Esquí

Pic de Duraneu (2.540 m.)

Pujant davant del Puigmal de Llo

En un matí ventós ens calcem els esquís a la base de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada. Enfilem fort cap a ponent per un bosc esclarissat i en fort pendent fins a les Collades, on comencem a resseguir l'arrodonida serra de l'Artiga. Avancem de pla trepitjant uns 15-20 cm. de neu recent fins a l'ampla pala final, força ventada, per la qual assolim el cim. Baixem per les pistes que porten directament a les Planes, i pràcticament de pla fins al punt d'inici. Bones vistes cap als Puigmals en un dia d'esquí fàcil.

Rasos de Peguera

Lliscant sobre la neu als Rasos de Baix

L'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera és un lloc ideal per fer curtes passejades sobre la neu, ja sigui amb esquís o raquetes. Especialment els dies després d'haver nevat l'entorn és molt bonic, amb els avets curulls de neu i un paisatge amable i còmode. L'estació està tancada des de l'any 2004, però els caps de setmana d'hivern continua aplegant un bon nombre de persones que volen tastar la neu. Aprofitem un parell d'hores de tarda per foquejar en aquest bonic i proper indret.

Montanha d'Uishèra (2.339 m.)

Esquiant cap a la Cabana d'Uishèra

Sortim des de la bucòlica població aranesa de Vilamòs per enfilar una muntanya discreta i poc coneguda. Fem un llarg tram de pista força pesat, amb els esquís a l'esquena, i després sortegem innombrables arbres caiguts abans d'arribar a la Cabana d'Uishèra. A partir d'aquí el paisatge és obert i molt bonic. Pugem per una pala ampla i en fort pendent (35º) fins a coronar el cim des d'on gaudim d'una impressionant panoràmica frontal de l'Aneto i la Maladeta.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Cap de la Serra del Forn (2.704 m.)

Als Clots del Forn ja veiem el cim i la pala summital

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

Intent al pic de la Coma d'Or

Portella d'en Garcia

En un dia molt ventós sortim des del coll de Pimorent i comencem la llarga travessa de la Coma d'en Garcia. Amb força neu des de la part baixa anem guanyant alçada tot superant un pendent suau i progressiu, més accentuat abans d'arribar al coll. Passada la Portella el vent és molt intens i observem, desolats, el tram summital ben pelat. Decidim posar fi a l'ascensió i baixem còmodament per les suaus pales fins al punt d'inici.

Roc de la Calma (2.204 m.)

Baixant cap a Font Romeu. Al fons les muntanyes d'Eina

Iniciem la temporada d'esquí amb un entrant suau i fàcil a l'Alta Cerdanya. Sortim des de l'estació d'esquí de Font-romeu i remuntem per vora les pistes fins al turó de la Gallinera. Tot seguit continuem per l'ample llom que ens condueix al panoràmic Roc de la Calma, sostre de l'estació i la nostra ruta. Baixem esquiant a l'estany de la Pradella, gaudint d'esplèndides vistes cap al Carlit, les Bulloses i el pic Peric. Resseguim un caminet estret amb els arbres curulls de neu, i pugem per vessant nord a la Gallinera abans d'encarar l'últim descens.

Monteixo (2.905 m.) hivernal

Aresta final abans al cim del Monteixo

Des del bonic Pla de la Selva, a la capçalera de la Vall Ferrera, comencem caminant per la pista fins que ens calcem els esquís al cap de pocs minuts. Amb alguns dubtes d'orientació anem pujant per un bosc esclarrissat fins assolir el serrat de Socarrats. Deixem esquís i pugem fins un plató on amb grampons i piolet encarem el fort pendent del con summital, d'uns 35 o 40º. Impressionants vistes des de l'estret i estètic cim. Retrobem els esquís i gaudim d'un excel·lent descens sobre neu primavera.

Pic de la Pala Pedregosa (2.882 m.) hivernal

Cal fer alguna grimpada aèria dalt la cresta

Sortim a peu de la central de Sallente, i al cap d'una hora ens calcem els esquís. Remuntarem durant bona estona la llarga i fàcil Coma de l'Espòs fins a la collada. Calcem grampons, agafem el piolet i remuntem primer un fort pendent de neu (45-50º) fins a la part alta de la cresta. Grimpem per grans blocs, amb algun pas aeri, durant llarga estona fins assolir el cim. Baixem fent una llarga diagonal i un flanqueig per fort pendent. Bona esquiada per neu exquisita, amb pendents moderats i fàcils de traçar.

Montorroio (2.862 m.) i Montsent de Pallars (2.883 m.) hivernal

Sortim de la central de Sallente, a la capçalera de la Vall Fosca, i remuntem el fort pendent caminant fins a l'antic carrilet de l'estany Gento. Ja amb els esquís remuntem els pendents progressius de la Coma de l'Espòs. Comencem a crestejar amb grampons per terreny fàcil, a vegades aeris, amb forts pendents i petites grimpades. La cresta és llarga i el panorama immens. Després del Montorroio baixem fins al coll on deixem els esquís per accedir al Montsent. Baixada excepcional per pales, comes i tubs, primer amb neu dura i més avall al dente.

Pàgines

Subscriure a Esquí