Aquest passat 16 de maig 200 corredors i corredores van disputar la Cursa d’Alta Muntanya de Berga, segona prova de la Copa Catalana 2010. Organitzada per l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, la cursa tenia un circuit de més de 31 quilòmetres amb 2.100 metres de desnivell positiu. L’itinerari va transcórrer per les serres de Queralt, els Rasos de Peguera i la Figuerassa.

Creuem transversalment la serra de les Gavarres per pistes forestals, sortint des d'arran de mar, a Sant Antoni de Calonge i arribant a Girona, tot passant per alguns dels punts més significatius: el Puig d'Arques, Sant Cebrià de Lledó, Montigalar, la serra de Montnegre i la muntanya dels Àngels. Baixem a Girona i tanquem el cercle tornant per la ruta del Carrilet.

L'última prova del Triangular de curses de muntanya del Berguedà va acabar de definir la classificació de la prova. En un matí excel·lent els corredors i corredores van enfilar des del nucli de Sant Jordi fins a la zona de l'Erola i van tancar l'itinerari circular baixant per la baga de Cercs. Una cursa força ràpida, amb bons camins per córrer i un desnivell moderat.

És una clàssica dins del circuit de la Copa Catalana de Marxes de Resistència, tant per la seva duresa com per la bellesa del recorregut. Amb 60 quilòmetres, 3.000 metres de desnivell, i les inscripcions exhaurides des del primer dia, 400 corredors i marxaires vam enfilar el Santuari de Bellmunt, el Puigsacalm i la Serra de Cabrera, amb sortida i arribada a Torelló.

La comarca del Berguedà ha estat l'escenari d'aquest exigent raid puntuable per a la copa catalana. Orientació , bicicleta de muntanya, caiac, ràpel, júmar, córrer per muntanya, patins en línia,... Un recorregut molt exigent en les categories d'èlit i copa catalana, i més assequible en la modalitat open. Vídeo resum de la prova.

Fem una llarga caminada que ens porta a conèixer els contorns de Canalda. Aquest petit poblet del Solsonès està envoltat d'elevades parets ben conegudes pels escaladors, i alhora profundes fondalades en un entorn de roca conglomerada. Un curiós i variat paisatge feréstec i de secà.

Tot i que la intenció inicial era pujar el Bisaurín, el mal temps al coll i la falta de visibilitat ens fa replantejar l'objectiu. Acabem de pujar a un cim més modest i fàcil, i acabem d'arrodonir la sortida recorrent la llarga Cresta del Gallo, una carena estreta i estètica, que tot i ser fàcil gaudeix d'un gran ambient alpí.

El Petrachema és un cim fronterer força concorregut a l'hivern tant per excursionistes com esquiadors, ja que no és gaire difícil. Es surt des des del refugi de Liza, a la capçalera de la Val d'Ansó, en direcció est fins assolir la carena divisòria amb l'Estat francès. Les previsions meteorològiques es van complir i vam haver de girar cua a mig camí.

Es tracta d'un dels cims més emblemàtics de l'entorn. La seva característica silueta de castell medieval és visible des de molt enllà. Les seves parets són pràcticament inexpugnables, i des de la base sembla difícil poder pujar-hi sense equipament. Però el castell té un punt feble des d'on es pot assaltar, això sí, després d'una pujada molt pendent. Ambient alpí en aquesta ascensió hivernal. Un cim imprescindible.