Malh des Pois (2.881 m.)

  • Cara est del Malh des Pois

  • Al fons el Tuc dera Gerbosa

  • Grimpada descomposta i aèria

  • Grimpant amb l'Aneto al fons

  • Des de l'enforcadura a punt de grimpar cap al cim nord

  • Grimpant entre els dos cims

Dit també la Forcanada, aquest airós cim bicèfal està situat a l'extrem occidental de la Val d'Aran, a tocar de l'Aneto. És un cim elegant, extraordinàriament vertical per la majoria dels seus vessants, i molt estètic. Remuntem la vall de l'Arriu Nère i flanquejem per sota les parets abans d'encarar el més assequible vessant sud. Al tram superior cal grimpar per terreny descompost i aeri fins al cim sud, baixar a l'enforcadura i tornar a grimpar fins al cim principal. Extenses vistes cap a la Maladeta i les valls del voltant.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Pleta d'Horno, Vielha e Mijaran (Val d'Aran)
  • Distància: 12,8 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.455 metres
  • Temps: 8:15 hores
  • Dificultat: F+
  • Sensació de dificultat: Fàcil - mitjana. Grimpada final exposada per terreny descompost
  • Cartografia: Val d'Aran, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Pleta d'Horno 00:00 00:00 0,0
Lac deth Hòro 01:30 01:30 3,5
Malh des Pois 02:54 04:24 6,4
Inici 03:53 08:17 12,8

Crònica

Ens dirigim avui a un d'aquells cims que feia temps que tenia a l'agenda com a imprescindibles. L'expectativa era alta, i no els ha decebut. Es tracta d'un cim molt prominent, amb una impressionant paret nord de gairebé 500 metres. Es pot pujar des de l'Artiga de Lin o pel camí normal de la Ribèra deh Nère, per on hi accedirem nosaltres. És un cim poc freqüentat, eclipsat pels gegants propers del massís de la Maladeta. El nostre objectiu d'avui no sobrepassa la mítica xifra dels 3.000, però guanya en verticalitat i estètica a molts dels seus veïns com el pròxim i ensopit Molières.

Una de les característiques molt evidents d'aquest cim és la composició de la roca. Es tracta d'una illa calcària entremig d'un mar granític. El color clar de la roca calcària, unit a la seva verticalitat, provoca un impacte visual molt notori. No en va el malaguanyat pireneïsta Alfred Tonnellé va considerar que aquesta era una de les muntanyes més boniques dels Pirineus, i es va esmerçar fins aconseguir la primera ascensió l'any 1858.

La muntanya té dues puntes i també dos noms, l'original aranès Malh des Pois, i el rebatejat Forcanada en elusió a la capçalera bicèfala. La toponimia aranesa té diverses formes per anomenar els cims. Són freqüents les paraules tuc, tuca o malh. Habitualment la paraula malh s'utilitza per a cims punxeguts i verticals. De fet el Diccionari de la Llengua Catalana també reconeix la paraula mall com a roca sortint al cim d'una muntanya, però habitualment no l'utilitzem per referir-nos a cims. A l'Aragó sí que utlitzen també la paraula mallo per referir-se a muntanyes habitualment molt dretes, per exemple els Mallos de Riglos, els Mallos de Ligüerri o el mateix Tozal del Mallo.

La ruta és llarga, té un fort desnivell i al darrer tram cal superar una grimpada fàcil però exposada i per terreny inestable. El punt de sortida és la Pleta d'Horno, situada a la part baixa de la Ribèra deth Arriu Nère. Aproximadament un quilòmetre abans de la boca nord túnel de Viella marxa una pista a la dreta (tot pujant) que creua el Plan des Polvorins i un grup de bodes disperses. La pista continua gairebé 3 quilòmetres, i no està en molt bon estat, tot i que amb compte es pot recórrer amb qualsevol vehicle. La pista s'acaba justament a la Pleta d'Horno, on hi ha poc espai per aparcar.

Des del punt de sortida no es veu el cim, ja que aquí la vall de l'Arriu Nère està encarada de nord a sud, i més amunt gira cap a l'oest. El primer tram és força monòton, ja que anem caminant per una vall ampla però tancada per cims elevats. A mesura que anem guanyant alçada i la vall va girant cap a la dreta comencem a veure la bonica silueta del cim. Té un aspecte infranquejable, i anem rumiant per on caldrà atacar-lo. Sembla obvi que caldrà rodejar-lo d'alguna manera, ja que la imatge frontal s'intueix inexpugnable. Mica en mica ens acostem al Lac deth Hòro, i aquí sí que tenim una bonica panoràmica del cim.

Després d'una hora i mitja de caminar arribem al Lac deth Hòro. Des d'aquí veiem la cara est, i no s'aprecia el caràcter bicèfal de la muntanya. El vessant nord potser és el més espectacular, sobretot per la verticalitat de les parets i per la marcada canal que la parteix. Nosaltres continuem per l'est remuntant la vall, la qual comença a enfilar més fort després de l'estany. No hi ha camí, però anem seguint algunes fites, i no hi ha cap complicació ja que sempre transtitem pel fons de la coma.

Creuem una petita congesta de neu i glaç i arribem pràcticament al final de la coma. Girem lleugerament a la dreta i remuntem unes grades de roca calcària mig grimpant. Arribats al cap d'amunt d'aquestes grades veiem a l'altre costat un petit estanyó al fons d'una cubeta glacial. Sense acabar de baixar a l'estany anem tombant cap a la dreta i pugem fort per un terreny obert i poc definit. Les fites ens ajuden a trobar el millor pas, ara per pendents d'herba, ara per terreny de blocs.

Deixem a la nostra esquena el Tuc dera Gerbosa, una altra magnífica muntanya d'aspecte calcari. No gaire lluny també despunta el pic de Molières, que tot i la seva alçada (3.010 m.) sobresurt ben poc del seu entorn. Pugem cada vegada més fort fins a situar-nos en una marcada bretxa on haurem de començar a grimpar. Si traiem el nas per la bretxa, veiem que sota els nostres peus cau la gran canal nord-oest que baixa cap al barranc des Pois, i que continuaria cap a l'Artiga de Lin. Sens dubte sembla una alternativa molt estètica i interessant d'alpinisme hivernal.

Des de la bretxa cal tendir cap a la dreta i començar a grimpar, primer per un esperó i després superant ressalts i petites grades pel millor pas. Trobarem fites que ens facilitaran la tasca. És una grimpada fàcil, que no passa de II grau, però és exposada i la roca és descomposta, de manera que cal extremar les precaucions. Trobarem dos químics que permeten assegurar si calgués o bé rapel·lar, imaginem que pensant en l'hivern. Fa un vent molest que aguditza la sensació de severitat alpina. Grimpem entremig del caos de blocs i en pocs minuts ens situem al cim sud (2.870 m.)

Des del cim sud desgrimpem uns metres fins l'enforcadura. El vent és encara més acusat, i en alguns moments ens agafem fort per no tenir cap ensurt. Creuem l'enforcadura i encarem una última grimpada fins al cim nord, el punt culminant del Malh des Pois (2.881 m.) rebatejat també com a Forcanada. Des del cim tenim una estraordinària panoràmica frontal del Massís de la Maladeta. S'endevina fàcilment fins i tot la creu de l'Aneto. El dia però no és lluminós, i els núvols alts enterboleixen la visibilitat. Contrasta el panorama de roca i neu cap a l'oest (Maladeta) i les profundes valls herbades de l'est (Val d'Aran). El panorama és molt alpí i d'extraordinària bellesa.

Fa molt vent i no fem ni la tradicional foto de cim, ja que amb prou feines s'aguantaria la càmera. Baixem a l'enforcadura i tornem a pujar al cim sud. Descendim ràpidament ja que l'aire fueteja fort. Desgrimpem encara amb més cura que quan hem pujat. En pocs minuts som a la bretxa i ja per terreny més fàcil desfem el camí ja conegut. Baixem fort i no acabem d'arribar fins a l'estanyó sinó que adrecem per una canal evident que ens estalviarà un bon tros. Un cop a la vall principal anem baixant fins al Lac deth Hòro, i continuem fins al punt d'inici. La baixada es fa llarga, tant per la distància com pel fort pendent. Invertim gairebé 4 hores a baixar des del cim fins al punt de sortida.

El Malh des Pois és una muntanya excepcionalment bonica, que recorda fàcilment alguns paratges dolomítics. Té una alçada considerable, i tenint en compte que sortim de molt avall cal preveure una jornada llarga, dura i amb fort desnivell. Al tram final cal superar un grimpada considerablement aèria amb roca descomposta. Tot l'esforç queda ben pagat per la bellesa d'aquest cim així com de la gran panoràmica que obtindrem tant cap a la Val d'Aran com cap al massís de la Maladeta. Molt recomanable!

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari