Itàlia

Strada dei Cannoni (I)

La llarga carena que separa les valls de Maira i Varaita està solcada per una quilomètrica pista a gran alçada que ens regala excel·lents vistes dels Alps Cotians i els Alps Marítims. Es tracta d'una antiga pista militar que actualment permet gaudir tot pedalant d'un gran ambient de muntanya, ja que ens mourem entre els 1.700 i els 2.300 metres. Sortirem des del Colle della Ciabra i anirem marxant en direcció oest, primer tot planejant, i passat el coll de Birrone en pujada decidida i pedregosa tot flanquejant el Monte Nebin. Arribem fins al coll de Sampeyre, on després de més de 22 quilòmetres girarem cua al peu d'un momument i emprendrem la tornada. Fem el retorn pel mateix camí, ara principalment en baixada que ens permet gaudir més tranquil·lament de l'ampli panorama.

Altiplà de la Gardetta

Recorrem el magnífic altiplà situat entre les valls de Maira i Stura sempre per damunt dels 2.100 metres a través d'antigues pistes militars. Comencem al coll de Valcavera i marxem cap a l'oest en pujada moderada fins als peus de l'espectacular Rocca la Meja, una muntanya punxeguda i molt característica que veurem durant tot el recorregut. Combinem un tram de corriol fàcil que connecta amb la pista del Col del Preit, el punt més baix de la ruta. Comença una pujada dura que ens portarà al refugi de Gardetta i poc després al coll del mateix nom. Seguim uns metres amunt per un camí aeri i excavat a la roca fins al punt més alt, que ens regala un immens panorama. Comencem a tancar el cercle connectant diversos colls amb sengles pujades i baixades a través de bones pistes i paisatges immensos fins arribar al punt d'origen.

Alps Cotians. Rutes en BTT

La zona dels Alps Cotians, compartits entre França i Itàlia, està farcida d'antigues pistes militars que connecten forts i altres instal·lacions situades en punts elevats i sovint ben panoràmics. Amb una finalitat molt més lúdica, cultural i esportiva, utilitzem aquestes pistes algunes de les quals tenen més de 150 anys. Visitem diversos forts que protegien les fronteres a banda i banda, molts d'ells situats a gran alçada, com el Malamot (2.915 m.), el Jafferau (2.815 m.) o l'espectacular Mont Chaberton (3.131 m.), que en aquest cas fem a peu. Pedalem per algunes pistes ben conegudes, com l'Strada dell'Assietta o la pujada pedalant fins al coll de Sommeiller, a 3.000 metres. Recorrerem algunes valls precioses, com la vall de Susa, la de Chisone, la vall de la Clarée o la vall Argentera. Ens mourem per una zona delimitada entre les localitats de Bardonecchia i Briançon, a Itàlia i França respectivament. Un conjunt d'activitats realitzades en poc més de 2 setmanes, buscant desnivells assequibles, rutes ciclables, alguns corriols divertits i sobretot bons miradors per gaudir dels paisatges alpins.

Colle Sommeiller (3.000 m.)

Pugem fins un dels colls ciclables més alts d'Europa per una pista fàcil que comença a Rochemolles i arriba a la frontera franco-italiana a 3.000 metres. Sortim des del refugi Scarfiotti i prenem la pista que comença a pujar, primer amb unes llargues diagonals i ben aviat amb una successió de revolts enllaçats per superar un tram molt dret. Creuem el llarg Pian dei Morti, entremig de crestes de roca, i una mica més amunt passem també pel Pian dei Frati. A partir d'aquí el pendent es torna a incrementar, i encadenem diverses llaçades enmig d'un paisatge lunar que ens acaba portant fins al coll, on hi ha un petit estany i es pot contemplar el pic i la glacera de Sommeiller. Baixem per la mateixa pista, gaudint del paisatge juntament amb molts altres ciclistes que aprofiten el dijous, l'únic dia a la setmana en què la pista està tancada al trànsit de vehicles a motor.

Valle Argentera

Una plàcida pista recorre el fons d'aquesta vall ampla però envoltada de muntanyes que superen de llarg els 3.000 metres, i en arribar al fons es divideix en dues. Seguim pujant en bicicleta per la vall del Gran Miol fins arribar a la granja Alpe Gran Miol, a més de 2.400 metres. Tot seguit reculem i avancem un curt tram de la vall Lunga fins un antic refugi militar. Contemplem una bonica visió longitudinal de la vall principal, emmarcada per una carena de cims punxeguts a banda i banda. De baixada passem pel bonic refugi Alpe Plane, ben animat a l'estiu, i per tancar el cercle tornem per un caminet que avança per la riba dreta del riu Ripa i que passa a tocar la granja Gacés, i just per sota de l'antic poble d'Argentera, actualment en ruïnes.

Galleria dei Saraceni i Fort Pramand

Resseguim un bon tros de l'antiga pista miltar que sobrevola a notable alçada la vall de Susa i ens ofereix un magnífic panorama alpí. Al petit nucli de Moncellier comença la pista de terra que es va enfilant progressivament dels 1.300 fins als 2.200 metres. L'objectiu d'avui és creuar un túnel de l'antiga pista que fa gairebé un quilòmetre, és molt estret i totalment fosc. Està situat a la base d'una gran paret de roca plena de vistoses coves. Arribem fins una antiga caserna militar on tenim una bona vista de l'entorn. Retornem pel mateix camí, i ens desviem uns metres per pujar fins a l'antic fort Pramand, situat dalt d'un turó que domina tota la vall.

Passo della Mulattiera (2.412 m.)

Des de Melezet, un nucli de Bardonecchia, prenem un corriol que enllaça amb una antiga pista militar que puja endimoniadament amb trams de més del 17% de pendent fins al Passo de Colomion. La pista es suavitza però continua pujant enmig d'un entorn d'alta muntanya fins al Passo della Mulattiera, a sota mateix de la Punta Charrà. Visitem les restes de construccions militars al coll, i baixem per un corriol que salta a l'altre vessant fins al coll dels Acles, fronterer amb França, i també amb restes militars. A partir d'aquí el descens del corriol que ressegueix el torrent de Guiaud és més difícil, però alhora molt panoràmic. Més avall enllacem amb el bike park que ens permet uns últims metres de descens divertit i emocionant.

Cima Ciantiplagna

Comencem la ruta al Piano dell'Alpe, gairebé a 2.000 metres sota muntanyes imponents, i prenem la popular Strada dell'Assietta. Anem pujant durant 10 quilòmetres fins al punt més alt de l'antiga pista militar, gairebé a 2.500 metres, on la deixem i en prenem una de més precària que segueix pujant cap al fort Gran Serin. Entrem en una zona d'alta muntanya més pedregosa en un dia de fred i boira que fa encara més espectacular l'escena. Seguim amunt per una antiga pista militar en pitjor estat, tancada al trànsit i que va pujant fins al peu mateix del cim, a gairebé 2.800 metres. Des d'aquí, amb poca visibilitat, baixem fort per una pista molt dreta i fins i tot trams aeris que arriba al coll de Vecchia i més endavant el coll de Finestre, des d'on ja només cal seguir l'estreta pista asfaltada en forta baixada fins al punt d'inici.

Monte Gran Costa (2.615 m.)

Per damunt de la localitat turística de Sauze d'Oulx, al Piemont, iniciem una ruta pedalant que comença amb una pujada intensa fins a les granges i el llac Alpe di Laune. Després seguim pujant per dins del parc natural del Gran Bosco enmig d'esplèndids avets fins a trobar la popular Strada dell'Assieta. Planegem ara per una pista còmoda a 2.200 metres que ens ofereix una gran perspectiva de la vall de Chisone i les muntanyes de l'entorn. Passem els colls de Blegier i Lauson tot pujant progressivament fins als 2.500 metres. Deixem la pista principal per pujar uns minuts més fins al fort, situat dalt del cim que és un notable altiplà i ofereix una extensa visió cap als Ecrins i bona part dels Alps. Per al descens triem l'Strada dei Canioni, un llarg corriol de més de 6 quilòmetres, fàcil, divertit i molt panoràmic.

Monte Jafferau (2.815 m.)

Des dels afores de Bardonecchia iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà fins un dels antics forts militars més alts d'Itàlia. Comencem a pedalar a Bacini Fregiusa, arribada d'un dels remuntadors de l'estació d'esquí, i prenem una pista que puja fort fins al fort de Föens. Ja per damunt de 2.200 metres planegem una bona estona sobre la vall de Susa, i a les envistes de les coves dels Saraceni canviem de direcció i pugem fort fins al coll Basset. Planegem de nou per l'ampla carena dels Rochers de l'Aigle a més de 2.600 metres i emprenem l'última pujada intensa fins al fort, des d'on tenim bones vistes de les valls, els Ecrins i la Vanoise. Baixem per un camí difícil fins al fons de la Valfredda, i la resseguim baixant amb trams de pista i corriol. Finalment enllacem amb l'Strada Decauville que ens torna plàcidament al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Itàlia