La Tosa (2.536 m.) sota la lluna

La lluna plena és l'excusa perfecta per fer una escapada nocturna amb els esquís fins al cim de la Tosa. Sortim del Pla de Masella i pugem per les pistes d'esquí, ara buides, i a mesura que pugem la penombra ens engoleix. Surt la lluna i il·lumina la nostra traça mentre pugem els pendents moderats, i contemplem el mosaic de llumetes del fons de la Cerdanya. Gairebé al cap d'amunt el vent és fort, però ens refugiem i descansem una bona estona al Niu d'Àliga.

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Pla de Masella, Alp (Cerdanya)
• Distància: 10,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.000 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Moixeró - La Tosa, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La coincidència del cap de setmana amb la lluna plena, el bon temps, i una bona quantitat de neu ha aplegat un bon nombre d'esquiadors al Pla de Masella disposats a pujar cap a la Tosa. Només nosaltres ja som vuit de colla, però hi ha uns quants grups més que, tot i el vent que durant el dia ha assotat les parts altes de les muntanyes pirinenques, ens disposen a pujar aquest característic cim meitat berguedà meitat ceretà.

La Tosa (dita impròpiament d'Alp per part d'alguns) és una gran muntanya arrodonida flanquejada pel Puigllançada a llevant i el Moixeró a ponent. És molt popular per albergar al seu vessant nord les estacions d'esquí de la Masella i la Molina, fet que n'ha transformat totalment el paisatge, amb llargues cicatrius en forma de pistes que trenquen l'hegemonia boscosa de bona part d'aquest vessant nord. Aquestes estacions d'esquí són alhora una de les fonts d'atractiu turístic més importants de la Cerdanya, i des de fa molt anys apleguen un munt d'aficionats a la pràctica de l'esport blanc.

La pràctica de l'esquí de muntanya a la Tosa és també ben antiga. La facilitat i seguretat de les pistes, els bons accessos i sobretot saber que al cap d'amunt hi ha un premi en forma de còmode refugi on pots aturar-te una estona amb totes les comoditats són un atractiu innegable. Però a vegades la convivència entre els esquiadors de les pistes i els que foquegen cara amunt no és del tot pacífica, i en ocasions la seguretat d'ambdós es pot comprometre. Si volem fugir de les massificacions, tenim l'opció de pujar-hi de nit, això sí, millor en bona companyia, la de la lluna.

Sortim des de la base de l'estació d'esquí de la Masella quan aquesta ja ha tancat portes, i així ens garantim que no trobarem esquiadors de cara. Només alguna màquina retrac que arranja les pistes. Sortim en grup i anem pujant suaument per les pistes en direcció nord, fent algun gir segons la direcció d'alguna de les pistes. Al cap de poc de sortir la penombra s'accentua, i poc més amunt la lluna treu el nas per sobre de les muntanyes del sector del Puigmal.

Pugem primer per la pista blava Clariana fins al peu del telecadira Jumbo. Tot seguit pugem més fort per les pistes del sector de la Coma Pregona i abans d'arribar al fons de la rasa tombem fort a la dreta per arribar al Cap del Bosc. Aquí ja s'acaba la vegetació, i comença un pendent més pronunciat, recte i progressiu que ens durà fins pràcticament a dalt la Tosa.

Des del Cap del Bosc la pujada és més forta, i avancem per les pistes vermelles del cap de l'estació. Algun tram té la neu bastant dura i força l'adherència de les pells. Un bon tros amunt la fresca s'accentua, sobretot per efecte del vent, que tot i que ha anat afluixant a mesura que avançava la tarda, encara és present a les cotes altes. En arribar gairebé al cap d'amunt de l'estació el vent ja és molt molest, i aixeca una mica de torb, una mica perquè la neu tova pràcticament ja ha anat desapereguent de les parts altes. Al final de l'estació el pendent es suavitza, però ens afanyem perquè el vent i la sensació de fred són insuportables. Passem al peu de la Tosa, i uns trenta metres per sota arribem al refugi del Niu d'Àliga.

Al refugi no som pas sols, sinó que hi ha un munt de gent que o bé també han pujat foquejant o bé s'hi han quedat en acabar la jornada d'esquí. Ens hi estem una bona estona fent petar la xerrada, escalfant-nos a la llar de foc i fent una cerveseta. Sortir fa molta mandra, ja que el vent és considerable. Ben equipats i tapats sortim del refugi i caminem fins al final de les pistes, ja que la part superior està impracticable. Ens calcem esquís i avall. Baixem més o menys pel mateix recorregut, sense presses, contemplant el bonic paisatge nocturn amb la llum de la lluna que es reflecteix tènuement sobre les muntanyes nevades de l'entorn, i les llums de la plana de la Cerdanya fortament urbanitzada.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta