Comabona (2.548 m.) hivernal des de Gósol

• 

  Caminant pel Cap de la Portella, i al fons el Cadinell

• 

  Observant el pic de la Costa Cabirolera

• 

  Arribant el cim del Comabona

• 

  Camí de tornada, amb la carena del Cadí davant

• 

  Avançant per la Serra Pedregosa, amb la Costa Cabirolera al fons

• 

  Baixant la Serra Pedregosa, amb el Pedraforca al fons

Sortim de la plaça de Gósol i pugem xino-xano cap a Font Terrers, amb una fina capa de neu. Faldegem el vessant nord-oest del Pedraforca fins al coll de les Bassotes on comencem a pujar decididament cap a la Serra Pedregosa. Amb menys neu del que pensàvem, avancem pel vessant sud, evitant el fort vent. Guanyem la carena del Cadí i acabem d'arribar al cim, amb esplèndides vistes cap a totes bandes. Tornem pel mateix camí, amb petites variacions, tancant una llarga ruta.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Gósol, (Berguedà)
• Distància: 22,2 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.310 metres
• Temps: 8:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Serra del Cadí - Pedraforca, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La idea inicial del dia era pujar el pic de la Costa Cabirolera i així gaudir d'una de les vistes més abruptes del Cadí, amb les profundes canals i esperons que se'n desprenen. Però arribats al pas que creua la serra Pedregosa i baixa cap als Cortils, el vent era tan fort que vam estar a punt de girar cua, tot i que finalment vam decidir avançar pel vessant sud amb l'esperança que afluixés. Així va ser, i tot el fred i la considerable intensitat del vent, vam poder assolir el cim del Comabona, després d'una llarga ruta pel vessant sud del Cadí.

El Pep, la Sílvia i jo mateix sortim de la plaça de Gósol ben abrigats, amb una temperatura de 7 graus sota zero. Pugem pel carrer Picasso fins una petita placeta on marxa a l'esquerra el tradicional camí de la Cerdanya. Aviat arribem al final del poble, i continuem pel camí que comença a pujar suaument. Hi ha una fina capa de neu, força menys del que pensàvem. En canvi no prevèiem trobar gel, i un tros més amunt del camí en trobem força i amagat sota la neu, el qual va provocar més d'un cop de cul.

En mitja hora ens situem a Font Terrers, on hi ha una zona recreativa. Avancem de dret, sempre per la falda del Pedraforca, que ens queda a la nostra dreta i l'anem vorejant. El pendent sempre és molt suau, i caminem a bon ritme per fer-nos passar el fred, intens, i més en aquest tram obac. Pugem una mica més fins al Cap de la Portella, i anem tendint més cap a l'est per sobre de la coma de Cerneres, que ens queda a la nostra esquerra, força metres per sota. Anem flanquejant evitant el glaç fins a passar per la font de la Roca, on l'aigua brolla directament per una escletxa. Sempre de dret i per terreny obert avancem fins al coll de les Bassotes, uns metres més amunt del Colell.

Tombem a l'esquerra i comencem a pujar els vessants de la Serra Pedregosa. Pugem per l'antiga pista, ja que es veu més neta de neu que la drecera, i ens permet avançar més ràpidament. El soroll del vent es fa sentir en alçada, però aquí encara no molesta. Anem pujant seguint l'antiga pista de pastors fins al Prat Llong, on s'acaba. Aquí el vent ja és empipador, i acabem de pujar fins al punt que permet creuar l'abrupta serra Pedregosa i baixar cap als Cortils. En aquest punt el vent i el fred són molt intensos, i reculem uns metres per decidir què fem. La temperatura és baixa, de 10 graus sota zero o menys, i el vent intens sembla que talli els músculs de la cara.

Decidim continuar avançant pel vessant sud de la serra Pedregosa. El vent ve de nord, de manera que només situar-nos uns metres per sota de la carena ja afluixa força. Continuem amb el convenciment que arribarem com a molt fins al punt més alt de la serra, i allà haurem de girar.

Avancem doncs una estona per sota la carena direcció est fins a trobar el camí, pocs metres abans que aquest creuï la serra i continuï direcció al Pas dels Gosolans. Sorprenentment el vent bufa amb certa intensitat, però molt menys que quan hem tret el nas per sobre al pas de Cortils. Per tant, ben abrigats i amb les caputxes dels impermeables posades continuem endavant.

Anem sempre cap a l'est, pel camí evident (PR C-124 i Cavalls del Vent) fins al Clot Palomar. Aquí el camí gira a l'esquerra cap al Pas dels Gosolans, i nosaltres l'abandonem per continuar de dret.

Faldegem ara el vessant sud del puig de la Font Tordera, guanyant alçada suaument per prats alpins fins al petit collet del Comabona, ja al fil de la carena del Cadí. Contemplem des d'aquí la bipolaritat del Cadí, amb els suaus pendents per on hem pujat que contrasten amb l'abrupta cara nord, vertical, rocallosa i severa. Pugem per la carena, amb el vent de nord que fueteja la galta esquerra. Pocs minuts més i ens situem dalt del cim.

Som dalt del Comabona (2.548 m.), possiblement un dels cims que hem pujat més vegades, i per molts camins diferents. Sempre m'ha agradat molt pujar-hi amb neu, ja que és ara quan el Cadí adopta la seva cara més severa, i alhora més atractiva. Passem uns pocs segons al cim, ja que el fred no convida a entretenir-nos. Tornem a baixar al coll i remuntem el suau pendent del Puig de la Font Tordera, així canviem una mica el camí d'anada i guanyem més perspectiva tant del Cadí que s'aixeca cap a l'oest, com del cim del Comabona d'on venim.

Baixem per terreny obert, sobre la fina capa de neu, de nou fins al Clot Palomar. Reprenem el camí d'anada i creuem una altra vegada la Serra Pedregosa. Al vessant sud, arecerats del vent, fem un mossec ràpid i continuem baixant.

Ens tornem a embadalir amb la imatge del pic de la Costa Cabirolera, magnífica. Baixem ara per la drecera, ja que tot i que hi hagi més neu cara avall és fins i tot agradable. De nou al coll de les Bassotes prenem el camí de Gósol i anem desfent el llarg camí ja conegut. Arribem a Gósol després d'una llarga passejada de més de 22 quilòmetres que ens ha portat fins al cim més oriental del Cadí.

Celebrem la ruta al bar de la Plaça, amb l'agradable temperatura que ens dóna l'estufa de llenya, situada estratègicament al mig de l'establiment.

Pujar al Comabona sempre és un plaer, i fer-ho des de Gósol ens ofereix una perspectiva diferent, tot i la llarga distància del recorregut.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta