Gorges del Segre en BTT

• 

  Pedalem per la plana ceretana camí de Llívia

• 

  Entrem a les Gorges del Segre

• 

  Pujant fort per la pista al peu del riu

• 

  Arribem al refugi de la Culassa

• 

  Pujadors molt forts passat el refugi de la Culassa

• 

  Guanyant alçada sobre la vall del Segre

• 

  Pla de la Creu, punt més alt a 2.034 m.

• 

  Baixada molt dreta cap al pla de la Cerdanya

Des dels afores de Puigcerdà pedalem cap a Llívia per pistes planeres entre camps de cereals, i després per carretera secundària fins a Sallagosa. Arribem als banys de Llo, on prenem la pista que remunta el curs alt del Segre. El primer tram és molt engorjat i bonic, on el riu meandreja entre grans parets granítiques. La vall es va obrint, i pedalem en forta i constant pujada fins al refugi de la Culassa. Abandonem el Segre però no la pujada, que s'incrementa fins el Pla de la Creu, a més de 2.000 metres. Emprenem una baixada vertiginosa per pista cap Er, i ja de pla avancem per un bonic corriol cap a Naüja i Osseja, on acabem de planejar fins al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix Alta Cerdanya
• Distància: 43,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil 100% ciclable. Alguns pujadors forts
• Cartografia: Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Tornem a agafar les bicicletes i ho fem a la Cerdanya amb l'ull posat al curs alt del riu Segre. Volem recórrer una pista que ressegueix els primers metres del riu per sota del seu naixement. I per fer la volta una mica més completa sortim des dels afores de Puigcerdà, concretament des de la Guingeta d'Ix (Bourg-madame pels francesos), i fem una bona marrada per l'alta plana ceretana. El dia és esplèndid i calorós, i el primer tram planer ens ajuda a escalfar les cames i airejar-nos, ja que es pot avançar a bona velocitat.

Sortim per la carretera de Montlluís i la seguim només uns metres fins a Ix, on marxem per la carretera secundària a l'esquerra. Passem vora Càldegues sense acabar d'arribar-hi, i sí que arribem al petit poble d'Oncés. Creuem el petit nucli i prenem una pista que avança entre extensos camps de cereals. Més endavant la pista gira a l'esquerra i s'encamina directe cap a Llívia, on entrem pel barri de Sant Guillem, al costat d'una zona recreativa ben arreglada. Seguim cap al centre de la població, i creuem el carrer principal cap a la dreta. Prenem la carretera secundària que voreja per sota el castell de Llívia i segueix cap a Estavar. Seguim sobre asfalt cap a Sallagosa, i després d'una hora de pedalar suaument ja portem 12 quilòmetres.

Creuem Sallagosa pels seus carrers estrets i busquem la carretera de Llo. Poc abans d'arribar-hi ens desviem a la dreta cap als coneguts banys de Llo. Passem al costat de les instal·lacions i ja al peu del Segre prenem la petita pista que comença a remuntar al costat del riu. El primer tram de la pista és més o menys enquitranada. És una pista estreta que circula entre l'engorjat del riu. Poc més amunt el riu fa un marcat meandre totalment entaforat entre altes parets per les dues bandes. És un tram bonic i engorjat en què gaudim del xipolleig de l'aigua, ja que la pista transita al peu mateix del riu.

Un tram més amunt s'acaba l'asfalt precari, creuem un pont sobre el Segre i continuem per la dreta (riba hidrològica esquerra) seguint la pista de terra compactada, còmoda però amb el pendent incrementant-se a mesura que pugem. Trobem diversos senderistes, ja que és una ruta habitual per pujar cap al refugi de la Culassa i continuar amunt cap a les fonts del Segre o cims propers com el Finestrelles o els Puigmals. En algun punt esbufeguem fort ja que el pendent és dur, però la pista és bona i avancem poc a poc però sense pausa. La pista s'aixeca uns metres per sobre el riu, i més amunt s'hi torna a acostar, ja a prop del fons de la coma.

Després d'un llarg i dur pujador veiem a l'altra riba del riu el petit refugi de la Culassa. Hem de pujar una mica més amunt per trobar el punt d'accés. Ens arribem al refugi on aprofitem per fer una petita pausa gaudint del bonic prat que envolta el refugi. Una taula a l'ombra d'uns bedolls ens proporciona el lloc ideal per reposar uns minuts. El refugi és un petit edifici amb una part tancada per als pastors i una petita part lliure, força precària i bruta, amb llar de foc.

Després del petit descans tornem a pedalar i tornem a pujar, encara amb més intensitat. La pista fa un gir sobtat al peu del riu i canvia de direcció. Abandonem el curs de l'aigua i marxem cap al nord-oest seguint la pista. El pendent s'incrementa, i alguns pujadors són força durs. La vegetació va desapareixent, i ens movem per prats alpins acostant-nos a la cota 2.000. A l'esquena tenim el circ que tanquen els Puigmals, els pics de Finestrelles i la serra dels Clots, tots ells amb cims arrodonits i herbats. La pujada s'acaba al pla de la Creu, a 2.034 metres. Es tracta d'un gran planell alçat sobre la Cerdanya, i amb bones vistes cap als cims del sector nord, des de la Tossa Plana i el Puigpedrós fins al Carlit i el Peric.

Busquem una pista que marxa al fons del Pla de la Creu i comencem a baixar. Comença una llarga i directa baixada, amb algun tram molt pendent i escorxat on baixarem uns metres de la bicicleta. Ciclistes amb més perícia evidentment poden fer tot el recorregut enfilats sobre la bici. Al cap de pocs metres ens equivoquem del traçat previst inicialment, ja que volíem baixar cap al refugi del Camí de Núria. L'equivocació la cometem al primer revolt de la pista tot baixant. La pista es bifurca i no ens en vam adonar. Havíem de girar a l'esquerra i vam fer-ho a la dreta. En tot cas no és un gran problema, ja que anem baixant per una pista en bon estat que va baixant força directe. Endavant tenim una bona vista de la plana de la Cerdanya, però cal parar atenció a la pista, molt costeruda i amb algun tram pedregós.

Arribant a la plana la pista conflueix amb una altra de més bona que ve de Vedrinyans. Girem a l'esquerra i en pocs minuts arribem planejant a Er. Creuem el poble fins a trobar l'àrea recreativa on hi ha la piscina, un petit estany i altres instal·lacions esportives. Per sobre de la piscina marxa el camí que haurem de seguir, el GR. Fa força calor, i tot i que comptàvem planejar, ens toca superar uns forts pujadors que s'enfilen cap al barri de les Cases d'Amunt. Gairebé al migdia, veient aquella piscina i amb la calor que fa, costa remuntar els pujadors, però ho fem, i al cap de poc ja podem anar planejant lleugerament alçats sobre la plana ceretana.

Anem seguint el GR, bàsicament per pista. Passem pels afores de Santa Llocaia, i seguint el GR entrem al petit poble de Naüja, on passem al peu de la bonica església romànica de Sant Jaume. Passat el poble deixem el GR i prenem una pista , que al cap de poc esdevé sender i circula al peu de les vies del tren groc. Recorrem un divertit tram de sender al peu d'un rierol i desemboquem als afores d'Osseja, al costat de l'estació del Tren Groc. Com que fa força calor i sabem que el darrer tram de GR al peu del riu Nerbots és una mica incòmode per circular amb bicicleta, adrecem per la carretera. Pedalem per una llarga recta de més de 2 quilòmetres, i arribem a la Guingueta d'Ix, on havíem sortit 43 quilòmetres abans.

Tanquem així una ruta molt ciclable que ens ha fet donar una bona volta per l'Alta Cerdanya i ens ha endinsat per l'engorjat del riu Segre al seu tram inicial. Al bonic refugi de la Culassa encara hem pujat més fins a superar els 2.000 metres al Pla de la Creu, i tot seguit hem gaudit d'una ràpida baixada amb vistes sobre la gran plana de la Cerdanya. Una bona volta que combina el terreny ben pla al voltant dels pobles amb pendents forts a la falda dels cims de la capçalera del Segre.

Imatges