Cresta de Vall-llonga (MD-, V)

Al sector més occidental del conjunt de fondalades i elevacions de conglomerat que formen la serra dels Bastets s'aixequen les roques de Vall-llonga, un tram de cresta on hi ha una via d'escalada de 6 tirades. És una via fàcil, amb una dificultat màxima puntual de Vè. Combina alguns llargs on cal escalar amb un parell pràcticament de tràmit. L'última tirada és curta, més fàcil del que sembla però molt espectacular, ja que ens movem per un terreny molt aeri amb una gran timba sobre el pantà de la Llosa del Cavall.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Escalada
• Lloc de sortida: Carretera de la Llosa del Cavall Km. 19, Guixers, Vall de Lord (Solsonès)
• Distància: 3,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 250 metres
• Temps: 5:55 hores
• Dificultat: MD-
• Sensació de dificultat: Mitjana. Llarg 4 entretingut. Trams de roca trencadissa. Últim llarg més espectacular que difícil.
• Cartografia: Port del Comte - Vall de Lord, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

Tornem a la Vall de Lord per acabar una via que vam deixar inacabada fa temps ja que una tempesta ens en va foragitar. Amb els mateixos protagonistes, el Ferran, la Sílvia i jo mateix ens apropem a la carretera de la Llosa del Cavall fins al petit aparcament on deixarem el cotxe. Venint des de Berga o Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera de la Llosa del Cavall durant aproximadament 3 quilòmetres, passem dos túnels, i enmig d'un marcat revolt aparquem. Venint des de Solsona s'escau aproximadament al quilòmetre 19. Preparem el material i comencem a caminar per la mateixa carretera direcció Sant Llorenç. Passem el primer túnel i creuem el pont just fins a la boca del segon túnel. Just a la dreta del túnel, a escassos 30 metres, s'inicia la via de la Cresta de Vall-llonga (Marià Garriga i JM. Cases, 2007).

Passarem el matí escalant aquesta via fàcil, bé fàcil objectivament, però per a nosaltres és un bon repte ja que el nivell d'escalada és baix. El Ferran té més experiència, i per tant l'hi tocarà anar de primer. La primera tirada és força vertical, de fet és l'únic llarg sostingut. La dificultat no passa de IV+, té uns 30 metres i sempre trobem bons còdols ("bolos") per progressar. La qualitat de la roca és discreta, i cal acaronar els còdols amb prudència. Trobem 4 o 5 parabolts pel camí, i una reunió còmoda amb doble parabolt. El casc ens pot salvar d'algun ensurt.

El segon llarg és més fàcil. Comença també força vertical (III) però es va ajaient fins que pràcticament només cal grimpar per arribar a la reunió, que fem en uns matolls, una mica més amunt de la reunió "oficial", situada lleugerament per sota però en un punt més incòmode. Cal protegir amb una baga en alguna savina i també es pot utilitzar algun encastador.

La tercera tirada és un tràmit, i es fa sense assegurar. Caminem uns 60 o 70 metres pel vessant nord, passant just per sobre del túnel. Cal fer un petit flanqueig amb compte si està humit fins arribar a un marcat collet, on comença el llarg clau de la via. Assegurarem des d'un gran pi que hi ha enmig del coll. El dia es va enterbolint, i al coll hi passa un aire fred.

El quart llarg és el més difícil. Comença amb una paret vertical que cal protegir en el primer tram amb una baga en una evident savina. La ressenya diu que més amunt hi ha un espit, però des de baix no es veu. Es puja cap una gran fisura, tan gran que caldrien encastadors "friends" XXXL per assegurar. Aquest pas és el més difícil, i en no veure-ho clar tendim més a la dreta de la línia de la cresta. Pugem per un tram igualment vertical i tant o més difícil però protegint amb alguna savina. Des de dalt veiem on era l'espit, i un estrany clau poc més amunt. Creiem que hauria estat més lògic que l'espit fos una mica més avall. Continuem més amunt, ja per terreny més fàcil, sempre seguint el fil de la cresta fins un pi on fem reunió.

La cinquena tirada és llarga i fàcil. Una primera part on només cal caminar, però anem guanyant verticalitat fins al darrer tram on grimpem per terreny aeri (II+). Arribem fins al tram superior de la cresta, on aquesta esdevé esmolada i espectacular. Fem reunió en un parabolt que hi ha just quan l'aresta es fa més estreta. En aquest cinquè tram se'ns posa a ploure, la qual cosa ja és notícia després de mesos sense fer-ho, però ens fa la guitza, ja que la roca molla rellisca. Pensem que es repeteix la situació de l'anterior intent, que la muntanya no ens hi vol. Però la suau pluja es dilueix, i amb el nostre ritme lent en arribar al darrer llarg pràcticament ja s'haurà assecat la roca.

L'útim llarg és el més bonic i espectacular. La ressenya parla de Vè, però més aviat diria que és un IV. Això sí, és un pas amb molt d'ambient. És un llarg curt, d'uns 15 metres, però supera un petit esperó ben vertical amb una espectacular timba, sobretot cap a l'esquerra, el vessant del pantà. Obre el Ferran. Posa una primera baga en un pi, i enfila fins a trobar fàcilment el primer parabolt. Sense cap dificultat, tendint lleugerament cap a la dreta, s'arriba a dalt, on hi ha un altre parabolt. Uns metres aeris però plans, i caminant fins un petit replanet on fem la reunió final aprofitant una savina.

Arribem tots a dalt del petit cim, emocionats amb l'últim tram, intens i espectacular, i alhora fàcil. Des de dalt la vista és esplèndida, amb el pantà de la Llosa del Cavall als peus. A l'est, en primer terme la Cresta del Sol, més fàcil però estèticament més bonica, si més no des d'aquí.

Per baixar cal seguir la cresta direcció oest, creuant un tram pla però força estret i aeri. Anem baixant buscant el pas més evident, però amb compte, ja que és molt dret i aeri en molts punts. Baixem fins un collet, i llavors voregem la paret de la cresta per la seva base. Algunes fites ens faciliten trobar els passos per anar baixant, no sempre evidents. En pocs minuts arribem al peu de la carretera des d'on tornem al punt d'inici.

És una cresta molt bonica, poc sostinguda i sense grans dificultats, tot i que no és tan fàcil com la veïna cresta del Sol. El quart llarg és el més difícil, i l'últim el més bonic i espectacular. Està força assegurada, però a més de les cintes exprés és recomanable portar algun encastador tipus "friend" i algunes bagues. Molesta una mica sentir el soroll constant dels cotxes que passen pel pont sobre el pantà, però el paisatge és bonic, amb bones vistes cap al Port del Comte, els Bastets, Busa i el Santuari de Lord. Una bona matinal tornant a tocar roca.