Andes | Engarrista

Bolívia 2012

Enviat per Marc el Dimecres, 17/10/2012 - 15:15

Bolívia és un país pobre econòmicament però ric en cultura, en varietat i en muntanyes. El nostre viatge es centrarà en la zona de l'Altiplà, muntanyosa i amb població majoritàriament indígena. Després d'aterrar a la Paz ens desplacem al Parc Natural del Sajama per aclimatar. Tornem cap al nord per començar a pujar muntanyes, primer Pequeño Alpamayo i la seva espectacular aresta, després el Condoriri, més tècnic i exposat. Tot seguit ja superem els 6.000 amb el clàssic Huayna Potosí, i després el gran Illimani, llarg i molt dret. Després de les altes muntanyes ens desplacem cap al sud, on coneixem el Salar de Uyuni i les llacunes multicolors. Encara pugem un parell més de volcans, el Tunupa i el Licancabur. Acabem el viatge a Xile, a la zona del desert d'Atacama.

Illimani (6.462 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 21/08/2012 - 15:00

Durant el descens gaudim de les espectaculars vistes de la zona central del massís

L'horitzó nord de La Paz està dominat per aquesta gran muntanya permanentment nevada, la més alta de la Cordillera Real, amb una aresta que s'allarga quilòmetres i que té diverses puntes per sobre de 6.000 metres. Des del poble de Pinaya pugem el primer dia fins al còmode camp base. El segon enfilem fins al Nido de Cóndores, a 5.400 metres, i el tercer, de matinada, iniciem l'atac a aquest gran cim. Pugem per forts pendents de neu vorejant les esquerdes fins arribar a la fàcil aresta que ens mena fins al cim sud, el més alt del massís.

Huayna Potosí (6.088 m.)

Enviat per Marc el Divendres, 17/08/2012 - 15:00

El Huanya Potosí amb un antic cementiri al davant

És una de les muntanyes més concorregudes de Bolívia, sobretot gràcies al fet de superar els 6.000 metres, la seva relativa facilitat i la visió que se'n té des de la mateixa capital. El primer dia pugem des del refugi on s'arriba en cotxe fins a un petit refugi d'alçada on fem nit. De matinada remuntem la llarguíssima glacera que ens conduirà a la cresta summital. Amb les primeres llums del dia recorrem la cresta i arribem fins a l'estret cim.

Condoriri (5.648 m.)

Enviat per Marc el Dimarts, 14/08/2012 - 15:00

La peculiar forma d'aquesta esplèndida muntanya recorda un còndor batent les ales, i d'aquí l'hi ve el nom en llengua aimara. Des del camp base fem una llarga i dura aproximació fins al gran plateau sota l'aresta. Enfilem una pendent canal amb trams de gel d'uns 70º i continuem per l'esmoladíssima i exposada aresta que ens condueix directament al cim en un passatge sublim.