Catllaràs en BTT

  • Sortim de Sant Julià de Cerdanyola

  • Al fons el Pedraforca

  • Roc del Catllaràs

  • Prat Gespador

  • Passem sota la Roca del Joc

  • Població del Catllaràs

  • Xalet del Catllaràs, d'Antoni Guadí

  • Flor de Neu, Edelweiss

Voregem Sant Julià de Cerdanyola i comencem a enfilar les costes del Puig primer, la baga de l'Avaiol després i finalment una tercera pujada forta fins al collet Llebató. Suau baixada fins al pla del Catllaràs, on reposem i gaudim del magnífic entorn de prat alpí, pins espigats i rocs calcaris punxeguts. Baixem cap al coll de Seba, passem sota la vertical roca del Joc, el roc de la Lluna i el gaudinià xalet del Catllaràs. Tornem a pujar fins a Vallfogona i passat el camp de l'Ermità anem baixant suaument per la Via.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
  • Lloc de sortida: Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà)
  • Distància: 28,3 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 1.010 metres
  • Temps: 3:45 hores
  • Dificultat tècnica: Fàcil
  • Dificultat física: Fàcil
  • Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Sant Julià de Cerdanyola 00:00 00:00 0,0
Collada de les Bassotes 00:53 00:53 5,3
Roc del Catllaràs 01:04 01:57 10,0
Pausa 00:20 02:17
Xalet del Catllaràs 00:20 02:37 13,1
Camp de l'Ermità 00:35 03:12 10,8
Sant Julià de Cerdanyola 00:30 03:42 28,3

Crònica

Ja he dit altres vegades que el Catllaràs és un entorn ideal per a la pràctica de la bicicleta de muntanya. La considerable xarxa de pistes que creuen tots els vessants del massís ofereixen múltiples combinacions interessants en funció de la distància que vulguem recórrer. En tot cas cal tenir en compte que és un entorn muntanyós i sempre caldrà pujar fort, tot i que la seva màxima alçada ciclable són els 1.700 metres que avui pràcticament assolirem al Pla del Catllaràs. Avui recorrerem el sector nord-oest del massís.

A risc de repetir coses explicades altres vegades, el Catllaràs és un massís muntanyós de vessats arrodonits, principalment arbrat i amb algunes elevacions calcàries que despunten per sobre la superfície forestal, sense cap cim destacat. El vessant nord per on circularem avui és obac i fresc. És una zona pràcticament deshabitada, ja que les poques masies que hi havien s'han anat abandonant. Tot i això algunes de les antigues edificacions ofereixen actualment serveis turístics, com per exemple la Hostatgeria de Falgars, el Refugi Ardericó, la Fundació Projecte Miranda al Pla de l'Orri o el refugi de Sant Romà de la Clusa. Antigament a la zona hi havia hagut diverses mines, de les quals encara es conserven molts vestigis. La resta de l'escassa activitat econòmica del massís es centrava en l'aprofitament forestal i la ramaderia.

Sortim des de Sant Julià de Cerdanyola, un petit poblet situat en una bonica plana suspesa sobre la vall del Llobregat, i separat d'aquesta per una carretera sinuosa des de Guardiola de Berguedà. El poble és bonic, amb una distribució urbanística desigual, carrers estrets i les cases principalment de pedra. És curiós observar com moltes teulades estan plenes de pedres, ja que aquí quan el vent bufa pot arribar a ser violent. Als afores del poble és curiós observar com els vessants de les cingleres estan tots arranjats amb feixes de pedra seca que evidencien un antic aprofitament.

Voltem Cerdanyola pel nord, i anem a buscar la ronda que ens porta a les piscines municipals. Pocs metres després deixem l'asfalt i girem fort a la dreta. Comencem a pujar per una pista pedregosa però en bon estat. Encara sense haver escalfat comencem el dur ascens al Puig. Arribem a la collada després d'una primera pujada que acaba després d'un revolt sobtat. Des de la collada del Puig baixem només uns metres, i de seguida tornem a pujar per terreny obac. La pista fa dues llaçades i comença a remuntar la baga de l'Avaiol. La pujada és llarga i dura, i sobretot constant, sense descans.

La llarga pujada s'acaba a la collada de les Bassotes, on ens aturem uns instants. Seguint en la mateixa direcció baixem ràpids pel vessant nord del serrat del Gall. Però l'alegria dura poc, i de seguida tornem a pujar els forts pendents de la Costa Freda. Els dos primers revolts són infernals, però afortunadament els fortíssims pendents són curts. Passat el primer ensurt continua la pujada constant per la zona de Fontanals. Deixem a la dreta la pista que va al camp de l'Ermità i seguim pujant cap a la part alta del massís. Cap a ponent tenim una magnífica vista del Pedraforca.

Després d'un revolt pronunciat arribem al collet Llebató i la pista es bifurca. Deixem la que marxa de dret, que ens portaria a la collada de Sant Miquel i després baixaria cap a Sant Romà de la Clusa. Prenem el ramal de l'esquerra, que continua pujant uns metres més fins un petit collet gairebé a sota del Serrat Negre, punt culminant del Catllaràs. A l'altre cantó del collet baixem entremig d'una pineda molt freqüentada en l'època dels bolets i en pocs minuts ens plantem de baixada al Pla del Catllaràs.

El Pla del Catllaràs és una bona síntesi del massís. Estem a considerable altura, gairebé 1.700 metres, envoltats d'àmplies pastures, boscos amb pins molt alts i agulles calcàries d'un color increïblement clar. Al bell mig del pla del Catllaràs emergeix el Roc del Catllaràs, un gran monòlit calcari que fa encara més bonic aquest lloc. Aprofitem la placidesa de l'indret per descansar uns minuts asseguts còmodament a la gespa natural, al peu del gran roc.

Reprenem la marxa prenen la cruïlla que comença a baixar cap al nord-est. Després d'uns metres planejant la pista baixa fort fins al coll de Seba. Al coll seguim a la dreta i després d'una lleugera pujada creuem tot planejant un tram llarg i planer envoltat de pastures, on el bestiar aprofita l'abundància d'aquesta primavera. Passem al peu de la font Assedegosa, i tot seguit creuem el Prat Gespador, on també hi ha una font. L'entorn és idíl·lic, i és molt agradable planejar còmodament amb la bicicleta.

Davant nostre despunta la Roca del Joc, un gran monòlit calcari que s'aixeca fort sobre el pla del Joc de la Pilota. Sobresurt la creu que hi ha al seu cim, on hem pujat moltes vegades. Avui però no ens desviarem de la pista, i deixem la roca a la nostra dreta al peu de la Devesa Jussana. Seguim pista avall, i després d'un parell de revolts trobem a l'esquerra l'accés al magnífic mirador del Roc de la Lluna, totalment recomanable, al qual s'accedeix caminant uns 5 o 10 minuts. Seguim la pista principal avall. Descartem a la dreta el trencant d'Arderiu, on es pot veure encara una de les antigues mines. Seguim la pista principal i poc més avall arribem al Xalet del Catllaràs.

El Xalet del Catllaràs és un edifici dissenyat per Antoni Gaudí per encàrrec d'Eusebi Güell, amb la funció de donar alberg als treballadors de les mines disperses del Catllaràs, que alhora proveïen el carbó necessari per al funcionament de la cimentera Asland al Clot del Moro. L'edifici durant els anys ha patit importants modificacions i mutilacions, i es troba en un estat lamentable de semiabandó. És un edifici bonic, ben integrat en l'entorn, que malgrat tot conserva la seva elegància. Al costat mateix del Xalet hi ha un petit refugi lliure.

Deixem enrere el Xalet del Catllaràs i seguim baixant a tota velocitat per la pista principal, amb l'amenaça dels núvols que van compactant-se i enfosquint-se. Al cap de poc deixem la pista a la dreta que baixa cap a La Pobla de Lillet, i encara per la pista principal comencem a pujar ara que l'hi havíem agafat el gust a baixar. Just quan creuem el rec de Vallfogona abandonem la pista principal i en prenem una de secundària a l'esquerra. Tornem a pujar fort, afortunadament per un tram ombrívol. Després d'un marcat revolt passem al peu de la casa de Vallfogona. Seguim enllà traçant una llarga recta en pujada constant i en mig d'un bosc obac de pins i faigs. El càstig en forma de pujada s'acaba al Camp de l'Ermità.

Creuem la planúria del Camp de l'Ermità, i al costat d'un cartell indicador de camins deixem la pista per on veníem i marxem a la dreta, en lleugera pujada. Seguim la pista que voreja el Planàs, descartant les bifurcacions a banda i banda, ja que aquí conflueixen diferents antigues pistes i camins. Seguim uns senyals grocs i la direcció cap a Sant Julià de Cerdanyola. Anem baixant sempre, per sobre de la collada de Sobirana que s'entreveu entre la vegetació. En una cruïlla indicada triem el camí de la Via, que ens portarà planejant fins al Puig.

El camí de la Via és molt agradable, pràcticament pla, i transita entremig d'un bonic bosc de pi. Antigament per aquesta ruta hi transitaven vagonetes plenes de fusta, i ara és un agradable itinerari per fer amb bicicleta o a peu. En suau baixada arribem a la collada del Puig, per on ja havíem passat poc després de començar. Desfem el tram ja conegut i baixem fins a vora de les piscines de Cerdanyola. Acabem de circumval·lar la ronda i arribem a l'abundosa font del Castell, on havíem començat la ruta.

Hem aconseguit arribar a destí sense mullar-nos, tot i que els núvols negres, les tronades i algunes gotes feia estona que amenaçaven. Hem fet un recorregut fàcil, 100% ciclable i amb un desnivell constant i assequible. És una ruta molt agraïda, ja que hem creuat la part més alta, verda i obaga del Catllaràs, transitant per pistes en bon estat i passant per racons de gran bellesa com el Pla del Catllaràs, la Roca del Joc o el Xalet de Gaudí. Recomanable!

Flor de Neu

A part de molts altres al·licients que hem anat enumerant del Catllaràs, hi ha una curiositat que em té el cor robat. Es tracta d'un endemisme molt particular i molt restringit a una zona molt específica: la flor de neu. Coneguda arreu com a Edelweiss (o Edelweiß), la Flor de Neu (Leontopodium alpinum) és una flor petita i molt poc freqüent que es troba només en alguns paratges alpins d'alta muntanya de sol calcari. Aquesta flor és el símbol dels muntanyencs, i és molt apreciada per tots els amants de la muntanya. El més curiós del cas és que, amb comptadíssimes excepcions, l'únic lloc de tot Catalunya on es pot trobar és aquí al Catllaràs, i en una zona molt concreta. Per protegir-la no desvetllarem el lloc concret on vam contemplar la Flor de Neu, i també direm que no es troba en el propi circuit per on vam passar. Cal recordar que és una espècie escassíssima i està estrictament protegida. Els que hem tingut la sort de veure-la som afortunats, i el màxim que podem endur-nos és la fotografia o el record d'aquesta preciosa criatura floral.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Afegeix un nou comentari