BTT

Volta al Puigllançada

A la riba del Llobregat, al peu de la bonica església de Sant Vicenç de Rus, comença una llarga pedalada circular per la falda del característic cim arrodonit. Un parell de quilòmetres per carretera ens enfilen a les fonts del Llobregat, i aquí comença una pista llarga i dreta que volta el Tossal d'Orriols. Tot seguit planegem per una pista panoràmica prop dels 2.000 metres d'alçada a la base del Tossal de Rus i que segueix pujant fins la zona de la Comella, als dominis de les pistes d'esquí de la Molina. Baixem fort per una pista pedregosa entaforada dins del Torrent Negre, i seguint pistes de serveis avancem cap a la zona de la Pia, a l'estació de la Masella. Una pujada duríssima arriba al coll de la Mola, on seguim per pendent més suau fins a Coll de Pal, on tornem a entrar al Berguedà. Molt a prop comença una pista molt dreta i pedregosa que baixa cap al nucli de Gavarrós. Una última pujada s'enfila al petit nucli de Pardinella i el collet Roig, i acabem baixant per la ràpida pista de la baga de Rus. Ruta dura pel desnivell i les fortes pujades, amb bones panoràmiques en tot moment.

Trinxeres de Vilanoveta i Aramunt Vell

Plantegem una ruta fàcil i curta a nivell esportiu, però carregada d'història i molt interessant a nivell cultural. Sortirem del poble d'Aramunt i entre camps de cereals, oliveres i ametllers anirem pujant per bona pista fins a Pessonada, sota la gran cinglera rosada. Tot seguit baixem suaument cap al despoblat de Vilanoveta i planegem fins a la base d'un turó on ens enfilem a peu fins a trobar les trinxeres més ben conservades de Catalunya, una línia de formigó d'uns 100 metres que ressegueix la carena. Al costat hi ha diversos nius de metralladora de l'època de la Guerra Civil, quan en el marc del Front del Pallars es van viure cruents combats. Tornem a pedalar i pugem fins el nucli d'Aramunt Vell, també despoblat, i encimbellat dalt d'un turó. L'antiga vila closa s'organitzava concèntricament sota l'església situada al punt més elevat. Tant les cases com la gran església estan en runes, tot i la bellesa de l'indret. Acabem de baixar per un camí costerut fins al poble nou.

Cap de Boumort (2.077 m.)

En plena època de la brama del cérvol ens enfilem fins el punt més alt del massís del Boumort des del vessant occidental. Sortim des de la Pobla de Segur, al la cua del pantà de Sant Antoni. Remuntem uns primers quilòmetres per asfalt cap als petits nuclis de Claverol, encimbellat, i Hortoneda, a la base de la muntanya. Tot seguit enfilem durant molts quilòmetres per pistes en bon estat, amb un pendent moderat però constant i sense treva. Arribats a la part alta de la serra planegem a gairebé 2.000 metres contemplant un ampli paisatge, i escoltant els brams dels mascles provant d'encaterinar les femelles. Passem pel refugi lliure i amb una pujada molt forta per pista secundària ens enfilem fins al punt més alt, un gran mirador dels Pirineus. Baixem suaument fins al coll de Llívia, on comencem a desfer la llarguíssima vall de Carreu, entremig de la serra del mateix nom i algun petit poble abandonat. Ens apropem sota les parets vermelloses dels cingles de Pessonada, i amb un ràpid descens per asfalt retornem al punt d'inici després de gairebé 70 km. i 1900 m. de desnivell.

Valls de la Portella

Una ràpida baixada des de Berga ens condueix als peus del magnífic pont de Pedret, una meravella de l'arquitectura civil gòtica, que creua el riu Llobregat. Acompanyem el riu avall, seguint la Via Verda fins que després d'un altre pont prenem una pista secundària a l'esquerra que s'enfila cap a Santaugínia. Tot seguit la ruta planeja pel torrent de Bosoms i puja fort a Mascaró, on es canvia de vessant i es remunta la riera de Portella. Després d'una breu aturada per refrescar-nos a la font de l'Abat, només cal pujar uns metres més per arribar al místic monestir medieval de la Portella, indret plàcid i carregat d'història. Pugem per asfalt fins al santuari de la Quar, gran mirador de la contrada, i tot seguit tornem a pujar cap a la serra de Campdeparets que creuarem d'est a oest tot contemplant la gran plana central sota els nostres peus. Baixem fort fins a trobar de nou la riera de la Portella, i pla i avall cap a Fuïves i cal Rosal. Tot seguit ascens suau cap a la bonica església prerromànica d'Obiols i la colònia agrícola de Graugés. Retornem al punt d'inici entrant pel vessant sud de la capital berguedana.

Rasos de Peguera en BTT

En un dia insegur i sota l'amenaça constant de tempesta, surto amb la bicicleta des de Berga i començo a pujar voltejant per darrere el castell de Blancafort cap al panoràmic mirador de la Figuerassa. Una breu baixada per camí pedregós em porta al coll de l'Oreller on s'inicia la pista tancada al trànsit fins a l'Estany. A partir d'aquí la pista emprèn un ascens molt dur, amb algun pujador duríssim pel serrat de les Arades. Comença la primera baixada del dia cap a l'obaga del Clot de la Molina, i tot seguit planejant arribo al bonic poble abandonat de Peguera. De nou arriba la pujada, més curta, però amb algun tram intens fins al punt més alt, l'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera. Després de descansar comença la ràpida baixada per la carretera, just fins al trencant de Campllong. Sota el Pi de les Tres Branques marxa la divertida pista cap als plans de Terçà, que arriba a la vora del túnel de la Mina. De nou per asfalt planejo cap a Capolat, on després de creuar els plans de Gragés comença el descens per sota el morral de Serrapinyana. Un tram de corriol porta fins a la carretera prop d'Avià, i d'aquí fins al polígon, on una última pujada enllaça amb el camí del Serret que retorna al punt d'origen. Bonics paisatges en una futa fàcil però amb fort desnivell.

Cap de la Baga de Cabanelles (1.685 m.)

Tornem a pedalar pels vessants del Catllaràs en una bonica ruta que ens porta fins un dels millors miradors naturals de la serra. Sortim de Sant Julià de Cerdanyola i enfilem per la baga de l'Avaiol fins al coll de les Bassotes. Baixem momentàniament, però de seguida tornem a pujar fort per la pista de Fontanals fins a la collada de Sant Miquel, punt més alt de la ruta. Deixem la pista i per camí precari seguim la bonica carena fins al petit cim des del qual gaudim d'una esplèndida panoràmica de les muntanyes berguedanes. Baixem fort fins als peus del Sobrepuny, voregem la bonica masia de Rossinyol i assolim el nucli de la Clusa. Comença la segona pujada i la més dura de la jornada fins al Pla de l'Orri, on pedalem entremig dels cavalls. Arribem al Roc del Catllaràs, on fem una pausa, i iniciem el descens cap al santuari de Falgars. Tornem a Cerdanyola per la pista del Banyador i coll de Jou.

Foradada de Pi en BTT (curta)

Ens endinsem a la vall d'Ingla pedalant suaument per la pista còmoda que surt des de Bellver de Cerdanya. Al fons de la vall prenem la pista secundària a la dreta i pugem més fort cap al coll Baixer i més endavant el pla de les Carboneres. Aquí deixem la pista i prenem un camí estret que és força ciclable, però que ens obligarà a posar el peu a terra en alguns punts. Pugem una mica més pel serrat de l'Artic, i seguim corriolejant fins un mirador natural des del qual es pot contemplar la Roca Foradada, i al fons els primers cims del Cadí. El camí continua cap a sota la Foradada, on es pot pujar en 5 minuts, i tot seguit baixa fins a trobar la pista. Com que tenim poc temps baixem per la bonica pista que desfà la congosta vall de Pi.

Tossa del Pas dels Lladres (2.661 m.)

Des del pla de la Cerdanya ens enfilem pedalant fins als peus d'un dels cims més elevats, el Puigmal, a través d'una pista precària que remunta la carena occidental. Planegem fins als afores d'Oceja on comencem a pujar per una pista forestal que guanya alçada progressivament fins al coll de Pradelles. Amb un últim tram mig asfaltat arribem fins al mirador de la Coma Morera, a 2.200 metres. Prenem aquí la pista que remunta la carena, primer suaument pel pla de les Salines, i després per una pujada forta i pedregosa fins al cim del Pas dels Lladres. De tornada desfem l'ampla carena, i a partir de la Coma Morera seguim prats a través cap a ponent envoltats de ramats de cavalls en les immenses pastures d'alçada. Amb bones vistes cap a la plana ceretana, la Tosa i el Puigllançada, anem baixant pels extensos prats a més de 2.000 m. fins al Pla de les Forques, on prenem la pista que baixa ràpidament cap a Queixans.

Puig de les Forques (1.706 m.)

Sortim de la Guingueta d'Ix i entremig de camps de cereals a les envistes de Puicerdà avancem cap a Age i Vilallobent. En aquesta última població prenem una pista i més amunt una altra de secundària que van enfilant progressivament fins al Roc del Quer, un altiplà amb bones vistes. Passem pel refugi de Vilallobent i planegem per pastures d'alçada sota l'amenaça d'uns núvols molt negres. El dia següent, amb millor temps, repetim ruta i enfilem fins al vèrtex situat enmig d'un prat d'alçada amb panoràmiques cap al sector de la Tosa. Planegem cap al refugi del Pla de les Forques i passat el coll de la Bassa comencem un fortíssim descens fins a Urtx, ja a la plana ceretana, on acabem d'arribar planejant fins al punt d'inici.

Gavarres orientals

Després de creuar l'ample pla de Calonge sortint arran de mar, comença una pujada notable i constant que remunta el sector marítim de les Gavarres fins al Puig Cargol. Poc després un divertit corriol talla la pista i permet arribar fins a l'emblemàtic paratge de Fitor. Tot seguit comença una baixada fàcil al principi per pista, i més endavant encadenant diversos corriols també fàcils i més divertits fins arribar als afores de la Bisbal d'Empordà. Continuem cap a Fonteta, i tornem a pujar tot seguit cap a les Gavarres per pistes de pendent moderat. De nou prop de Fitor, sense acabar d'arribar-hi, creuem una zona alta i planera i tot seguit comencem a baixar per una pista en fort pendent cap a Vall-llobrega, i planejant cap al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a BTT