La tardor és l'època en què més m'agrada rodar amb la bicicleta de muntanya. Ja no fa tanta calor, i la muntanya i els boscos adopten mil tonalitats de color. Arriben els bolets, i una agradable olor produïda per la humitat. També apareixen boletaires per tot arreu, guarnits i equipats de les formes més inversemblants.
La comarca del Berguedà és una de les zones boletaires més concorregudes de Catalunya, i els mesos de tardor les pistes i camins s'omplen de persones amb un objectiu comú: els bolets. Realment és divertit contemplar les evolucions de tota aquesta fauna boletaire enmig d'un entorn poc habitual per a molts. Tinc una especial debilitat per aquells i aquelles boletaries que es vesteixen amb roba de camuflatge, suposo que amb l'esperança que els bolets no els vegin i es deixin caçar més fàcilment. Realment curiós!
I enmig de tota aquesta fal·lera boletaire vaig aprofitar aquest cap de setmana per rodar en bicicleta de muntanya per la zona central del Berguedà. Com ja he comentat, la tardor és una època idònia per circular en bicicleta de muntanya. Quan els camins i pistes estan una mica humits les rodes s'arrapen més, i és més divertit circular-hi.
Surto de Berga el dissabte al matí, tot sol, amb la intenció de passar el matí sobre la bicicleta. Enfilo fins a la part més elevada de la ciutat passant pel Trencacames, un carreró estret i amb una pujada infernal. Des d'aquí vaig a buscar la carretera dels Rasos de Peguera fins a la cruïlla de la Figuerassa. Giro cap a la dreta i comença la pista que seguiré durant uns quants quilòmetres. Al principi puja de forma més moderada, però quan tomba cap a la cara nord enfila més fort. Passen molts cotxes, i és força molest ja aixequen molta pols. La pista no té secret, és bona i evident, i la pujada és constant. Arribo a dalt la Figuerassa al cap d'una hora i quart d'haver sortit. Al cap d'amunt hi ha un grup de parapentistes a punt d'emprendre el vol. Des d'aquí hi ha una bona vista cap al Baix Berguedà, i també cap als cims més propers, entre ells el Cim d'Estela i el Roc d'Uró. Enmig dels dos el coll d'Estela, cap on em dirigeixo.
Segueixo les marques del centre BTT del Berguedà i després d'un tram de corriol en baixada arribo al Coll de l'Oreller, lloc on sempre hi ha molts boletaires. També hi vaig veure alguns escaladors que es dirigien cap a alguna de les vies de la zona. Des d'aquí per pista fins al Santuari de Corbera. En aquest punt agafo una pista que surt del costat mateix del Santuari cap a la dreta, en pujada forta. Arriba fins a la casa de Can Déu, i des d'aquí continuo per la mateixa pista fins a la casa ensorrada de Les Planes. En aquest punt la pista es converteix en camí fins enllaçar amb una pista més evident que puja cap al Coll d'Estela. Continuo per aquesta pista cap a la dreta. La pista puja força, però es pot fer sense més dificultats. Va fent llaçades per guanyar alçada progressivament. Finalment arribo al Coll d'Estela, on també hi ha boletaires.
Al Coll d'Estela s'acaba la pista. Porto encara no 20 quilòmetres i ja més de 1.200 metres de desnivell. Aquesta zona és dura. Aprofito aquest lloc tan bonic per menjar una barreta i descansar uns minuts. Busco el caminet que baixa cap a l'altre vessant, però el primer tram el faig a peu, ja que és dret i mal camí. Al cap de poca estona trobo una pista precària que no s'utilitza, però que és ciclable. Vaig seguint-la, sempre en baixada i en poca estona arribo a la casa de turisme rural de Puigventós. Els plans d'aquesta zona també estan plens de boletaires. És el lloc on anualment es celebra la Festa del Bolet.
Segueixo avall per la carretera fins a trobar la que va cap al pla de Campllong i al Pi de les Tres Branques. En aquesta zona hi ha desenes de cotxes de boletaires. Aproximadament 200 metres després del Pi de les Tres Branques torno a agafar una pista cap a l'esquerra que porta cap als Plans de Terçà. La pista és planera amb algun pujador sorpresa. És una pista ràpida i molt divertida. Va a sortir a la carretera de Sant Llorenç de Morunys, prop del túnel de la mina. Segueixo la carretera cap a l'esquerra fins a creuar el túnel, i just després giro cap a la dreta direcció Capolat.
Al cap d'uns pocs quilòmetres d'aquesta carretera asfaltada giro cap a l'esquerra, seguint les marques de la ruta 6 del centre BTT del Berguedà. Aquesta zona és planera i ràpida. És un plaer circular per aquest tram, al peu del Serrat de les Tombes, enming de plans d'herba i d'un bosc esponjat. En un punt deixo les marques de la ruta 6 per arribar fins a Sant Salvador, un turonet on a part d'haver-hi una església ensorrada, també hi ha una vista excepcional i un vèrtex geodèsic. L'últim pujador és molt dur, però val la pena. No hi havia acabat d'arribar mai, i m'ha agradat tota aquesta zona. Potser l'estudiaré més bé i més endavant publicaré una ruta en l'apartat de les rutes en bicicleta. Torno enrere a buscar de nou les marques i les segueixo cap avall.
Durant una bona estona segueixo un caminet estret però planer. Després es van enllaçant pistes fins arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys. Com que és tard baixo per carretera a tota velocitat fins a Berga. Al final, gairebé 5 hores sobre la bicicleta i més de 1.500 m. de desnivell, una sortida matinal força dura però agraïda.
El diumenge es lleva ennuvolat, i fins i tot cau alguna gota, però decidim sortir amb la bicicleta la Sílvia, la Meritxell, el Jordi i jo mateix. Farem una ruta no gaire llarga, i sense allunyar-nos massa, ja que el risc de pluja és evident.
Sortim de Berga i ens dirigim cap a Avià. A partir d'aquí comencem a enllaçar pistes i camins guiats pel Jordi. Crec que no seria capaç de tornar a repetir exactament el mateix camí. Recordo algun caminet divertit. Després d'una estona d'enllaçar camins i pistes arribem fins a la casa de Bernades, no gaire lluny de Casserres. Des d'aquí creuem la carretera de Casserres a Graugés i veiem davant nostre el Serrat dels Lladres. Proposo de pujar-hi, però adverteixo que els últims rampots són molt durs, pràcticament impossibles de fer sobre la bicicleta. Ens hi apropem. El Jordi és qui aconsegueix arribar més amunt, els altres desistim abans i acabem de pujar empentant la bicicleta.
A dalt el Serrat dels Lladres hi ha molt bona vista. És un petit turonet des del qual es pot veure Casserres ben a prop i el flamant pont que estan a punt d'inaugurar, i que trenca totalment el paisatge. Cap al nord es veu Berga, Queralt,... Al cap d'amunt del turonet hi ha unes excavacions arqueològiques que semblen abandonades a mig fer. També hi ha una senyera estelada al punt més elevat del turó. Baixem pel mateix camí, i ens dirigim cap al Molí de Ballús. Continuem per pista direcció a Graugés, però ens atrapa la pluja. I quina pluja!
Abans d'arribar a Graugés ja anem ben molls. Ens ha caigut a sobre un ruixat contundent, però continuem pedalant. Passem Graugés sense parar, i per pista cap a la zona sud de Berga, on arribem quan ja ha deixat de ploure. Ha estat una excursió curteta, de poc més de 26 quilòmetres, i un desnivell de 540 metres. Prop de dues hores i mitja rodant pels termes de Berga, Avià i Casserres.
Imatges de les sortides en bicicleta del cap de setmana
Afegeix un nou comentari