Ripollès

Serra de Milany

La tardor és un espectacle de colors per les fagedes del vessant nord de Vallfogona de Ripollès. Sortim des de la població i prenem la pista que marxa cap al sud i que va remuntant el vessant obac de la serra. La pujada és molt intensa a prop de les Artigues, i continua exigent fins a la carena, on acabem de pujar a peu fins al Castell de Milany, des d'on hi ha una extraordinària panoràmica. Baixem cap al vessant oposat i ens aturem al mirador natural del Morro del Quer. Seguim baixant cap al Pla de Marenyol, i encara més fins al torrent de Milany, on ben a prop hi trobem la immensa balma troglodítica del Teixidor. Planegem cap a Llaés, i tornem a pujar per terreny obac i fagedes acolorides cap al coll de Piella, on comença la llarga baixada fresca i ombrívola, passant primer per la casa del mateix nom, i continuant avall fins a la ribera de Vallfogona.

Matamala, Vinyoles, Sovelles i Vallespirans

Fem una ruta en bicicleta que ens porta a visitar diverses de les parròquies que formen el municipi de les Llosses. Sortim del petit nucli de Matamala, baixem al torrent per un corriol i busquem la pista que puja per una fageda al vessant nord del Puig Cornador. Arribem al punt més alt, Santa Margarida de Vinyoles, un gran mirador de la contrada. Per un camí difícil baixem a Vinyoles i per una bona pista planegem cap a l'est fins a Sant Sadurní de Sovelles. Tot seguit anem a buscar la carretera, la creuem i pugem pel GR-1 fins al turó on hi ha Sant Esteve de Vallespirans. Girem cap a ponent i seguim pujant per una bonica coma fins a la collada del Forn i tot seguit la collada de Camp Pinyons, on ja comença l'última i ràpida baixada fins al punt d'inici.

Castell de Palmerola

Des del Pont de la Roca, a la carretera C-26 entre Borredà i les Llosses, prenem una pista en desús que segueix el rec del Castell. En una clariana girem a l'esquerra i prenem un camí que ens acaba d'enfilar fins al cap d'amunt del turó on hi ha aquesta antiga masia fortificada que es remonta a la baixa edat mitjana. Contemplem el castell ben conservat, però en estat d'abandó, i l'església de Sant Vicenç situada al costat. Per tornar baixem cap al nucli de masies disperses dels Casons, i poc més avall un corriol poc fresat baixa al peu del rec fins al punt d'inici.

Torre del Mir i Puig de la Clapa (1.654 m.)

Iniciem la ruta amb un breu descens des de Molló fins a creuar el Ritort, on comença una pujada constant i amb alguns trams força durs per una carena de lloms amples que ens porten al coll d'Ares. Creuem al vessant francès i prenem una pista que primer baixa i després torna a pujar moderadament fins a la torre del Mir, extraordinari mirador cap al Canigó i la vall del riu Tet. Seguim pujant per amples carenes amb un temps incert fins al Puig de la Clapa, sostre de la ruta, des d'on continuem planejant a notable alçada per pastures alpines. Baixem cap al nuclis de Fabert i tot seguit Espinavell, on comença un corriol estret que ens fa baixar momentàniament de la bicicleta, però tot seguit gaudim d'un descens bonic i divertit fins al punt d'inici.

Puig Cornador (1.229 m.)

Sortim caminant des del nucli de Vinyoles, al peu de la notable masia de Portavella, i ens enfilem a la carena seguint el camí indicat (GR-1). Avancem cap a l'oest pel fil de la carena arbrada i amb vistes limitades. Passem al costat d'un faig monumental, i poc més endavant el vèrtex geodèsic mig camuflat per la vegetació. Planegem per la carena fins arribar a la magnífica església de Santa Margarida de Vinyoles, aquí sí, amb grans vistes sobretot de l'altiplà del Lluçanès i la plana de Vic. Seguim el camí tot carenejant fins al coll Tallat on comença una curta però intensa pujada fins al cim, el Puig Cornador, també molt panoràmic. Reculem fins al coll i baixem cap al sud pel GR fins al coll de l'Ampolla, on prenem una pista cap a l'est que ens portarà pel vessant solei fins al punt d'inici.

Baumes de Llaés

Ens dirigim al petit nucli de Llaés, agregat de Ripoll, situat al vessant sud de la serra de Milany per visitar un conjunt de grans balmes que havien estat habitades anys enrere. Aparquem sota el turonet on hi ha el castell de Llaés i caminem per una bona pista que s'enfila cap a l'est fins a la masia del Teixidor. Més endavant baixem a la primera gran balma, la del Teixidor. Es tracta d'una gran visera sota la qual hi havia diferents estances troglodítiques. Seguim endavant fins a la masia de Burbau, on prenem un camí cap al nord fins a la Baumassa, la segona gran balma que encara serveix per guardar el bestiar. La tercera balma és la dels Fleus, de característiques similars, amb diferents estances, un forn i una pica. Pugem fins la pista sota la serra de Milany i avancem fins a l'ermita de la Cau. Ja només queda baixar per un camí agradable dins d'una fageda fins al punt d'origen.

Puig Cornador (1.229 m.)

Al peu del monestir de Santa Maria de Lluçà comença la pedalada principalment per pistes secundàries, avui plenes de fang que alenteixen el ritme. La ruta volta en primer lloc el castell de Lluçà per sota, i tot seguit avança cap al nord per una llarga carena que passa sota el Puig Martorell i continua fins a la Tor de l'Espà. Al collet de Comià creuem la carretera de les Llosses i seguim pujant cap a la magnífica ermita romànica de Sant Pere de Serrallonga, en un balcó natural sobre la comarca. La pujada continua cap al Puigdon, i per un preciós camí carener coronem el sostre de la ruta. El descens s'inicia amb un llarg tram de camí poc ciclable i força incòmode. Als afores d'Alpens prenem una pista bona que ens permet baixar ràpidament seguint el GR fins a Santa Eulàlia de Puig-oriol. Finalment un tram de pujada esgotadora per asfalt ens retorna al punt d'origen.

Bastiments (2.881 m.)

Aprofitant l'abundant neu d'aquesta temporada, ens dirigim cap a un dels cims més populars del Pirineu oriental. Sortim del cap d'avall de l'estació d'esquí de Vallter i remuntem el curs del Ter acabat de néixer. Passem al costat del refugi d'Ulldeter i avancem suaument al pla de la Calma. Sota el circ d'Ullteter anem girant cap a la coma que ens portarà al coll de la Marrana després d'un tram més dret. Tombem cap al nord-oest i pugem suau fins a la base de la muntanya, on comencem a pujar més fort traçant llargues zetes per la pala sud. Un últim tram força dret i amb la neu ventada ens deixa dalt del cim, on gaudim d'àmplies panoràmiques. Descens pel mateix camí sobre neu canviant, però que es deixa esquiar força bé.

Gorgs del curs alt de la riera de Merlès

El gorg de Cara de Boc marca l'inici de la Riera de Merlès, la qual recull en aquest punt les aigües dels diferents torrents que baixen dels Rasos de Tubau. Sortim molt a prop d'aquest gorg, i dediquem una estona a visitar-lo, així com la cascada que hi vessa les aigües. Remuntem tot seguit la riera del Molí, on trobem els gorgs Blau i dels Matxos. Seguim pujant fins a Sant Jaume de Frontanyà, on visitem la preciosa església romànica i fem una pausa per dinar. Seguim fins al collet de Sant Jaume, i després ja comencem a baixar seguint el rec del Prat. Abans de trobar-nos amb el rec de la Riba visitem l'espectacular gorg de Caselles, aquests dies glaçat i seguim el curs de l'aigua fins a Sant Esteve de la Riba. Acabem de baixar per bona pista, visitant encara algun toll, com el pantà de la Riba, el gorg Negre o el Rodon.

Riera de Merlès, curs alt en BTT

A cavall entre les comarques del Berguedà i el Ripollès, tracem un itinerari per una zona de mitja muntanya on la mà de l'home va modelar el paisatge antany, però actualment és un terreny salvatge on cèrvols i senglars campen al seu aire. Recorrerem la part alta de la riera de Merlès on conflueixen els diversos torrents que baixen dels Rasos de Tubau, i en seguirem dos dels principals, de pujada el Rec de la Riba, i de baixada la riera del Molí. Entremig coneixerem un paisatge de boscos i prats amb nombroses masies i petites ermites romàniques. Passarem pel nucli de la Riba, i més amunt l'abandonada casa de Llentes. Abans d'arribar-hi ens ficarem amb els frontals dins la cova de Llentes. Pujant per pistes secundàries fangoses seguirem cap a Corrubí, Tubau i finalment la catedral del romànic berguedà a Sant Jaume de Frontanyà. Baixarem pel peu de la riera del Molí tot seguint el GR fins al gorg de Cara de Boc, naixement de la Riera de Merlès, la qual seguim uns quilòmetres avall fins al punt d'inici.

Pàgines

Subscriure a Ripollès