Activitats

Roques del Rei

Fem una ruta fàcil i curta per les Guilleries amb interès tant cultural com paisatgístic. Sortim de Sant Hilari Sacalm i per bones pistes pugem fins al bonic castell de Villavecchia, del segle XIX. Anem enfilant durant una bona estona per pendents suaus i progressius fins a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, on tot seguit planegem uns quilòmetres i encarem l'última pujada forta fins al peu de les Roques del Rei. Acabem de pujar a peu fins aquest mirador natural de les Guilleries, amb vistes fins al mar. Comencem a baixar fort per pistes secundàries dins de boscos frondosos, i arribem al bonic paratge de Santa Margarida de Vallors. Ja només ens queda pujar uns quilòmetres més entremig de les alzines sureres fins entrar de nou a Sant Hilari.

Sant Miquel de Solterra (1.203 m.)

Pugem fins al sostre de les Guilleries tot pedalant per dins de frondosos boscos de castanyers, alzines, faigs i avets. Sortim d'Anglès i de seguida pugem per una pista de sauló que s'enfila fort fins a la bonica ermita de Santa Bàrbara, on també hi ha un refugi lliure i una extensa panoràmica. Planegem una bona estona resseguint la carena cap a l'est fins a l'Espinau, on tornem a pujar més suaument fins al coll de Llevanyes. A partir d'aquí la pujada és dura i continuada per pistes secundàries fins a la font sa Guarda, on deixem les bicis i acabem de pujar al cim a peu. Àmplies panoràmiques des de la Mediterrània fins als cims ben nevats dels Pirineus. Fem una pausa i reculem una estona pel mateix camí, fins que prenem la pista que baixa cap a la impressionant masia del Subirà. Fem una pausa a la Taverna i tot seguit baixem fort i ràpid fins a la riera d'Osor, on ja per asfalt acabem d'arribar al punt d'inici.

Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Serra de Castelltallat

Tracem una ruta amb fort regust medieval amb castells, esglésies romàniques i masies fortificades. Sortim de Súria i resseguim uns metres el Cardener fins a trobar un dels seus afluents, la riera de Coaner. Comencem a remuntar el curs fluvial per la seva marcada vall, tancada i obaga en molts punts. Assolim el bonic nucli de Coaner, amb la característica torre de l'antic castell i l'església de Sant Julià, de planta basilical. Seguim cap a l'oest i passem per davant del nucli també medieval de Claret de Cavallers. Poc més endavant ens desviem uns metres per visitar Sant Martí de Bertrans. Prop del nucli de Prades comencem a pujar més decidits fins a l'espectacular castell de Boixadors, bona talaia de la Catalunya Central. Iniciem el retorn sempre carenejant la serra de Castelltallat. Fem una breu pausa al nucli de Castelltallat, i seguim diversos quilòmetres per asfalt fins que prenem una pista que en una forta i contundent baixada ens retorna a Súria.

Parcs del Foix i d'Olèrdola

Al peu del pantà de Foix iniciem una ruta pedalant que connectarà les dues zones naturals a cavall entre el Penedès i el Garraf. Sortim del bonic poble de Castellet i baixem cap al pantà, on vorejarem la riba dreta fins a la presa. Comencem a pujar per una pista bona però amb algun tram dur que ens enfilarà dalt d'una llarga carena que culmina al Puig de l'Àliga. Seguim carenejant, ara de baixada fins al castell d'Olèrdola, on fem una pausa per visitar el conjunt monumental. Baixem cap a la plana, uns metres per asfalt, però aviat prenem un corriol que enllaça amb altres en un tram molt divertit. Tornem a pujar uns metres fins a santa Llúcia i llavors ja planegem cap a Penyafel, Santa Margarida i la Ràpita. Trobem el riu Foix i l'acompanyem uns quants quilòmetres fins que aboca les seves aigües al pantà, on tanquem una ruta entretinguda de 40 quilòmetres.

Rasos de Peguera

Aprofitem l'abundosa nevada recent per gaudir d'una passejada amb els esquís pels lloms arrodonits dels Rasos de Peguera. Comencem planejant per la pista que surt gairebé a la base de l'antiga estació d'esquí i que marxa cap a l'est tot planejant. Avancem suaument gaudint del paisatge nevat fins al pla dels Rasets, on anem girant al mateix temps que pugem més fort fins als Rasos de Baix, on gaudim d'una bonica vista cap a les muntanyes pirinenques. Baixem pel tallafoc fins a l'esplanada dels Rasos del Mig, i pugem pel camí del bosc, envoltats d'arbres, fins als Rasos de Dalt, sostre del sector. Baixem amb penes i treballs esquivant els arbres, i tornem a pujar pel tallafoc per dirigir-nos a la part alta de l'estació i fer una última baixada per l'antiga pista de les Soques.

Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Mont-redon (864m.) i Cavall Bernat (840 m.)

Amb un vent empipador que ens acompanya tothora, sortim caminant des del nucli de Pratdip en direcció a la serra de Llaberia. Ens enfilarem cap al nord per un recorregut carener amb alguns passos intrèpids a les crestes de la Seda, equipats amb cordes o cadenes. Un cop a la part superior carenegem fins a coronar el panoràmic cim del Mont-redon, que ens ofereix una bona panoràmica de la capçalera de la serra de Llaberia cap al nord i la costa mediterrània del Baix Camp cap al sud. Continuem cap al peu del Cavall Bernat, un gran monòlit de roca que superem tot grimpant. Seguim per la part alta de la serra contornejant la capçalera del barranc de la Dòvia, al qual acabarem baixant per un únic pas possible entre la cinglera. Desfem la vall arrecerats del vent fins a Pratdip, on pugem al castell i passegem pel seu nucli.

Tossal d'Engrilló (1.072 m.)

L'últim dia de l'any el dedicarem a enfilar-nos fins al punt més alt del Montsagre d'Horta, una punta panoràmica abocada a una impressionant cinglera amb vistes sobre tota la Terra Alta. Iniciem la ruta per sobre de la conca del riu Canaletes i ens enfilem cap a les curioses roques Cambretes. Al cap de poc trobem el Pas de la Mala Dona, un grau que permet enfilar-nos dalt de la carena. Carenegem una bona estona per terreny obert fins al coll de la Gilaberta, amb vistes cap al sector de Paüls. Pugem més fort cap al coll d'Antans i ja busquem la carena definitiva fins al cim, on contemplem extenses panoràmiques cap a totes bandes amb un gran precipici sota els nostres peus. Per baixar resseguim la carena fins a l'intrèpid pujador de Valero, que creua la cinglera per l'únic pas factible. Planejant acabem d'arribar al punt d'inici.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

Pàgines