Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

En un dia rúfol comencem a vorejar el llarg embassament de Cavallers amb poca esperança d'assolir el cim. Entre boires, vent i fins i tot neu remuntem els forts pendents del barranc de Malavesina, passem l'estanyet homònim i seguim avançant fins la base de la paret. Una petita ullada de sol ens convida a provar-ho. Grimpem per una successió de canaletes amb algun tram força aeri de II i puntualment III. Entre blocs de granit assolim l'esmolat cim, el petit dels Besiberris, però també el més eixerit.

Aprofitem els últims dies de les vacances al Ladakh per dirigir-nos fins aquesta remota vall situada al límit nord de l'Índia, just a la frontera amb el Pakistan. Enfilem el port de Khardung La, un dels passos més alts del món que es poden fer en cotxe (5.300 m.) i baixem al riu Shyok. Seguim la riba fins a l'últim poble de l'Índia, Turtuk. Tancat fins fa poc al turisme, el petit poble baltí és un oasi de traquil·litat al peu del Karakorum. Recorrem el poble interactuant amb la seva gent, i fem alguna excursió curta per la rodalia. De tornada visitem el petit desert i les dunes de Hundar i l'important monestir budista de Diskit.

Aquesta esbelta muntanya que presideix l'horitzó de Leh, és una de les més altes de la serralada del Ladakh i molt popular entre els muntanyencs per la seva relativa facilitat i alhora bellesa. Des d'Stok fem l'aproximació fins al camp base, i de nit comencem l'ascensió fent una llarga volta fins a situar-nos sota la gran glacera. A partir d'aquí una llarga pala, enguany amb força neu, ens deixa després de diverses hores a l'aresta, que anem resseguint entre esbufecs fins al cim. Entre els núvols contemplem una gran panoràmica des de les alçades.

La Llar de les Neus és una gran muntanya situada al bell mig del Ladakh, visible des de centenars de quilòmetres amb la seva característica cresta nevada. És una bonica muntanya, sagrada pels locals, que té diverses puntes. Des del camp base iniciem de nit l'ascensió, i quan trobem la neu ens equipem per remuntar forts pendents fins a l'aresta. Sense traça avancem amb dificultat i lentitud treballant cada metre. Un cop dalt l'aresta el pendent es manté fins a l'esmolat cim, on contemplem un immensíssim panorama des de les alçades. Descens ràpid i directe sobre la neu amb grans vistes cap a les terres àrides.

Envoltat de muntanyes de més de 5.000 metres el riu Markha rega una vall tancada per grans vessants àrids i deixa un rastre de verdor en aquest sector semidesèrtic de l'Himàlaia. Durant 5 dies caminem vora el riu, però també creuant elevats colls de muntanya, amb el final d'etapa en petits poblets remots on ens allotgem amb els pocs habitants d'aquesta terra bonica i alhora esquerpa. Cinc dies enmig del Ladakh, desconnectats del món occidental i connectats amb una realitat més relaxada i lenta dels habitants d'una vall que conserva les tradicions budistes i una forma de vida ben senzilla, d'acord amb els cicles de la natura.

La capital del Ladakh és una ciutat bulliciosa situada en una zona muntanyosa semidesèrtica a més de 3.500 metres d'alçada. Hi arribem amb avió i passem un parell de dies aclimatant i preparant la logística per a les activitats de muntanya que realitzarem. Aprofitem el temps d'aclimatació per conèixer la ciutat i visitar els centres d'interès, com el palau de l'antic reialme de Ladakh, la Gompa Tsemo, monestir budista situat dalt del turó o l'espectacular Stupa Shanti, que presideix la ciutat encimbellada per sobre de més de 500 esglaons.

L'anomenen el Triangle Daurat, ja que en relativament poca distància es concentren importants monuments i centres d'interès. Comencem així el nostre viatge per l'Índia que ens portarà cap a les muntanyes del nord, però abans fem una visita turística a l'entorn de la capital. Marxem cap a Agra, on després de visitar el mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah ens reservem pel plat fort, el meravellós i harmònic Taj Mahal. Camí de Jaipur fem parada a Fatehpur Sikri, antiga capital de l'imperi mongol, amb importants restes històriques. El dia següent el dediquem a Jaipur, ple de joies arquitectòniques com el fort d'Amber, el palau dels Vents o el Palau Reial.

Recorrem una llarga feixa a mitja alçada que s'estén al sector més occidental del Cadí, en un terreny d'isards aspre i de mala petja. Sortim d'Ansovell i després del santuari del Boscal pugem fort per la canal de l'Orri. Sota l'últim mur abans de la carena trobem la gran feixa i comencem a recórrer-la cap a l'est. De lluny el pas sembla impossible, ja que és molt dret entre les grans parets. Però entre tarteres i terreny inestable anem avançant en un ambient espectacular enmig de les grans parets del Cadí. Sortim a la carena poc abans de la Canal Baridana, per on baixarem en fortíssim pendent relliscós fins a la base de la serra. Tornem planejant per bons camins fins a Cava, i amb una última pujada de nou a Ansovell. Ruta llarga, dura i de mal passar, però espectacular.