Pedraforca 360º

• 

  Sortim de Gósol

• 

  Coma de Cerneres i el Cadinell

• 

  Pujant cap al Collell

• 

  Baixem per la pista sota la cara nord del Pedraforca

• 

  Bosfred i capçalera del riu Gresolet

• 

  Refugi Lluís Estasen

Sortim de Gósol en un matí lletjot i comencem a seguir el PR C-127 que dóna la volta completa al massís del Pedraforca. Caminem cap al nord i passem Font Terrers just abans de començar a flanquejar a certa altura la capçalera de la coma de Cerneres, que es dibuixa atractiva cap a l'oest, amb el Cadinell al Fons. Un cop al Collell obrim la mirada cap a la vall de Gresolet, així com la paret nord del Pedraforca que tenim just a sobre de la pista per on baixem. Pugem al refugi Lluís Estasen i seguim planejant cap a les antigues mines de carbó abans de tornar a Gósol. Ruta un xic monòtona en què el Pedraforca saps que hi és, però no el veus enlloc.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Gósol (Berguedà)
• Distància: 17,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 4:50 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El diumenge es lleva gris, un d'aquells dies poc lluminosos en què l'estat d'ànim no acaba d'aixecar-se i les fotos queden planes i avorrides. Per això decidim fer una ruta fàcil prop de casa. Tot i que aquesta ruta circular fa molt temps que existeix i en teníem constància, no ens havíem animat mai a fer-la. De fet, coneixent la zona, no teníem unes grans expetatives d'aquesta ruta, i les nostres sospites es van complir. La ruta és molt fàcil, sempre per bons camins o pistes, però té un problema important: el Pedraforca pràcticament no el veus enlloc, ni pots copsar el seu caràcter. El voreja tan d'aprop que pràcticament ni el veus.

Sortim de Gósol, la qual cosa ja és un interès en si mateix, ja que és un dels pobles més bonics del Berguedà. Ja ho sabia en Picasso, que va passar-hi una temporada per aprofitar els aires purs i saludables d'aquest racó de món. Després de comprar i endrapar una coca al forn artesà de la plaça sortim caminant pel camí de la Cerdanya. Aviat s'acaben les cases i comencem a pujar per un caminet ben fresat que enfila suaument. Girem la vista enrere per contemplar el nucli compacte de Gósol, presidit pel castell.

El camí puja cap al nord fins a Font Terrers, i després comença a tombar cap a l'est. Trobem una bifurcació i descartem el PR C-123, que puja cap a les Set Fonts per la coma de Caners. Passat el torrent on hi ha la cruïlla pugem més fort fins al cap de la Portella i comencem una llarga diagonal per sobre de la coma de Cerneres. Aquest tram és bonic si ens girem enrere, amb l'ampla coma oberta a l'oest i el cim del Cadinell al bell mig. Resseguim la part superior de la coma, sempre enfilats per la dreta, sense baixar a la rasa i seguint el camí evident.

Acabem la suau pujada al Collell, punt del canvi d'aigües entre el Llobregat a través de la vall de Gresolet i el Segre per la vall de Cerneres i Josa. Trobem la pista de Giscareny al Pedraforca, i la seguim cap a la dreta en baixada molt suau. Contemplem la magnífica vall de Gresolet, amb els cingleres espadades al seu voltant i el petit cim del Bosfred. Enllà la vista arriba fins a la Tosa i rodalies. Anem desfent la pista, tancada al trànsit a l'hivern, ja que hi ha trams amb força gel tot i ser un hivern molt sec. Passem les diverses torrenteres i observem sobre els nostres caps les magnífiques parets nord del Pedraforca, escarpades, irregulars i verticals.

Desfem tota la pista fins arribar al caminet que puja al refugi. Ens enfilem per dins del bosc de pins durant uns pocs minuts i ens plantem a la Jaça dels Prats, els bonics planells on hi ha el refugi Lluís Estasen, sota mateix de les parets del Pedraforca. És un lloc magnífic, amb el refugi de pedra entremig dels prats i sota mateix de les parets. Tot i haver-hi estat incomptables vegades, no deixa de sorprendre. No ens aturem i continuem el PR que marxa cap al sud pel mig del bosc. Cal no confondre's i agafar el camí de la tartera, que neix pràcticament al mateix punt, però el nostre camí marxa més ensota, a l'esquerra.

Caminem una bona estona entremig del bosc, planejant primer i baixant fort més tard fins apropar-nos a les antigues mines de cel obert. Passem per les antigues explotacions, que van deixar una cicatriu inesborrable a la muntanya, tot i els esforços de restauració. Fem un puja-baixa durant una estona per la zona de les antigues explotacions fins arribar a coll de Jou, sota la Roca Roja, un cim secundari al vessant sud del Pedraforca.

Comencem a baixar més decidits fins a la casa abandonada de Bardines, poc per sobre de la carretera de Gósol prop de Sorribes. Com que és hora de dinar i tenim gana, i el portem a la motxilla, ens asseiem vora la masia abandonada i dinem. Tot seguit reprenem la marxa acabant de baixar fins a la carretera. La creuem i retrobem el caminet a l'altra banda de l'asfalt. Paral·lels a la carretera anem tancant el cercle tot planejant per camí ample i fàcil. Contemplem a la nostra esquerra el cim de la Gallina Pelada, que des d'aquí sembla realment la cresta d'una gallina. Davant tenim el petit nucli de Sorribes.

Arribem de nou a Gósol tancant una ruta totalment circular, fàcil, suau i agradable. És una alternativa per caminar un matí, però l'hi falta caràcter. Estem sota el Pedraforca però el veiem ben poc, a la sortida de Gósol i les parets del nord tot baixant per la pista. Possiblement una muntanya tan emblemàtica i icònica com el Pedraforca es mereixeria una volta que l'honorés millor, a l'estil d'un Grand Tour com els que tenen les grans muntanyes dels Alps. Hi haurem de rumiar. En tot cas és una alternativa per passar un matí caminant en un entorn ben agradable.

Imatges