Com a "descans actiu" de la dura jornada anterior enfilem un cim menor, senzill i de curta durada, però alhora un bon mirador de la vall de Ransol i rodalies. Es tracta d'un petit cim, arrodonit, situat enmig de la vall i separat del cordal principal, fet que li ofereix una interessant perspectiva.
Es tracta d'una forma diferent d'ascendir la muntanya més elevada d'Andorra a través d'un camí directíssim que arriba fins al mateix cim. La Canal de l'Alt, orientada a l'est, té 900 metres de desnivell continuat, una de les més llargues dels Pirineus. El pendent és sostingut, d'uns 40º, tot i que el darrer tram és una mica més dret (45º). És un itinerari de poca dificultat, però molt exigent físicament.
Repetim una sortida ja realitzada aquest any que ens porta a recórrer els 3 cims principals del massís del Port del Comte. Una fàcil matinal amb pendents moderats i turons arrodonits. La qualitat de la neu s'ha ressentit greument de l'ascens fulgurant de les temperatures.
Pujant pel vessant francès, el Puigmal és un dels cims més agraïts per pujar amb esquís de muntanya, ja que en una simple matinal es pot assolir un dels cims més elevats dels Pirineus orientals en un itinerari d'uns 1.000 metres de desnivell, que comença pujant i acaba baixant, sense grans dificultats, però amb prou pendent per ser ben divertit, especialment amb bona neu.
A l'extrem oest del terme de Capolat l'altiplà de Vilella s'esbalça bruscament sobre la Vall d'Ora amb un fort desnivell. Comencem en baixada del pla cap al fons de la vall, la remuntem fins prop del Mirador del President, on enfilem fort fins guanyar la serra de la Timonosa. Baixem fins al mas de Vilella, i acabem d'arribar al punt d'origen planejant.
Encarem els esquís vers un cim discret amb tres noms diferents: Pic de la Colilla, Tosseta de la Caülla o Pic dels Estanyols. Un recorregut fàcil però força llarg, amb una aproximació i tornada feixucs. L'entorn és molt bonic, especialment a partir dels estanys de la Pera i des del cim, amb una gran perspectiva de l'andorrana vall de Madriu.
La primera via ferrada catalana és un itinerari amb gran personalitat que enfila fins al punt més elevat del massís de Montserrat, la miranda de Sant Jeroni. És una via llarga, variada i distreta, amb alguns passos força difícils en què cal aplicar força i enginy.
La Serra de Busa és un gran altiplà separat de la base per altes i verticals parets als quatre vents. Creuem la serra d'est a oest pel fil de la cinglera fins arribar a la mítica presó, tornem pel pla i acabem baixant per Sant Pere de Graudescales. És una zona molt agradable per caminar que combina amplis paisatges, cingles verticals i la tranquil·litat del pla central.
Sortim amb els esquís i les raquetes a recórrer els tres cims més elevats del massís del Port del Comte: el Tossal de l'Estivella, la Tossa Pelada i el Pedró dels Quatre Batlles. Una ruta fàcil pràcticament circular que permet recórrer una bona part d'aquest massís de formes suaus i arrodonides.
Caminar per Montserrat és una experiència diferent i única. Creuem el sector més occidental del massís per camins enravessats i plens de sorpreses. Caldrà grimpar per troncs i arrels, recórrer passos equipats amb ferros i cordes, pujar i baixar constantment. Un itinerari entretingut per una zona feréstega enmig d'esveltes agulles i congostes canals.
