Cataperdís (2.806), Angonella (2.815) i Arcalís (2.776 m.) per la cresta

Cresta del Port de Rat, amb el Cataperdís al mig Cal grimpar per terreny aeri (II/II+) Grimpant per la cresta, amb la Pica Roja i la vall de Solcèn al fons Cresta i pic d'Angonella Passos d'equilibri a la cresta d'Angonella Arribant al cim d'Angonella, amb el Cataperdís a l'esquerra i l'Arcalís a la dreta Vall de Solcén. A l'esquerra la Pica Roja; enfront la Pica d'Estats coberta pels núvols Pic d'Arcalís

Al nord-oest d'Andorra es concentren gran quantitat de cims, entre ells els més elevats del Principat. A la zona d'Arcalís trobem tres cims que es poden enllaçar resseguint la cresta, fàcil en la majoria del seu recorregut, però amb alguna grimpada considerablement aèria. Durant tot el recorregut carener gaudirem d'esplèndides panoràmiques en un entorn solitari d'alta muntanya.

Fitxa

  • Tipus de sortida: Alta Muntanya
  • Lloc de sortida: Basses del Port de Rat, Arcalís, Ordino (Andorra)
  • Distància: 5,6 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 670 metres
  • Temps: 4:52 hores
  • Dificultat: PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil. Grimpada amb passos de II/II+ aeris
  • Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas T. parcial (h.) T. acumulat (h.) Dist. (km.)
Basses del Port de Rat 00:00 00:00 0
Port de Rat 00:20 00:20 0,7
Pic de Cataperdís 01:27 01:49 1,6
Port de l'Angonella 00:15 02:04 1,9
Pic de l'Angonella 00:23 02:27 2,1
Bretxa d'Arcalís 00:21 02:48 2,6
Pic d'Arcalís 00:34 03:22 3,6
Basses del Port de Rat 01:30 04:52 5,6

Crònica

Amb una previsió de temps insegur planifiquem una ruta de mitjana durada i amb possibilitats d'abandó ràpid. Creuem Andorra i pugem cap a la parròquia d'Ordino. Continuem fins a l'estació d'esquí d'Arcalís, i seguim la carretera revirada fins que s'acaba a la Cabana de l'Eucasser, on hi hi ha un telecadira de l'estació d'esquí. En aquest punt surt una pista en bon estat que seguim poc més d'un quilòmetre fins que s'acaba a les Basses del Port de Rat, concretament al peu d'on s'havia de construir la boca andorrana del Túnel del Port de Rat.

El túnel del Port de Rat era un antic projecte de connectar França amb el sector nord-est d'Andorra, amb la intenció d'afavorir el turisme de neu. Afortunadament aquest projecte no va prosperar, i el territori no es va deteriorar encara més, tenint en compte la presència de l'estació d'esquí d'Arcalís, que té un gran impacte visual, no tant pels remuntadors, sinó pel fet d'haver aplanat les zones per on discorren les pistes d'esquí.

Aparquem al costat del que havia de ser la boca del túnel, just on s'acaba la pista principal. A l'oest (pujant per la pista a la dreta) veiem l'evident Port de Rat, una ampla bretxa que comunica els estats andorrà i francès. Ens encaminarem directament cap al port, tenint en compte que el primer tram el farem sense camí definit, pujant per forts pendents herbats. En pocs minuts trobem el camí fresat de l'Alta Ruta Pirenaica, marcat en aquest tram com a GR. El seguim a l'esquerra fins que arribem al Port de Rat en pocs minuts. S'obre davant nostre una bonica perspectiva de la llargaruda Vall de Solcén, amb la Pica Roja a l'altre costat. La Pica Roja és un altre d'aquells cims preciosos i ben poc coneguts, i que vam ascendir fa temps des de la Vall Ferrera. Des d'aquesta banda també es veuen la Pica d'Estats i els cims propers, però avui els núvols foscos tapen les capçaleres.

Un cop al port ja veiem el recorregut que haurem de seguir. Deixem el camí i comencem a grimpar per la cresta cap a l'esquerra, direcció sud. En la primera meitat del recorregut es concentren les principals dificultats. El primer tram ja és força dret, i cal grimpar. La majoria de dificultats de la cresta es poden evitar, sobretot pel vessant de Solcén. També es pot seguir un senderol que flanqueja més per sota de la cresta evitant el primer tram més escarpat.

Nosaltres seguirem el fil de la cresta. En alguns punts la cresta és estreta, i en altres és ampla, i podem enfilar per diferents punts. Segons el recorregut que triem en aquests trams més amples trobarem més o menys dificultats, principalment passos de II i algun de III. Portem corda i material per assegurar per si fes falta, però finalment no l'utilitzarem. Després del port trobem un primer mur, més accessible lleugerament per la dreta. Pugem grimpant aquest primer tram (II), dret però poc aeri. Superem aquesta primera gran dent de la cresta, i tot seguit cal desgrimpar pel cantó oposat. Aquest pas és delicat, ja que que baixem per una aresta exposada per les dues bandes. Amb compte baixem fins una estreta bretxa, i tot seguit continuem pujant per la cresta.

Continuem un tram pla, amb algun gendarme que evitem per la dreta, tot i que amb ganes de buscar la dificultat també es podrien escalar. Desgrimpem fins una bretxa més ample, on hi ha un petit planell amb herba. Aquí desemboca el senderol més fàcil que es pot seguir des del port per evitar les dificultats. La cresta s'eixampla, i tenim diverses possibilitats. Si tendim més a l'esquerra, al fil del sector andorrà, trobem un mur més vertical. Nosaltres però optem per tendir una mica més a la dreta, buscant una canal força dreta on hi ha alguna fita i que ens porta fins un altre mur també força dret on cal tornar a escalar/grimpar (II/II+).

Superada aquesta nova dent, la cresta es torna a estrènyer i esdevé més aèria. Trobem una petita bretxa i continuem per l'altra banda escalant uns passos incòmodes (II+/III). A partir d'aquest punt trobem uns quants parabolts i un parell de reunions. Ens sobta trobar-los aquí i no més avall, on hi havia alguns passos més exposats, però aquells es podien evitar, i ara no. Continuem amunt i no ens assegurem, ja que els passos no són complicats (II/II+) i en aquest tram la roca és ferma, a diferència d'altres punts on trobem de pissarres i esquistos trencadissos.

Un cop hem guanyat aquest tram més vertical desemboquem en una zona de grans blocs, ja a l'aresta summital. Queda encara un tram de pujada força dreta, però ja sense dificultats, simplement sortejant els blocs i buscant el millor pas per acabar d'arribar al cim coronat per dues grans fites.

Arribem al cim del Cataperdís (2.806 m.), i contemplem la perspectiva limitats per núvols força foscos que tapen els cims més elevats. Bufa una mica de vent que fa córrer els núvols i refresca l'ambient. No ens encantem, ja que el temps empitjora per moments. Baixem pel cantó oposat fins al Port de l'Angonella, punt equidistant dels pics de Cataperdís i l'Angonella. Aquest darrer és el proper objectiu, i ens en separa una cresta que de lluny sembla molt esmolada.

Veiem algunes fites que permeten evitar la part superior de la cresta flanquejant per sota, però decidim recórrer-la pel fil. Grimpem fins a trobar-lo, i l'anem seguint. La cresta és fàcil, força horitzontal i també força aèria en la majoria del seu recorregut. El fil és estret, però té petites lleixes que permeten posar-hi els peus i avançar amb seguretat agafant-te amb les mans al propi fil, esmolat com un ganivet. Després d'un tram planer però entretingut arribem sota mateix del cim en què cal remuntar uns metres grimpant per terreny fàcil (II-). Amb l'última grimpada arribem a l'estret pic de l'Angonella (2.815 m.) Des del cim contemplem l'ampli paisatge, tot i que els núvols en trànsit fan la guitza. Destaca el sector del Comapedrosa a l'oest, amb diversos cims esmolats que sobresurten: Medacorba, Lavans, Racofred, Roca Entravessada. Cap al sector de la Pica d'Estats el cel està més cobert. Al sud, sota els nostres peus tenim els estanys d'Angonella.

Baixem pel mateix camí, gaudint de nou de l'esmolada cresta. De cara veiem el llarg recorregut que encara ens separa del Pic d'Arcalís, que veiem enllà en la mateixa trajectòria. Al Port de l'Angonella comencem a vorejar el Cataperdís per sota. Arribem a la Bretxa d'Arcalís, que més que una bretxa és un amplíssim coll, i continuem per la cresta, que ara més aviat és una carena, i que continua cap a l'est. Pugem fins un llom on hi ha una gran fita, però encara no som al cim, sinó que cal baixar pel cantó oposat fins una taula d'orientació que ens permet identificar molts dels cims del sector. Destaca sobretot el pic de Tristaina i els seus estanys, situats al nord en línia recta des d'on som, de manera que tenim una esplèndida imatge frontal.

Des de la taula d'orientació avancem per l'ampla carena que aviat torna a esdevenir cresta. Avancem per una zona de blocs granítics que cal anar esquivant. Mica en mica la cresta esdevé més aèria. Trobem un pas en què hi ha una corda fixa posada com a passamà que voreja lleugerament per sota un pas aeri. D'anada baixem i seguim la línia de la corda, però tornant passarem pel fil, que no té dificultat i és més directe. Tot el tram de la cresta d'Arcalís és més fàcil que les dues crestes anteriors (Port de Rat i Angonella), i només hi ha algun pas aeri (II) que se supera fàcilment. Una última grimpada per blocs ens condueix al cim d'Arcalís (2.776 m.)

Des d'aquest cim, considerablement més separat de la resta, contemplem de nou el bonic paisatge que s'entreobre enmig dels núvols i les ullades de sol. La visió frontal del Tristaina és preciosa. Aprofitem la confortabilitat de l'ampli cim per dinar, i en acabat comencem a desfer el camí fet ja que refresca i els núvols cada cop amenacen més seriosament. Tornem sobre els nostres passos fins a trobar un camí que baixa en fort pendent per una tartera. El camí està indicat amb punts grocs. Baixem en direcció inequívoca cap a l'estació d'esquí, que en tot moment veiem a sota.

Baixem fins al capdamunt d'un telecadira, on cal seguir les fites que adrecen una pista d'esquí, i que en pocs minuts ens retornen al punt d'inici després d'una baixada rapidíssima. Els últims metres accelerem al ritme ja que l'amenaça de pluja esdevé realitat.

Hem gaudit d'un recorregut esplèndid i solitari en territori d'alta muntanya. Només la pertorbadora imatge de l'estació d'esquí enlletgeig aquest paratge envoltat d'esvelts cims. L'itinerari d'avui és totalment carener, ja que sempre avancem pel punt més elevat que connecta els tres cims. Hem recorregut tres breus crestes, la del Port de Rat (més vertical i on cal grimpar), la de l'Angonella (horitzontal, aèria i molt esmolada) i finalment la d'Arcalís (més fàcil i arrodonida, però de grans vistes).

 

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta

Descarregar track en format GPX (GPS Exchange Format)
Descarregar track en format KMZ (Google Earth)
Descarregar track en format TRK (CompeGPS)

Imatges

Comentaris

Hola Marc, crec que hi ha un error en la data de les imatges, suposo que volies dir setembre en comptes d\'agost.

Gràcies per l'avís. Encara devia sommiar en les vacances...

Afegeix un nou comentari