Tres tombs sota el Canigó

• 

  Abadia de Sant Miquel de Cuixà

• 

  Claustre de Sant Miquel de Cuixà

• 

  Sant Martí del Canigó

• 

  Passarel·les sobre el riu Cadí

• 

  Cascada al riu Cadí

Dediquem una jornada a conèixer alguns dels racons més significatius del Conflent, a la falda del Canigó. En primer lloc sortim de la bonica abadia de Sant Miquel de Cuixà, pugem fins a la Torre de Corts, baixem a Taurinyà i tornem planejant fins al monestir, de visita imprescindible. La segona ruta és curta i intensa, sortint del poble de Castell i enfilant fins al monestir de Sant Martí del Canigó, suspès sobre un cingle. I la tercera ruta, sortint també des de Castell, entre castanyers remuntem les gorges del Cadí fins arribar a la bonica cascada.

Fitxa dels itineraris

• Tipus de sortida: Caminada. 3 rutes curtes
• Dificultat: Fàcil
• Cartografia: Massif du Canigou, IGN (1:25.000)

Crònica

La d'avui és una jornada més cultural que no pas excursionista, tot i que globalment caminarem una bona estona, ja que farem curts itineraris. Reservem forces per l'endemà, quan tenim previst pujar al Canigó. Avui però ens quedarem a la seva falda visitant dos indrets imprescindibles, la monumental abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà i el no menys espectacular monestir de Sant Martí del Canigó, construït sobre una cinglera. Abans d'acabar el dia encara aprofitarem les darreres hores de llum per recórrer el tram inferior de les Gorges del Cadí, un tram estret i encaixonat on l'aigua es va obrint pas entre les parets granítiques. Diversos ponts i passos habilitats ens permeten remuntar el riu fins arribar a les cascades.

En primer lloc ens dirigim fins a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, situada pocs quilòmetres per sobre de Prada, la capital del Conflent, per una carretera secundària ben indicada. La nostra intenció és visitar l'abadia, però arribem just a l'hora de la missa i durant aquest temps no es pot visitar. Decidim fer una volta caminant per l'entorn. Sortim des de l'aparcament del davant de l'abadia. Un caminet que ens indica la direcció de Taurinyà baixa suaument fins a creuar el riu Llitera i continua per l'altra banda. Anem seguint el GR-83, fem un revolt pronunciat i a la cruïlla següent seguim planejant a l'esquerra.

El camí comença a planejar al peu d'un antic rec. La vella conducció d'aigua, ara abandonada, va revoltant la forma de la muntanya, amb algun petit aqüeducte i canalització en les fondalades. Seguim els pocs senyals de GR i els més freqüents senyals grocs. Més endavant trobem una cruïlla i tombem a la dreta en pujada. Al cap de poc ens unim a una pista i l'anem seguint fins arribar a la Torre de Corts, situada en un petit turó. La Torre de Corts és una antiga edificació medieval, que havia estat església amb veneració a Sant Valentí, tot i que la seva ubicació dalt d'un turonet i la forma suggereixen també una possible torre de vigilància.

Darrere de la torre prenem una antiga pista que comença planejant i de seguida comença a baixar cap a Taurinyà, que veiem més ensota, entre la vegetació. Arribem al poble pel cementiri, i creuem cap a l'església. Baixem al peu del rierol, i el seguim avall fins arribar un pont. Creuem el pont i seguim la carretera avall fins una cruïlla a la dreta, on pujarem uns minuts. Un caminet a l'esquerra baixa fins a trobar uns amplis camps de fruiters enfront mateix del monestir. Caminem amb la vista posada al gran campanar de l'abadia, un dels dos que havia tingut i l'únic que es conserva.

Ara sí visitem el monestir, començant per la cripta, tot seguit el claustre i a continuació la gran i austera església de Sant Miquel. Després de la interessant visita ens desplaçarem cap al següent objectiu d'avui, el poble de Castell. Seguirem la mateixa carretera secundària que puja de Prada, creuem Taurinyà, més endavant Fillols i finalment Vernet, la població més gran de la zona. Seguim pujant uns quilòmetres més i arribem a la petita població de Castell.

Des del mig del poble trobem una estretíssima pista cimentada que puja cap a Sant Martí del Canigó. Anava mal fixat i pensava que el monestir era molt a prop del poble, però no és ben bé així. Cal pujar una fortíssima costa per la pista de fort pendent, amb diversos revolts en zig-zag. Anant ràpid es triga gairebé mitja hora. El camí és intens i sostingut, i va guanyant alçada sobre la població. Passem per sant Martí el Vell, i continuem pujant fins arribar a la plaça sota mateix del recinte. Tenim poc temps i no ens entretenim, tot i que per tenir una bona perspectiva del recinte caldria enfilar-se en alguns dels cingles propers per contemplar com aquest monestir està pràcticament suspès al buit al límit de la cinglera.

Baixem ràpid pel mateix camí i ens trobem amb la Teresa i el Joan, amb els quals havíem quedat per anar a caminar una estona a les gorges del Cadí. El punt de sortida és precisament a la sortida del poble de Castell. Hi ha un petit aparcament i un edifici de la companyia d'electricitat. Un caminet marxa al costat d'aquest edifici i s'endinsa cap a la gorja. El camí comença pel marge dret del curs d'aigua, tot i que el creua diverses vegades amb sengles ponts que anirem trobant al llarg de la ruta. El riu s'esmuny entre altes parets a banda i banda, en un engorjat tancat i estret.

Caminem remuntant el curs d'aigua entre els nombrosos castanyers que aquesta època ofereixen els seus fruits. El riuet forma petits tolls així com boniques cascades entre els blocs de de granit. Anem creuant ara a una banda ara a l'altra, pujant sempre, fins arribar a una bonica cascada partida en dues meitats, i amb un mirador per contemplar-la. El dia es va escurçant i tornem enrere sense encantar-nos, i tot i això arribem al punt d'inici que comença a fosquejar.

Hem fet avui 3 rutes curtes en llocs significatius a la falda d'una de les muntanyes catalanes més mítiques i estimades, el Canigó. Hem visitat l'abadia de Sant Miquel de Cuixà i hem aprofitat per fer una volta pel seu entorn. Tot seguit des de Castell ens hem enfilat fins al segon gran monestir de la zona, Sant Martí del Canigó, a la base mateixa de la muntanya. I finalment hem resseguit el riu Cadí en el seu curs baix fins arribar a una bonica cascada. 3 rutes poc destacades per si mateixes, però que combinen prou bé per conèixer millor aquest territori, i que ens serveixen d'entrant per al plat principal del dia següent: el Canigó.

Imatges