Estany de Graugés

• 

  Reflexos sobre l'estany

• 

  Ànec xipollejant a la riba

• 

  Al nord els cingles de Queralt i Garreta

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Plaça de Graugés (Avià)
• Distància: 1,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 10 metres
• Temps: 00:45 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

És un lloc tan proper que sovint ens n'oblidem. Però aquest divendres cap al vespre em vaig fixar que hi havia una llum ben bonica. Pensant en un lloc proper se'm va acudir anar a fer un volt per l'estany de Graugés. És una passejada ben simple, totalment planera, al voltant de l'estany. Els caps de setmana és un lloc més freqüentat, però avui al capvespre tot era tranquil, i una curta passejada pel caminet de la vora de l'estany permet relaxar-se, pensar i contemplar l'entorn. Els únics sobresalts els provoquen les aus quan aixequen el vol entre els joncs.

Els primers anys del segle XX la família Rosal va construir una colònia agrícola i un estany per abastir-se d'aigua, i alhora aprofitar-lo per al lleure. Des de la colònia es conreaven els camps d'aquesta zona del Baix Berguedà, a redós de les cingleres de Queralt que s'aixequen poc més al nord. Actualment la gran majoria de les instal·lacions estan en desús i en estat d'abandó. Tot l'entorn és força decrèpit, amb edificis mig enrunats. Es conserva però en funcionament el restaurant de Cal Garretà, força popular a la comarca.

L'estany té una superfície d'unes 7 hectàrees, i un caminet el circumval·la. Malauradament la part sud del camí no és accessible, i el pas està privat per una porta i una llarga tanca de filferro. Sense passar la tanca l'única opció és vorejar-la per fora, uns metres per sota de l'estany. Al voltant del camí hi creixen diversos arbres de ribera, alguns d'ells no autòctons. Hi podem trobar pollancres, salzes, freixes i plàtans, que aquesta època adquireixen una bonica coloració torrada. Els ànecs i els cignes voletegen per la riba, amagant-se entre els joncs. Cap el nord es pot contemplar la gran cinglera de Queralt i Garreta, la línia que trenca el Baix i l'Alt Berguedà, on comença la muntanya.

És un lloc molt recomanable per passejar i relaxar-se. És una llàstima l'estat d'abandó de la majoria de l'entorn, i les tanques abandonades per tot arreu. Tot i això val la pena deixar-se escapar fins a Graugés i fer una volta pel bonic caminet al peu mateix de l'aigua.

Imatges