Aquest cap de setmana ha caigut una nevada com feia temps que no es veia a la meitat nord de la comarca del Berguedà. Com que el temps no era propici per fer gaire activitats, decidim anar a trepitjar neu fresca fins al Cim d'Estela, tot i que no hi acabem d'arribar.
Sortim de Berga la Núria, la Sílvia i jo mateix. Cauen flocs de neu, però no s'agafen al terra. No es veu ni Queralt, ja que la visibilitat és molt dolenta. Pugem fins a l'aparcament del restaurant Els Roures, on ja hi ha força neu, però es pot circular amb compte. Comencem a caminar fins al petit nucli d'Espinalbet, i prenem el GR 107 que va pujant. Ja hi ha força neu al terra, i costa de veure les marques del camí. Encara ningú no ha trepitjat aquesta zona.
Al cap d'una estona d'anar pujant, arribem a Corbera. Cada cop neva més fort, i el gruix de neu ja és considerable. Seguim pujant ara seguint el PR C-73. Aquí ja hi ha passat algú, i és més fàcil caminar ja que trobem la traça oberta. Poc abans d'arribar a la font de Tagast les petjades giren cap a la dreta, i nosaltres acabem d'arribar a la font obrint camí entre la neu. A l'alçada de la font de Tagast hi havia aproximadament 20 o 25 centímetres de neu nova, molt freda i esponjosa. Cal anar amb compte, perquè en algun punt trobem gel a sota que ens fa patinar.
Des del costat mateix de la font intentem buscar el camí poc evident que cap a l'esquerra ens ha de portar fins al Coll d'Estela. Com que em conec força la zona, arribem a trobar el camí, tot i que el primer tram no és evident, i menys amb la gruixuda capa de neu que hi ha. Més endavant, gairebé a sota del Roc d'Uró, ja hi ha alguna marca als arbres. Al principi el camí és més obert als plans de Tagast, i més endavant es transforma en petit corriol enmig dels arbres que bleguen les seves branques pel pes de la neu.
Arribem al coll d'Estela, està nevant fort i anem tard. Decidim començar a baixar sense acabar d'arribar al cim, que veiem ben a prop tot i la mala visibilitat. Baixem pel camí que fa drecera, i que evita les mil i una voltes que fa la pista. Quan s'acaba el camí sí que agafem la pesadíssima pista que ens portarà fins a la carretera asfaltada que puja a Corbera, i que seguim en baixada fins al punt d'origen. Tot el tram de pista s'ha fet molt llarg, ja que fa moltes llaçades per avançar poc tros, i a més a més, hi havia molta neu.
Hem estat 3 hores i mitja per fer aquesta sortida, i sempre sobre una bona capa de neu. Hem pujat gairebé 700 metres. Un cop a la furgo veiem que ha nevat força més, i que la carretera està força nevada. Anem baixant amb compte, però a l'alçada de la Font Negra hi ha un col·lapse considerable: cotxes a la cuneta, cotxes entravessats, gent posant cadenes,... Al cap d'una estona esperant que s'aclarís el col·lapse, aconseguim acabar de baixar fins a Berga.
Afegeix un nou comentari