Activitats

Cova de les Encantades

Explorant un tram molt concrecionat

A la falda sud del Puigmal trobem aquesta cavitat que drena l'excés d'aigua dels amples i arrodonits vessants. Des de la font de l'Home Mort enfilem una costa molt dreta fins trobar la petita boca que de seguida s'eixampla formant una gran sala alta i ampla. Al final de la zona inicial ens enfilem per una colada relliscosa que després d'un pas estret ens porta a una sala concrecionada de sostre baix. Per un pas vertical i molt estret entrem a una galeria més ampla amb diverses bifurcacions. Amb nombroses grimpades i desgrimpades, alguna delicada, accedim a la sala Bernades que permet connectar de nou amb el sector inicial. Una cova gran, de topografia complexa degut als pisos sobreposats, moderadament concrecionada i amb interessants galeries per recórrer.

Serra de Milany en BTT

Bonic tram per la carena de la Serra de Milany

Des del vessant ripollès de la serra iniciem l'ascensió per pistes amb un pendent molt fort i constant. Entre masies, prats i boniques fagedes pugem sense descans fins al castell de Milany, sostre de la serra i gran mirador panoràmic dels Pirineus orientals. Seguint la carena i per camí poc ciclable ens arribem a l'ermita de la Cau, i tot seguit baixem pel vessant osonenc, amb fondalades obagues, fangoses i sobre un llit de fullatge a vegades traïdor. Fem una aturada obligatòria a les grans Balmes del Teixidor, i prop de la cinglera baixem cap al petit nucli encimbellat de Llaés, just abans de l'última i ràpida baixada. Una ruta dura per pistes secundàries no sempre fàcils, solitària, salvatge i amb bonics paisatges tardorals.

Circ d'Engorgs (2.858 m.)

Tosseta de l'Esquella, punt més alt de la ruta

A la capçalera de la Valltova, més amunt de Meranges, comencem a remuntar el curs del riu Duran fins a trobar el refugi lliure J. Folch i Girona. Seguim cap al nord fins a la Portella de Meranges i ja a la carena comencem a recórrer-la cap a l'oest. Per terreny rocallós coronem primer el pic Oriental d'Engorgs, i tot seguit l'Occidental. Sempre pel fil de la carena, ampla pel vessant català i escarpada pel francès, avancem per sobre dels 2.800 metres gaudint de les grans vistes cap als Pirineus. L'altiplà de la Tosseta de l'Esquella és el punt més alt. Tot seguit planegem cap a la Portella d'Engorgs i baixem cap al fons del circ, tacat per petits i acolorits estanys.

Puigcerdà - Malniu - Montmalús en BTT

Baixant amb vistes cap a la Cerdanya

Ens posem a pedalar a la Guingueta d'Ix, voregem Puigcerdà i avancem al peu de la via del tren fins a la Tor de Querol. Després de l'escalfament el pendent s'incrementa, amb algun pujador endimoniat abans d'arribar a l'estació d'esquí de Guils-Fontanera. Seguim en pujada constant per pista ampla i còmoda fins els 2.200 metres prop refugi de la Feixa, i planegem per un camí trial·ler fins a Malniu. Havent dinat comencem a baixar, tot i que més avall cal remuntar un fort pujador. Prenem una bonica pista secundària molt panoràmica que ens porta al despoblat de Montmalús, i seguim baixant cap a Ger. Tot seguit rodem suaument entre pastures per la plana ceretana fins al punt d'origen.

Valls d'Aiguamòg i Valarties en BTT

Pista panoràmica amb el Maubèrme al fons

Comencem a pedalar en pujada des de Salardú cap a sobre del poble de Tredòs, on trobem la vall d'Aiguamòg que anirem seguint en direcció sud. Passem al peu del petit embassament i mica en mica anem pujant per la pista asfaltada fins als Banhs de Tredòs. S'acaba l'asfalt i comença la pista, primer planejant i passat l'aparcament de Colomèrs en fortíssima pujada. La pista s'alça i ofereix una gran panoràmica cap al sector central de l'Aran. A Prüedo passem per la petita cabana i anem baixant fort per la pista sota mateix del Montardo. Baixem ràpid cap a la vall de Valarties i la desfem cap al nord fins Arties. Per carretera tornem al punt d'origen. Ruta rodadora i panoràmica, amb algun tram dur.

Valls de la Garona, Varradòs i Unhòla en BTT

Colors de tardor a la pista de Varradòs

Recorrem sobre dues rodes la zona central de la Val d'Aran a través de 3 de les valls més importants. Sortim de Salardú i pugem a Unha, on trobem el GR que transcorre alçat sobre la Garona, artèria principal de l'Aran. El sender connecta amb Gessa, Arties, Garòs, Betren i Vielha. Canviem de direcció i pugem a Vilac i Arròs, on comença la duríssima pujada al Saut deth Pish, amb pendents que superen el 17%. Visitem la famosa cascada i pugem per l'exigent pista fins a la Colhada de Varradòs. Amb el Maubèrme com a vigia emprenem el descens cap a la vall del riu vermell, l'Unhola, i tanquem el cercle passant per Bagergue.

Ferrada Poi d'Unha

Característica escala en espiral a la ferrada del Poi d'Unha

Al cor de la Val d'Aran, a poca distància de la població d'Unha, fem un recorregut ferrat que remunta les parets verticals que s'aixequen just sobre el poble. És una ferrada dividida en tres trams, el primer més fàcil i els dos següents força més exigents. La via és llarga i completa, i ens posarà a prova la força de braços en diversos trams desplomats, algun força llarg. Entremig trobarem tres ponts curts nepalesos i tibetans, i una curiosa escala en espiral més espectacular que no pas difícil. Durant el recorregut vertical sempre tindrem una bona vista a vol d'ocell sobre la vall de la Garona.

Tuc de Maubèrme (2.882 m.) per la cresta est

Cresta est del Tuc de Maubèrme

Enfilem una de les muntanyes més destacades i prominents de la Val d'Aran, d'aspecte aspre i ferotge, retallada i amb una pedra molt fosca. Hi accedirem per la poc habitual cresta est, que obliga a una grimpada exposada per terreny molt aeri. Per arribar-hi primer fem cap a l'idíl·lic Lac de Montoliu, sota l'entapissat Tuc des Crabes, i visitem també les restes de les antigues mines d'Urets. Planejant pel camí de l'antic ferrocarril miner arribem al coll on hi ha un petit i acollidor refugi lliure. Des de la base comencem una grimpada delicada, aèria i sobre roca mediocre.

Cunyes d'Aulà

A punt d'iniciar la cresta per les Cunyes d'Aulà

Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Lloret de Mar - Tossa de Mar

Illots a la cala dels Frares

Prenem el camí de ronda direcció nord des de Lloret, i passat un petit túnel ja ens sorprèn l'estètica cala dels Frares, amb petits esculls que emergeixen de l'aigua i trenquen l'onatge. Avancem un tram bonic a peu de costa, i més endavant un llarg tram molt avorrit entre urbanitzacions, lluny del mar. Retrobem el mar a la platja Canyelles, i el perdem de nou en haver de voltar la polèmica finca Joncadella. A la cala Morisca ja seguim la costa per un bonic camí salvatge al peu dels penya-segats, amb fortes pujades i baixades. Voltegem la gran cala Llorell i encarem un darrer tram abrupte fins al cap de Tossa. Tanquem la ruta amb una volta per l'interior de les muralles de la vila vella.

Pàgines