Vall de Boí

Bony de Ginebrell (2.315 m.)

Poc més amunt del pont de la Ribera comencem a pedalar per un caminet que s'enfila amb trams molt durs fins a la base de l'estació d'esquí Boí-Taüll. Seguim per una pista de servei que puja cap un dels cims de l'estació, on reposem i contemplem àmplies vistes. Baixem sense camí seguint un llom herbat fins la collada de Llobarçana, on entronquem amb una pista que s'enfonsa durant molta estona des dels peus del Cerví de Durro fins a prop d'aquest petit poble, sempre amb bones vistes cap a l'Aneto. A la fondalada de les Artigues iniciem un duríssim ascens per una pista molt pendent fins als 2.000 metres de la Serra. Aquí comença el descens definitiu, primer sense camí definit per prats de forta inclinació, i més avall per un preciós corriol amb algun pas difícil cap al Pla de l'Ermita i finalment fins a Taüll.

Pic Roi (2.750 m.)

Pujant cap a la collada del Montanyó amb l'estany i el pic del Pessó al darrere

Passat l'incomparable poble de Taüll, a la Ribera de Sant Martí, tributària de la vall de Boí, comença un caminet que tímidament planeja al principi però de seguida s'esvera per pujar fort cap als estanys del Pessó. L'estany superior, el més gran, descansa plàcidament sota la gran mola rocosa del pic del Pessó, el més alt de la zona. Avui però ens enfilarem fins un altre cim situat poc més al nord, al límit del Parc Nacional, un cim modest però que ens ofereix una excepcional panoràmica de la contrada.

Besiberri Sud (3.023 m.) i Comaloforno (3.029 m.)

Grimpant gairebé a cegues per arribar a la cresta

Un matí rúfol amb boira i vent frustren la idea inicial de recórrer tota la cresta de Besiberri, i amb penes i treballs assolim els dos cims més elevats afinant al màxim l'orientació. Sortim de la presa de Cavallers, la voltem i comencem a enfilar el barranc de Riumalo. Arribats a l'estany de Malavesina la boira ho tapa tot, i decidim fer una llarga diagonal entre els grans blocs, sota mateix de la cresta, per dirigir-nos a la base del primer cim. Mirant d'anar trobant fites, sense visibilitat i per terreny incòmode avancem fins una canaleta que ens enfila sota mateix del Besiberri sud. Avancem ara per la cresta grimpant fins al Comaloforno, sostre del massís. Baixem per una canal trencada i molt dreta fins a l'estany Gelat, i arribem al punt d'inici pel costerut camí del pas de l'Ós.

Intent a les Agulles de Travessani

Agulles de Travessani

A l'oest del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre el refugi Ventosa i Calvell, emergeixen unes agulles amb una forma dentada impactant. Aquestes cinc agulles granítiques d'estètica verticalitat es poden recórrer escalant (BD, III-IV) abans d'arribar al pic de Travessani que culmina el cordal. Entre la llarga aproximació des de la presa, la nostra lentitud escalant i el temps inestable, escalem només fins a la segona agulla i deixem la resta per una altra ocasió.

Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m.)

Avancem per la cresta fàcil entre el pic de Comalesbienes i la Punta Alta

La capçalera de la Vall de Boí està encerclada per diversos cims que superen els 3.000 metres. Des de la presa de Cavallers remuntem el costerut barranc de Comalesbienes fins apropar-nos als estanys homònims. Anem a buscar la fàcil cresta que enfila el pic de Comalesbienes tot grimpant per grans blocs de granit. Passat el primer cim continuem crestejant per terreny abrupte però sense dificultats fins assolir el pic principal de la zona enmig d'una nevada tardoral.

Besiberri Sud (3.024 m.)

Estany i cresta de Besiberri

Al nord de l'Alta Ribagorça, tocant a la Val d'Aran s'aixeca de nord a sud el massís del Besiberri. Es tracta d'un massís granític estret i llagarut amb diversos cims que superen els tres-mil metres d'alçada. Pugem un dels cims més característics del massís, el Besiberri Sud, probablement el més fàcil, tot i que exigent pel desnivell, la distància i el terreny incòmode.

Subscriure a Vall de Boí