Via ferrada del Tossal de Miravet

  • El primer dels dos ponts nepalesos

  • En molts punts cal utilitzar preses naturals de la roca

  • Final del segon tram, amb vistes cap a la vall de Boí

  • Final del segon tram, molt vertical

  • Flanqueig abans del tram final

A l'oest del Pont de Suert, a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, s'aixeca el Tossal de Miravet, un destacat mirador sobre la capital de l'Alta Ribagorça. En uns marcats espadats rocosos de la cara est hi ha una entretinguda via ferrada que ens ofereix sensacions verticals amb ponts nepalesos, trams entretinguts sense ferramenta i un acusat desplom gairebé al final. La via té tres trams diferenciats, de dificultat progressiva i amb vies d'escapament al final de cadascun.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Via ferrada
  • Lloc de sortida: Escola de Muntanya del Pont de Suert, (Alta Ribagorça)
  • Distància: 2,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 315 metres
  • Temps: 3:00 hores
  • Dificultat: C / K3 - K4 / PD
  • Sensació de dificultat: Mitjana. Esglaons molt separats. Cal utilitzar preses naturals de la roca. Tram final en desplom acusat.
  • Cartografia: Alta Ribagorça, Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Escola de Muntanya Pont de Suert 00:00 00:00 0,0
Inici ferrada 00:30 00:30 0,8
Final ferrada 01:55 02:25 1,3
Inici 00:35 03:00 3,8

Crònica

Després d'un dia anterior intens i extens, amb l'ascens al Comaloforno i el Besiberri Sud que ens va ocupar 12 hores de ruta, avui planifiquem una activitat més relaxada. Fem una sessió de descans actiu amb una activitat distreta al costat mateix del Pont de Suert. Es tracta de la via ferrada que enfila el sector oriental del Tossal de Miravet, on hi ha unes protuberàncies rocalloses molt evidents que han estat equipades per l'Escola de Muntanya del Pont de Suert. A la zona també hi podem trobar diverses vies d'escalada.

Comencem l'aproximació a la ferrada des del peu mateix de l'Escola de Muntanya del Pont de Suert. Està situada al barri d'Aragó, ja dins de la província d'Osca, a l'altra banda del riu Noguera Ribagorçana. Hi ha un ampli aparcament en la zona de l'urbanització al costat de l'escola. Hi ha un panell informatiu. Al peu del riu marxa el Camí de l'Aigua, i el seguim aigües amunt uns metres fins arribar al peu d'un pont de ferro. Sense creuar-lo veurem a l'esquerra, al costat d'una canalització d'aigua, un cartell que indica el camí d'accés a la ferrada. Seguint senyals grocs pugem per una pista de servei de la captació d'aigua. Després d'un parell de marcats revolts s'acaba la pista i continua un caminet a la dreta que en pocs minuts ens condueix a l'inici de la ferrada. Calen menys de 30 minuts passejant tranquil·lament fins l'inici del cable.

Ens equipem i comencem a progressar. El primer tram ja és vertical, amb un curt ressalt. Tenim davant un grup de 4 persones que van molt a poc a poc, i fins que els podem avançar un tros amunt ens movem molt lentament. Remuntem fins a tres ressalts que van canviant de paret. Aviat arribem a un primer pont nepalès que neix en un esperó. Aquest primer pont, d'uns 7 o 8 metres, enllaça amb un altre d'igual longitud, que torna al mateix esperó, però una mica per sobre, fent un zig-zag. Els dos ponts es poden evitar pujant pel mateix esperó, també equipat amb esglaons. Nosaltres passem pels dos ponts, ja que són fàcils i divertits. El primer balanceja força, i el segon té com a punt d'interès la sortida aèria de retorn cap a l'esperó.

De nou a l'esperó passem el grup que teníem davant i acabem d'arribar fins un tram planer, on caminem uns metres i reposem els braços. Hi ha una escapatòria, marcada amb senyals blaus, com les altres dues que trobarem més amunt. Després d'uns metres caminant comencem el segon tram. Aquest sector consta de dues parets força verticals, separades entre elles per un tram de flanqueig. Aquest segon tram és més dur que el primer. Les parets són més llargues, verticals i amb petits extraploms. Però el més interessant és que en molts passos no hi ha esglaons, sinó que cal utilitzar les preses naturals de la roca. Entre les dues parets d'aquest segon tram hi ha un breu tram horitzontal que ens permet descansar. Al final del tram un balcó natural ens ofereix unes excel·lents vistes cap a la zona de Boí i les muntanyes del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. També hi ha una escapatòria per qui no vulgui afrontar l'última part.

El tercer tram és el més difícil, i ja des del cap d'avall es pot veure un accentuat desplom a la part alta. Després d'un pas totalment pla comença una paret vertical amb pocs esglaons, de manera que haurem d'utilitzar la roca, gairebé com escalant però assegurats al cable de vida. Als trams més complicats sí que hi ha esglaons. Després del primer mur un flanqueig aeri i fàcil cap a l'esquerra ens deixa pràcticament a sota d'un tram abalmat on neix el darrer tram, el més exigent, un desplom d'uns 10 metres que ens porta fins al cap d'amunt. Aquest tram no té complicació, ja que està tot equipat amb esglaons, però cal fer dos o tres canvis de mosquetó en posició d'extraplom. És convenient passar aquest tram amb convicció i rapidesa, ja que els braços es cansen fàcilment.

Passat aquest darrer tram arribem de nou a un balcó natural, gairebé al final de la ferrada. Queda només un tram fàcil fins al final, situat al cap d'amunt d'una de les agulles. Al cap d'amunt hi ha una tirolina pràcticament horitzontal d'uns 20 metres. No portem politxa, i per tant no la fem. En tot cas no sembla gaire interessant, ja que és molt horitzontal i segur que obligaria a tibar fort de braços per creuar a l'altre cantó.

Des de dalt, un cop contemplades les vistes sobre Pont de Suert i la zona més meridional de Boí, comencem a baixar per un camí molt costerut. Alguns trams més drets estan equipats amb un cable que serveix de passamà. Passem de nou gairebé al costat de l'inici del tercer i segon tram, on hi ha les corresponents escapatòries. Uns minuts més tard tornem a ser a la pista per on havíem pujat, i de seguida al peu de la Noguera Ribagorçana.

Aquesta via ferrada està ben plantejada ja que permet adaptar-se a diferents nivells, i té escapatòries per a les persones que no vulguin afrontar els trams superiors, més difícils. El grau de dificultat és progressiu, i s'accentua a la part final. És una activitat distreta, ideal com a complement d'alguna altra activitat de muntanya o per un dia de descans actiu com hem fet nosaltres. Sensacions verticals i bones vistes sobre el Pont de Suert i la vall de Boí.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria "Guardar destinació com..."


Imatges



Afegeix un nou comentari