Pic de l'Estanyó (2.915 m.) pel Corredor Oest

Passem per sota del Roc del Rellotge Avançant per la part mitjana de la canal Ressalt de roca Últim tram del corredor Baixem d'esquena Tornada, amb el Fontblanca davant

Enfilem el segon cim més elevat d'Andorra traçant el camí més directe a través de les pendents canals del sector oest. Remuntem la Vall de Sorteny i ens desviem a la dreta cap a l'Estanyó. Amb l'ajuda de piolet i grampons pugem el corredor occidental que porta cap al cim, amb pendents de 40-45º. Aquest pic és una de les millors talaies d'Andorra i d'un bon tros de Pirineus. Baixem també per una altra canal força pendent, arrodonint una fantàstica jornada de muntanya hivernal.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta muntanya
  • Lloc de sortida: Aparcament Parc Natural de Sorteny, Ordino, (Andorra)
  • Distància: 7,9 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.140 metres
  • Temps: 08:40 hores
  • Dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Mitjana
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Aparcament PN Sorteny 00:00 00:00 0
Seguir camí a la dreta (indicat) 00:29 00:29 1,5
Inici corredor 02:30 02:59 4,8
Pic de l'Estanyó 01:56 04:55 5,6
Punt d'inici 03:45 08:40 10,4

Crònica

Feia dies que tenia ganes de calçar-me els grampons i fer algun cim hivernal. Aquest any la neu és escassa sobretot per fer esquí, i l'anticicló ha acompanyat bona part de gener i principis de febrer. Aprofitem el bon temps i la poca neu per afrontar una muntanya que ja coneixíem, però d'anar-hi a l'estiu i pel camí més tradicional. Avui buscarem la ruta més directa per encarar el cim des de la Vall de Sorteny.

El Pic de l'Estanyó és una gran talaia d'Andorra gràcies a la seva estratègica posició centrada al nord del principat. És el segon cim més elevat del país darrere del Comapedrosa (que també vam pujar l'hivern passat per la llarga i pendent Canal de l'Alt). És el segon o tercer, segons com es miri, ja que la Roca Entravessada és més alta, però és un cim fronterer. En tot cas més enllà de les disquisicions administratives ben poc interessants, el Pic de l'Estanyó és una senyora muntanya.

En companyia de la Queralt, el Ferran i la Sílvia ens dirigim cap a l'aparcament del Parc Natural de Sorteny. Des d'Andorra la Vella caldrà pujar cap a la Massana, tot seguit cap a Ordino i seguir amunt direcció les pistes d'esquí. Passat el poble del Serrat, un quilòmetre després tombem cap a la dreta per la carretera asfaltada que ens indica la ruta cap a la Vall de Sorteny. Molts hiverns aquesta carretera no és transitable ja que acostuma a estar coberta de neu. Enguany no veiem neu fins molt amunt.

Sortim de l'aparcament a la fresca, quan encara no toca el sol, però el dia promet ser clar i radiant. Passem al costat de la caseta del Parc, i comencem a caminar per la pista que marxa cap a l'est direcció al refugi lliure de Sorteny. Aviat podem retallar els giravolts de la pista mitjançant un camí que les adreça. Com que està tot glaçat avancem per la pista tot gaudint de la bonica visió del cim del Serrera davant nostre. Passem una tanca d'obra i al cap de pocs minuts trobem un indicador que ens assenyala l'estany i el pic de l'Estanyó cap a la dreta. Prenem el camí i creuem el rierol per un pont. Si seguíssim el camí principal que ara abandonem, en cinc minuts arribaríem al refugi de Sorteny, gran, lliure i ben condicionat.

Avancem ara ja sobre neu contínua pel vessant obac. Anem trobant traça oberta, tant d'esquiadors com de raquetistes com de caminadors, i no ens costa gaire avançar. Més endavant la cosa es va complicant per la major quantitat de neu i la menor presència de traça, que es va dispersant. Guanyem alçada progressivament i decidida. Avancem per una zona oberta de bosc de bedolls, sense camí definit, però sense pèrdua. En algun punt ens enfonsem força, i comencem a dubtar si podrem continuar avançant. Petits entrebancs que aviat solucionem. Després d'una bona estona de pujada trobem un petit descans a la Pleta del Llomar, sota el característic Roc del Rellotge.

Sota el Roc del Rellotge comencem a veure el circ que forma la Serra de l'Estanyó. Des d'aquest punt el cim és ben poc destacat, i tot just sobresurt enmig de la serra, però des d'altres punts el cim mostra el seu caràcter altiu. El circ de l'Estanyó és molt marcat, tancat per tres serres, la del Roc del Rellotge, la de l'Estanyó i el Serrat de Coma Obaga. Al fons del circ el petit estany que dóna nom a la zona, l'Estanyó. Des de sota el Roc del Rellotge ja endevinem el traçat que haurem de seguir. Pugem encara una estona més fins a superar l'Estanyó i aproximar-nos a la base de la canal.

Ens equipem i comencem a pujar. Portem material per si calgués assegurar en algun punt, però en principi el pendent no supera els 45º, i per tant si la neu és bona no tindrem problemes per pujar. Quan comencem el corredor ja no hi ha traça, i anirem obrint el nostre propi recorregut. No hi ha un corredor molt definit, sinó que cal buscar l'itinerari que ens sembli més interessant. Nosaltres anen a buscar el corredor que comença sobre un gran roc característic, i sempre anirem tendint cap a la nostra esquerra. El corredor està orientat a l'oest, i la neu és abundant i de consistència mitjana, és a dir, ni ens enfonsem molt ni tampoc és dura. Té una capa tova però la base és consistent.

Anem pujant tots quatre l'un darrere l'altre a ritme constant. A mesura que anem pujant el pendent s'incrementa, i en algun tram la neu és una mica més dura. Alguns anem amb un sol piolet i altres amb dos. En ser un corredor molt ample no es té la sensació d'encaixonament característica de les canals. Això li resta una mica d'ambient alpí, però a la vegada durant tot el recorregut es pot gaudir d'esplèndides vistes, sobretot cap a ponent, amb el bonic pic de Fontblanca a l'horitzó.

Una mica més amunt de mig corredor hi ha un ressalt de roca que no està cobert per la neu. No és un pas difícil, ja que el pendent no passa dels 45º, però la roca és una mica descomposta, i cal parar atenció. Passem aquest breu tram i continuem avançant per neu, tot i que més escassa, suposem pel vent i la inclinació. Comencem a veure propera la carena de la serra de l'Estanyó. Uns últims metres més suaus i assolim la carena. Des d'aquí ja veiem el cim a uns 100 metres pràcticament de pla. Hi acabem d'arribar, ben feliços per haver aconseguit el cim i sobretot per haver gaudit de l'experiència. Ha passat el temps volant, ja que en aquest tipus d'activitat l'atenció està concentrada, i la sensació de temps es difumina.

Dinem al cim aprofitant el sol, la temperatura agradable i el vent lleu. Contemplem el vast paisatge que des d'aquí s'albira. Es poden veure alguns dels cims més característics del Principat, per exemple el Comapedrosa o el Fontblanca. També enllà es distingeix fàcilment la Pica d'Estats. Fem les fotos de rigor i comencem a baixar, ja que en aturar-nos la mica de vent ens refreda ràpidament. La intenció és baixar pel caire de la Serra del Roc del Rellotge, i tornar a baixar fins prop de l'Estanyó, seguint el camí d'estiu. Així ho fem, però la carena està molt ventada, i els llocs on queda neu està molt glaçada i perillosa. El Ferran patina en un punt i baixa uns metres, sense conseqüències ja que hi ha neu tova, però decidim buscar una ruta més segura.

Tornem a encarar-nos directament cap al fons del circ, buscant un altre canal per baixar. Baixem un tram per una pala ampla i de pendent moderat, però aviat arribem fins un altre corredor, més curt però de fort pendent (uns 40º). La neu ha anat transformant, i és més tova, prou segura per baixar. Primer ho fem de cara, però el fort pendent ens aconsella fer-ho d'esquena, més lent però molt segur anar clavant el piolet. Baixem fins al punt on pràcticament havíem començat la canal de pujada.

Ja només queda desfer el camí del matí. Estem força cansats, ja que la jornada ha estat intensa i dura. Arribem al punt d'inici després de 8 hores i 40 minuts, cansats però molt contents per l'experiència, realment engrescadora. Una hivernal fàcil que ens porta a un gran cim. Una ruta llarga però molt recomanable, sense complicació però amb aquell punt d'emoció pel fort pendent que anem superant gràcies a piolet i grampons.

Perfil

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


Imatges

Afegeix un nou comentari