Espeleologia i barrancs

Coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda

Pas estret, al final de la cova de la Moneda

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Barranc Basender i coves de Barfaluy

Segon ràpel

Des del petit poble de Lecina baixem fins a trobar el barranc Basender i ens hi fiquem. El barranc és sec, i es va engorjant. Cal desgrimpar alguns ressalts abans de començar a trobar els primers ràpels. N'hi ha 8, algun de molt bonic que s'enfonsa en boniques sales pràcticament tancades. Tornem a pujar i ens dirigim a les coves de Barfaluy, on hi ha pintures rupestres prehistòriques. Baixem un bon tram del camí aeri de les Escaleretas.

Mola de Catí i coves del Rastre, Cambra i d'en Cantero

Boniques concrecions dins la Cova d'en Cantero

A l'oest del Caro l'altiplà de la Mola de Catí està farcida de coves i avencs, alguns de considerable magnitud i bellesa. Sortim des de la Mare de Déu del Mascar i pugem dalt la llarga carena, on només arribar trobem la Cova Petita del Rastre, curta però molt concrecionada. Tot seguit anem fins a la propera Cova del Rastre, més gran i espaiosa. Seguim per la carena fins a la gran Cova Cambra, i des d'aquí anem fins la menys coneguda Cova d'en Cantero, amb espectaculars formacions. Tornem amb cotxe fins al punt d'inici.

Cova del Calvari

Columna i petites estalactites al fons de la cova

Equidistant entre La Nou i Vilada i enmig de l'espessa Canal Closa trobem un petit grup d'avencs que s'endinsenn en les profunditats d'una roca conglomerada i fracturada. Són difícils de trobar per l'absència de camí i la vegetació selvàtica, però un cop localitzats l'accés no és difícil, especialment a la cova més gran, on tot i el fort pendent unes cordes fixes ajuden a baixar cap al fons i progressar per un terreny estret però alt, amb petites concrecions calcàries.

Cova de les Lloberes

Galeria dreta

Poc abans de Sant Jaume de Frontanyà, més amunt del Santuari dels Oms, trobem una cova que s'endinsa uns 150 metres a les entranyes de la serra de Faig-i-branca. Una petita entrada dóna pas a una galeria més còmoda i llargaruda, al final de la qual la cova es bifurca. Baixem uns metres fins a la sala més gran i fonda, on hi ha petites concrecions. La cova també serveix de refugi a alguns ratpenats que ja han començat la seva hivernació.

Bòfia de la Boixadera

Gours a la part més fonda de la bòfia

Coneguda des de temps immemorials, aquesta bòfia és una de les més fondes de la comarca del Berguedà. No té grans concrecions, però destaca per l'amplitud d'alguna de les seves sales i la seva profunditat, al voltant de 500 metres. Fem una sortida amb nens que gaudeixen de l'aventura d'entaforar-se sota terra i evolucionar dins d'un entorn poc habitual.

Terrers i esquerdes de Palomera

Els terrers de Palomera i al fons el Pedraforca

Ben a prop de la Pleta de la Vila trobem dos fenòmens geològics ben curiosos. Els Terrers és una zona erosionada amb un conjunt de xaragalls sobre un terreny de tons vermellosos. Poc més amunt una cinglera calcària molt trencada alberga en les seves entranyes un conjunt de grans esquerdes, algunes de molt difícil accés, que formen llargues galeries semi-subterrànies.

Cova del Guiu

L'interior de la cova és prou ampli i la llum hi entra parcialment

Al nord de la ciutat de Berga, prop de les agulles dels Mercadals i més a prop encara de l'Hostal del Guiu hi ha una petita cova d'uns 40 metres de profunditat ben poc coneguda. Complicat d'arribar-hi per la manca de camí i la considerable vegetació, la petita cova té dos nivells, ambdós de fàcil accés, el superior amb una petita grimpada. És un forat senzill i amb petites concrecions calcàries.

Cova d'Ormini

Columnes a la part més fonda de la cova

La Serra de Boumort és un massís calcari amb unes entranyes ben foradades per l'efecte càrstic. Visitem una de les cavitats més interessants del massís, de més de 150 metres de profunditat i amb nombroses columnes, estalagmites i estalctites. Sortim prop del petit nucli de Montanissell, i aprofitem per pujar primer fins al pas de Finestres, amb bones vistes cap als cingles de Boumort, i ja de tornada al vèrtex del Puig d'Espies.

Les Cambrotes

Interior de les Cambrotes

Tornem a endinsar-nos en les grans escletxes que es formen al sector sud dels Cingles de Vallcebre, algunes de les quals totalment cobertes formant llargues cavitats. Gairebé vora el cingle, i per efecte del trencament de grans llenques de roca que es desprenen de la cinglera, hi ha un laberint d'escletxes, algunes de les quals permeten l'accés amb més o menys dificultat. Algunes escletxes estan connectades per estrets passadissos o forats entremig dels nombrosos blocs encastats.

Pàgines