Occitània

Val de Loron

Des del centre turístic de la vall de Loron iniciem una ruta en bicicleta que comença al fons de la vall i que s'enfila fins a les carenes que la separen de la veïna vall d'Aura. Comencem pedalant al poble d'Avanha i remuntem una llarga pista en considerable pendent i amb trams força durs fins assolir la carena. Tot seguit fem un puja-baixa constant per damunt d'una carena ampla i amb trams molt panoràmics cap als grans cims pirinencs durant gairebé 7 km. fins al coll d'Azet. Iniciem el descens per corriol fins a l'estació d'esquí de Val Louron, i seguim el descens enllaçant camins, amb alguns trams difícils fins a Lodenvièla i el llac de Genòs, el centre neuràlgic de la vall. Ja només queda seguir planejant al peu del riu Loron fins al punt d'inici.

Migdia de Bigorra (2.877 m.)

Tot i que per a molts ciclistes al coll del Tourmalet és un destí cobejat, avui per a nosaltres serà el punt d'inici d'una ruta fins un dels cims més característics dels Pirineus. A 2.115 metres surt una pista des del mateix coll que traça una llarga diagonal sobre la vall de Varètja. Compartim ruta amb molts excursionistes i un curiós ramat de llames que pasturen per la rodalia. Creuem dos túnels i pugem per la pista de pendent moderat fins a sobre del llac d'Oncet. El pendent s'incrementa després del llac, i traça un zig-zag amb llargues diagonals molt dures i amb terreny pedregós. A l'antic refugi de l'Hotellerie des Laquets s'acaba la pista i comença un camí molt dret que aviat ens obliga a empènyer la bicicleta fins al cim. Extraordinàries vistes cap a tots els Pirineus des de sota les aparatoses antenes. Baixem pel mateix camí fins al llac, on prenem un corriol molt divertit i panoràmic, que amb diversos trams aeris baixa fins a 2 km. per sota del coll. Ja només falta pujar per asfalt el tram més dur del coll del Tourmalet.

Boscos de Camurac

Entrem al vessant nord dels Pirineus per visitar el País de Salt, un altiplà situat al sud de la regió de l'Aude. Sortim pedalant del poble de Camurac, on hi ha una petita estació d'esquí, i pugem cap al nord fins al gran pla de pastures de Boum. Tot seguit enfilem fort fins al coll de Lancise i avancem entremig d'una preciosa avetosa amb exemplars de més de 25 metres. Fem un bucle de nou fins al coll i pugem fins al punt més alt de la ruta, prop de l'impressionant mirador del Pas de l'Ós sobre les gorges de la Frau, el massís de Taba amb els pics de Solarac i Sant Bertomieu, i més enllà el castell de Montsegur. Baixem per pistes ràpides entre avets fins al poblet de Comus, i tornem planejant al punt d'inici.

Castell de Perapertusa

Seguint la ruta pel país càtar, amb l'excusa de visitar el castell de Perapertusa organitzem una excursió que ens donarà una visió més àmplia de la rodalia. Sortim del poblet de Dulhac i prenem un camí que puja fort pel vessant solei fins a les portes del castell. Dediquem gairebé una hora i mitja a visitar la flamant fortalesa, i passejar pel recinte emmurallat dalt d'una gran cinglera allargassada. Gaudim d'àmplies vistes sobre el massís de les Corberes, la Costa Vermella mediterrània, i la vall del riu Aglí. De tornada prenem un camí cap al nord que baixa fins al poble de Rofiac, i des d'allà, amb algun petit error, prenem un caminet agradable i frescal que ressegueix la riba del riu Verdoble. Voltegem la serra del Gres i acabem de tancar el cercle de nou a Dulhac.

Puig de Burgarag (1.230 m.)

Aquest petit cim és el punt més elevat del massís de les Corberes, i l'únic que té un caràcter més escarpat de roca, ja que la resta de la serra és arrodonida i boscosa. Sortim des del poble de Burgarag (Bugarach en francès) i avancem pel Camí Càtar (GR-367) vorejant el vessant oest de la muntanya. Passada la cascada des Mathieux creuem una carretera secundària i comencem a pujar fort encara dins d'un bosc espès amb colors de tardor. Més amunt entrem a la zona de roca, primer caminant i després amb petites grimpades fins a la Finestra (Fenêtre), un característic forat a la roca en un esperó. Acabem d'enfilar els últims metres fins a coronar els 1.230 m. d'aquest cim més conegut per qüestions esotèriques i paranormals que no pas per la bonica ruta senderista que ens ha portat fins al seu cim. Com que hi ha boira no veiem res al cim, i comencem a baixar pel vessant oposat fins al coll de Linas. A partir d'aquí suau baixada entre pastures fins al punt d'inici.

Castell de Puillorenç

Una breu passejada ens enfila fins dalt de Mont Ardu (697 m.), on a l'edat mitjana s'hi va bastir un espectacular castell. Enmig d'una zona de baixa muntanya i envoltada de castells càtars, visitem un dels més significatius i estètics. S'accedeix per pista asfaltada des del poble de la Pradèla fins un ampli aparcament, on hi ha les taquilles i comença el camí d'accés. Una pujada curta però intensa amb un zig-zag pedregós ens porta fins a l'entrada del recinte emmurallat. A dins hi trobem un gran pati d'armes i les restes de les antigues dependències. Només es conserva dempeus el recinte exterior. Es pot pujar a la muralla i contemplar l'àmplia visió que s'albira des del castell, que domina tota la contrada.

Pic dels Pedrons (2.715 m.)

A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

Tarbesó (2.364 m.) amb esquís

Pleta de l'Orri i pic de Tarbesó

La seva modesta alçada camufla un pic elegant, isolat del seu entorn, amb una vista summital amplíssima i a més a més molt esquiable. Des de l'estació d'esquí de Mijanes, a la comarca de Donasà anem a buscar la coma del riu la Maure. Creuem primer un gran plató, on hi ha un petit refugi. Després pugem fins un ampli coll on ataquem el cim per pendent més fort. Baixada directa i elegant pel vessant nord, i més avall per una de les diverses canals fàcils.

Subscriure a Occitània