Creuem la presa de Cavallers i emprenem el costerut camí de les pales de Comalestorres. Ens entaforem al curiós Pas de l'Ós i continuem pujant fort per una interminable tartera de grans blocs granítics. Al Portell de Comaloforno encarem la cresta tot grimpant i amb un tram breu d'escalada (IV). Des del cim principal continuem per la cresta, evitant les dificultats, fins al Besiberri Sud, tot contemplant el magnífic paisatge. Baixem per la llarguíssima i incòmoda coma de Malavesina i el barranc de Riumalo.

Sortim de les cases de Bonabé i pugem el llarg barranc de Clavera fins al coll fronterer. Submergits en la boira del Coserans seguim la carena cap al Petit Valièr i finalment cap al cim del Senyor de l'Arieja enmig de la nevada que no ens deixa veure res. Baixem al refugi d'Estanhous, i el dia següent, amb mal temps, escurcem la ruta prevista i tornem pel Coll de la Pala Clavera, tot passant pels magnífics Estanhs Redon i Long.

Des de la Jaça, a la falda del Cadí, baixem per l'ampla coma del Clot de l'Orri fins a trobar el barranc que baixa pels Cingles de Gresolet. És un barranc sec, tancat i força vertical. Mirat de lluny es veu una gran ferida a la roca, talment tallada amb ganivet. Baixarem fins a 8 ràpels, el darrer molt llarg (50 m.) i vertical. Entremig passarem per una esquerda estreta i congosta, on la llum amb prou feines hi arriba. A mig barranc creuarem un bonic túnel de roca natural abans d'abocar-nos sobre la gran fageda de Gresolet.

Des del pont de Cerneres comencem un recorregut d'aventura que ens portarà a recórrer un bon tram de la carena del Cadí i a gaudir del majestuós espectacle al fil de la seva cara nord. Enfilem sense camí pel torrent de Cortils, on cal grimpar en algun punt. Des del refugi lliure pugem cap al pas de la Roca Plana, i seguim la carena fins al pic de la Costa Cabirolera grimpant per l'esperó. Continuem al fil de la cinglera fins al sostre del Cadí, el Vulturó, i baixem per la canal Baridana de Josa, emboscats i sense camí.

L'edició 2013 del popular ultratrail augmentava la distància fins als 100 km., però això no va espantar als gairebé 900 corredors i corredores que van sortir de Bagà disposats a recórrer els camins del Parc Natural Cadí-Moixeró. Luis Alberto Hernando va fer bons els pronòstics i s'imposà després d'anar bona part de la cursa amb un grupet de 5 corredors. En categoria femenina no hi va haver color, i la campiona Núria Picas va revalidar per segon any consecutiu el títol. Vídeo resum.

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Situats al Balneari de Cardó (en estat d'abandó), comencem a remuntar el barranc de Sant Roc entremig de la malesa. Creuem un parell d'ermites abandonades, algunes fonts i ens desviem entre argelagues i gatoses a l'espectacular Roca Foradada. Pugem fins al cim de la Serra, la Creu de Santos des d'on tenim bones perpectives del Delta de l'Ebre i el massís dels Ports. Baixem pel barranc de la Columna i ens arribem fins a la peculiar ermita de Sant Simeó, alçada dalt d'un cap de roc.

Pugem l'estelada a un dels cims emblemàtics del Berguedà, el més alt de la comarca, i un dels més destacats de la serra del Cadí. Sortim des del coll de les Bassotes i remuntem els pendents de la serra Pedregosa. Baixem cap als Cortils per un pas estret, i creuem la llarga coma fins al peu de la cara nord, que remuntem per fort pendent fins creuar el pas del Cabirol. Després de fer cim baixem directament per les tarteres del vessant sud.

Remuntem el riu de Valls des de la bauma de les Pintes fins a trobar l'emblemàtic Pont Cabradís, un túnel natural de roca dins del qual passa el riu. No gosem travessar-lo per sota ja que baixa molta aigua. Emprenem un camí molt costerut i pugem fins a l'encantador poble abandonat de Bonner. Baixem per un camí encara més dret, i de nou al pont tornem pel vessant dret fent una llarga i costeruda travessa pels Cints de la Torre que ens fa arribar gairebé de nit.

Comencem unes vacances alpines estiuenques ascendint el destacat Mont Viso, visible des de tots els Alps. Tendim llavors cap a l'oest, ja dins de França, endinsant-nos en el Queyràs, territori de gran bellesa, amb una increïble combinació de prats alpins, milers de flors, llacs i muntanyes punxegudes. Contiunuem cap a la zona dels Écrins, territori salvatge d'alta muntanya, on les grans glaceres plenes d'esquerdes i seracs comparteixen l'espai amb elevades parets de roca granítica. Enfilem diverses muntanyes en aquest entorn fascinant i alhora exigent.