Andorra

Pic de Pessons (2.864 m.)

Ens aproximem a la base del pic de Pessons

Situats a l'estació d'esquí del Grau Roig anem a buscar l'ampli circ dels Pessons, una gran cubeta plena de petits estanys ara coberts de neu. Creuem l'ampla coma lleugerament alçats a la falda del Montmalús, fins a situar-nos sota el cim. A l'esquerra apareix la canal dels Isards, amb un pendent que es va incrementant fins prop dels 40º a la sortida. Remuntem el darrer tram amb grampons i acabem d'arribar al cim panoràmic. El dia s'espatlla i renunciem a fer la ruta més llarga. Tornem a desfer la canal esquiant els seus forts pendents i planejant tot seguit fins al punt d'origen.

Tomaset (2.741 m.)

Cresta del Tomaset

Remuntem tota la vall de Rialb fins a situar-nos a la carena fronterera. Des del coll carenegem cap a llevant fins assolir el pic del Port de Siguer. Comença tot seguit el tram més divertit resseguint la cresta que ens uneix al pic de Tomaset, grimpant i desgrimpant per esperons, petites agulles i murs. Un recorregut fàcil (II), però amb alguns passos aeris. Des del cim baixem cap a l'estètic Estany Blau, el voregem i tornem al coll per desfer el camí de pujada. Itinerari divertit, panoràmic i amb un punt d'emoció.

Pics de Tristaina (2.882) i Estany Forcat (2.855 m.)

Equilibris sobre la cresta

Al final de la carretera d'Arcalís comencem a caminar per un sender ben fresat fins els estanys de Tristaina. Voregem l'Estany del Mig per la dreta, sota l'imponent pic. El camí es redreça, i més amunt hem de mig grimpar per accedir al cim. Prenem ara la cresta oest, baixant fort fins una bretxa i tornant a pujar primer al Pic de Costa Rodona, i deprés a l'escarpat Pic de l'Estany Forcat. Grimpades fàcils (I i II) per terreny aeri i amb vistes espectaculars. Tanquem el cercle seguint la cresta fins al Port de Tristaina i baixem cap als estanys.

Pic de Noè (2.745 m.)

Avancem sota el Pic d'Escobes

Creuem tota la Vall d'Incles des de l'inici amb els esquís als peus. Planegem per bosc fins al pont de la Baladosa, i després pugem al peu del riu fins al refugi de Juclar. Entre els dos estanys busquem pales en fort pendent cap a la collada, i continuem pujant fins a la base del pic de Noè, on ens calcem els grampons per encarar el fort pendent fins sota el cim (45º). Ja a la tarda baixem amb les últimes llums enterbolides pels núvols i el fort vent. Fem nit al refugi de Juclar, gairebé colgat de neu, i el dia següent tornem enmig de la nevada.

Font Blanca (2.903 m.)

Arribem a la carena i la seguim cap al cim

Al peu de la carretera d'Arcalís comencem a foquejar, primer per un tram boscós i després per l'ampla vall del riu del Comís Vell. Un fort pendent ens deixa a la Coma de Varilles, i un nou pendent a la l'aresta. La resseguim amb fort pendent directament fins al cim amb els esquís als peus. Excepcional panorama des del cap d'amunt d'un dels grans cims andorrans. Baixem per la mateixa ruta gaudint d'una neu excepcional, consistent per sota i amb una fina capa transformada que ens fa gaudir d'allò més.

Pic de la Serrera (2.913 m.)

Mirador natural sobre el pic de la Serrera

Sortim del final de la Vall de Ransol amb els esquís als peus, i aviat tombem a ponent seguint la coma dels Meners. Avancem per terreny força suau fins que ens trobem amb una canal ampla i dreta (35º), i la remuntem amb esforç. Ens recuperem a la zona plana dels estanys de Ransol, i tornem a pujar fins a la collada de Meners. Deixem els esquís i amb grampons encarem l'aresta sud fins al cim. Baixada complicada per la neu encrostada en les zones de fort pendent.

Cap de la Serra del Forn (2.704 m.)

Als Clots del Forn ja veiem el cim i la pala summital

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

Tomaset (2.741 m.) hivernal

Sortim amb els esquís posats des de l'aparcament de Sorteny, i remuntem la bonica vall de Rialb, passant pel refugi i fins trobar una vella cabana de pastors. Pugem més fort fins al port de Siguer i baixem esquiant fins al magnífic estany Blau que creuem pel mig. Una pala més pendent ens deixa en un petit collet, i a peu remuntem per la carena fins al panoràmic cim. Excel·lent baixada amb neu pols impecable.

Crestall Baiau - Comapedrosa - Racofred

Tram de cresta aeri, amb diversos passos de III exposats

Trams de carena i trams de cresta, aquesta ruta circular de dos dies recorre el cordal nord-oest del principat d'Andorra. Pugem al refugi de Comapedrosa i enfilem cap el pic de Port Vell. Continuem per carena cap al Sanfonts i l'Agulla de Baiau. Desgrimpem abans de pujar el pic de Baiau, i a través de la collada del Forat dels Malhiverns pugem el Comapedrosa. El tram més difícil és la cresta entre Baiau i la Roca Entravessada, amb trams de III exposats. Dormim al refugi dels Estanys Forcats i el dia següent fem el tram de carena entre el Medacorba, el Racofred i el pic del Pla de l'Estany, fàcil però aeri i amb nombroses grimpades.

Cresta dels pics de Ruf (2.619 m.) a Rulhe (2.798 m.)

En primer terme el Fontargenta, el tram més difícil del crestall

Una escarpada línia granítica separa el coll de l'Alba del Pic de Rulhe, al límit de l'Arieja i Andorra. Sortim des de la vall d'Incles i remuntem el riu Juclar fins a al capçalera. Més amunt dels estanys comencem a grimpar fins al Pic de Ruf, on comença la cresta. Per terreny aeri anem sortejant gendarmes i bretxes, seguint sempre el fil. Fem alguns ràpels abans d'escalar el tram més difícil, just abans del pic de Fontargenta. Grimpant assolim el pic de Rulhe i tornem pel camí normal.

Pàgines

Subscriure a Andorra