cims escarpats i les fondes valls de la zona. La pujada és llarga i constant, i sempre seguint la carena assolim el cim, coronat per una creu. Vistes cap al sud de la plana d'Eslovàquia, i cap al nord d'alguns dels pics més destacats del Tatres. Tornarem a baixar pel mateix camí.

Slavkovský štít (2.452 m.)

Iniciem uns dies de descoberta a les muntanyes del Tatres enfilant-nos fins un cim panoràmic del vessant sud del massís. Al poble d'Stary Smokovec prenem un tren cremallera fins al nucli de Hrebienok, on comencem a caminar. Planegem uns minuts seguint el camí Tatranská Magistrála i aviat el deixem per prendre el camí de color blau que s'enfila pel vessant sud de la muntanya. Arribem a un mirador natural sobre la vall Velká Studena, i seguim pujant per un camí arranjat amb blocs de granit en l'època soviètica. Pugem fort una bona estona seguint l'ampla carena, amb vistes cap als cims escarpats i les fondes valls de la zona. La pujada és llarga i constant, i sempre seguint la carena assolim el cim, coronat per una creu. Vistes cap al sud de la plana d'Eslovàquia, i cap al nord d'alguns dels pics més destacats del Tatres. Tornarem a baixar pel mateix camí.

Ruta de les ermites de Tella

El petit llogarret de Tella es troba encimbellat dalt d'un penyal de roca entremig del massís del Mont Perdut i la vall del riu Cinca. Antigament s'havia associat el lloc amb pràctiques de bruixeria, i per això tot i la seva escassa dimensió té 3 esglésies situades a poca distància. Una breu caminada ens permet connectar els petits temples, d'origen romànic. Les ermites estan situades a la punta dels penya-segats, i des d'allí tindrem bones perspectives del Mont Perdut, les gorges d'Escuaín, la vall del Cinca i la Peña Montañesa. Una passejada curta però molt agradable i paisatgísticament preciosa.

Liena (2.605 m.)

Al petit poble de Chisagüés, situat al nord del municipi de Bielsa, s'inicia una de les pistes més altes de tots els Pirineus, i que ens permetrà arribar pedalant fins a dalt del cim a més de 2.600 m. Sortim pedalant direcció oest per la pista que remunta el riu Real, amb uns primers quilómetres suaus per un terra vermellós. Passada la borda Brunet la pista puja molt fort i es torna a suavitzar abans d'arribar al bonic racó de Petramula. La pista fa un gir de 180º i torna a pujar fort cap als prats alpins del Ruego, sota les parets de l'Espluca Ruego. Passem per una antiga estació sismològica i unes mines abandonades, i fent zig-zags en forta pujada guanyem la carena i de seguida el cim que obre la visió sobre la vall de Barrosa. Des del cim baixem a peu fins les antigues mines, i tot seguit iniciem el descens per la mateixa pista, contemplant un preciós paisatge d'alta muntanya, avui enterbolit pels núvols alts.

Volta al Comodoto

Comencem a pedalar al petit poble d'Espierba, alçat al vessant esquerre de la vall de Pineta. Aquí surt una pista que puja constantment en direcció nord-oest fins als plans de la Estiva, on tenim una bonica vista del circ de Pineta. El pendent és moderat en el primer tram, i més dur a la segona meitat, amb un terreny pedregós on no val a badar. Canviem de direcció al petit refugi de l'Estiva, i avancem fins a la Plana Fonda on la pista s'acaba. Creuem aquesta gran pastura i pugem empenyent les bicicletes fins a la collada de Coronetas seguint el GR. Descartem pujar al cim del Comodoto perquè comença a ploure. Cruem el coll i comencem un preciós descens per una ampla carena amb vistes cap a les parets de la zona del PN d'Ordesa. El corriol no és fàcil, i en alguns trams baixem a peu. Més endavant enllacem amb una pista que baixa fins a Espierba, on continuarem baixant per un divertit corriol fins al fons de la vall.

Pàgines