Rasos de Peguera

  • Pujant per la pista del Telesquí

  • Lliscant sobre la neu als Rasos de Baix

  • Baixada per la pista de les Soques

  • Posta de sol

L'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera és un lloc ideal per fer curtes passejades sobre la neu, ja sigui amb esquís o raquetes. Especialment els dies després d'haver nevat l'entorn és molt bonic, amb els avets curulls de neu i un paisatge amable i còmode. L'estació està tancada des de l'any 2004, però els caps de setmana d'hivern continua aplegant un bon nombre de persones que volen tastar la neu. Aprofitem un parell d'hores de tarda per foquejar en aquest bonic i proper indret.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Esquí de muntanya
  • Lloc de sortida: Estació d'esquí Rasos de Peguera, Castellar del Riu (Berguedà)
  • Distància: 5,2 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 305 metres
  • Temps: 2:00 hores
  • Dificultat: F
  • Sensació de dificultat: Fàcil
  • Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)

Crònica

L'estació d'esquí dels Rasos de Peguera va tancar les seves portes l'any 2004, després d'anys de dificultats econòmiques i diverses temporades amb escassetat de neu. Fou el primer lloc de Catalunya on es practicà l'esquí alpí per part de joves intrèpids del Centre Excursionista de Catalunya, als volts del 1908. Després dels primers experiments sobre els esquís, aquesta pràctica es va anar consolidant, especialment després de la construcció del Xalet-refugi dels Rasos de Peguera el 1932, per part del Centre Excursionista de Montserrat.

L'any 1965 es posa en marxa un primer arrossegador mecànic, i el 1973 es construeix la carretera que puja fins a la Creu del Cabrer. Els anys 1974, 1975 i 1976 s'amplia l'estació amb la incorporació dels telesquís i la construcció del bar restaurant. Durant la segona meitat de la dècada dels 70 i els anys 80 l'estació va ser una gran escola d'aprenentatge d'esquí sobretot per a la gent del Berguedà, però també per a moltes altres persones de Catalunya, ja que tot i les seves modestes dimensions, l'estació dels Rasos de Peguera tenia la virtud de la proximitat. Finalment l'estació va tancar l'any 2004. Es pot consultar un interessant reportatge sobre la Història de l'estació d'esquí de Rasos de Peguera al portal Nevasport (en castellà).

Actualment cada cap de setmana d'hivern els aparcaments de l'estació es tornen a omplir, tot i que l'estació roman tancada. Moltes persones pugen als Rasos de Peguera a trepitjar neu, a practicar esquí de fons, passejar amb raquetes o fer esquí de muntanya fàcil per les antigues pistes i pels suaus turons propers. També moltes famílies porten els més petits al seu primer contacte amb le neu. És un lloc entranyable i alhora molt bonic, amb suaus pendents entre un bosc esclarissat i amb boniques vistes cap a Ensija i el Prepirineu. Després de cada nevada molts berguedans frissen per pujar als Rasos i enfonsar els seus esquís sobre la neu immaculada.

Recordar també que el xalet-refugi està sent rehabilitat, i l'entitat propietària ha posat en marxa la iniciativa 1 Euro per recuperar el refugi! per recollir fons per a les obres.

Pugem un divendres a la tarda amb la Sílvia a passar una estona entretinguts pels dominis de l'antiga estació d'esquí. Fa un parell de dies que ha nevat, i els avets encara conserven bona part de la neu, oferint una bonica postal hivernal. Fa fresca i la neu es conserva en molt bones condicions. Hi ha força trepitjades, d'esquís i de raquetes, i també de molta gent que juga amb trineus i plàstics a la part baixa de les pistes.

Tenim poca estona, així que ens calcem els esquís i remuntem per l'antiga pista del Telesquí, que com el seu nom indica segueix paral·lela a la instal·lació mecànica. Els pendents als Rasos sempre són suaus i progressius, així que pugem sense patir gaire, seguint una traça ja oberta. Pugem fins a la part alta de l'estació, on hi ha un excel·lent mirador cap al Baix Berguedà. Ja fora dels dominis de l'estació avancem per un camí planer entremig dels avets en direcció cap als Rasos de Baix. Una suau pujada final ens deixa als 2.051 m. de l'indefinit cim del Pedró o Rasos de Baix, on hi ha un monòlit del Club esquí Berguedà.

Baixem fins als plans que hi ha just a sota i fem una ampla volta fins on s'acaba la part oberta. Tornem per la part baixa dels plans fins a trobar de nou el cap d'amunt de l'estació. Baixem per l'antiga pista de les Soques, que em porta a records de joventut. Un cop a baix, i com que encara tenim una estoneta, fem una altra pujada i un segon i últim descens, aquest gaudint d'una bonica posta de sol.

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Entranyable estació. És on vaig aprendre l\'esquí alpí quan tenia 10 anys com a molt i és el lloc on en Nil va tenir el primer contacte amb la neu.

Una abraçada Marc!!!

Molts catalans vam aprendre a esquiar als Rasos de Peguera! Totalment d'acord, és un lloc entranyable. Els caps de setmana d'hivern, tot i estar l'estació tancada, sempre hi ha molta gent a gaudir de la neu. És un entorn amable on els nens xalen de valent!

Bona nit
Volem anar amb els nostres nens per tal que vegin la neu per primera vegada. sabeu si a data d\'avui hi ha neu?
Gràcies

Potser una mica tard... Sí, hi ha neu

Afegeix un nou comentari