Garrotxa

El Mont (1.125 m.)

Des d'aquest cim, mossèn Cinto Verdaguer va escriure bona part del poema del Canigó, ja que hi ha una gran visió de la muntanya. Es pot arribar al cim per una carretera asfaltada, però abans d'enfilar-nos-hi farem una volta de 360º. La sortida és al poble de Beuda, on prenem una pista que marxa cap a ponent fins al Castell. Comença una forta pujada amb un primer tram encimentat que remunta el torrent d'Espinau, tot passant per la casa del mateix nom i fins arribar al coll, on s'acaba la intensa pujada. Entrem al vessant nord, obac, fresc i humit. Baixem al coll de les Canals del Carig i revoltem el vessant nord. Passada la casa dels Planells abandonem la pista principal i en prenem una de trencada que puja cap a la masia despoblada de Puigbalí. Dins d'una bonica fageda avancem per terreny suau fins a Falgars, on trobem l'asfalt i remuntem els últims 5 km. i un bon desnivell fins al cim. La tornada és ràpida per pista asfaltada, desviant-nos uns instants fins al bonic nucli de Segueró.

Serra del Corb

Sortim amb una colla d'amics des de les Preses i ens enfilem pel vessant nord de la serra del Corb fins a l'antic cràter del volcà del Racó. Tot seguit planegem per una espessa fageda cap a la bonica ermita de Sant Miquel del Corb, on ens refugiem de la pluja. Avancem un tram més fins al preciós indret de Sant Martí del Corb, on comença una pujada curta però intensa cap a la part alta de la serra. Amb una incessant pluja avancem per carena i baixem cap a l'àrea recreativa de Xenacs, i finalment de nou al poble.

Bassegoda (1.373 m.)

Sortim pedalant de Sadernes entre grans cingleres i fondalades tot iniciant un dur ascens entre els boscos ufanosos del bac de Riu. De camí fem parada a les boniques esglésies de Sant Feliu de Riu i la Mare de Déu d'Agulles. Passat el coll de Riu seguim pujant per una pista pedregosa fins al pla de la Bateria, on deixem les bicicletes i encarem a peu l'últim tram que culmina amb uns passos equipats amb esglaons i cadenes. Dalt del cim esplèndides vistes cap als Pirineus i les terres garrotxines i empordaneses. Comencem el descens i aviat fem pausa al nucli abandonat de Bassegoda. Passat el bac de can Menera tornem a pujar fort fins al coll de Faja. De nou ens aturem a contemplar la magnífica església panoràmica de Sant Andreu de Gitarriu, i ràpidament encarem la definitiva i intensa baixada tot contemplant l'abrupte paisatge.

Puigsacalm (1.514 m.)

Carena del Puigsacalm amb el Canigó al fons

Fem una ruta linial que ens porta a recórrer pràcticament tota la carena del Puigsacalm de sud a nord. Sortim de la collada de Bracons i de seguida deixem el camí més fresat per enfilar molt fort per passos equipats amb cordes i cadenes fins el primer cim de la carena, el Tosell Gros. Carenegem entre la cinglera, prats d'altura i una bonica fageda en direcció cap al sostre de la serra. Al cim gairebé ni ens aguantem pel vent, i comencem a baixar fins trobar el tercer pic, el Puig dels Llops. Seguim la carena amb vistes cap al Canigó i el Basegoda, i sense adonar-nos-en trepitgem el Puig Corneli, sobre els bonics plans de Santa Magdalena del Mont. Baixem cap al Barret i fent llaçades pel bosc fins a Joanetes.

Mont-ros (628 m.) i Baumes de Caxurma

Baumes de Caxurma

Des de l'encimbellat i estètic poblet de Castellfollit de la Roca marxem de pla fins a trobar la serra de Mont-ros, i la remuntarem per un petit viarany que recorre la carena tot creuant un alzinar. Dalt del cim queden les restes de l'església i els vestigis d'un antic castell. Baixem per l'altre banda fins a la riera de Santaló, on canviem de direcció i continuem baixant cap a la Mare de Déu de la Devesa. Seguim avall i trobem les baumes de Caxurma, un conjunt d'esquerdes entre grans blocs, que formen curiosos pasatges subterranis.

Puig de les Bruixes (1.393 m.) i Comanegra (1.557 m.)

Carena cap al Comanegra

Prop de l'encantador poble de Beget pugem amb cotxe per la pista de la Figuera fins que l'estat ho permet. Caminem fins al final, i seguim enllà per un camí que va guanyant alçada sobre les cingleres. Arribem al petit nucli de Monars i força més enllà el de Meians, ambdós poblats per neorurals. Pugem ara fort superant les cingleres fins assolir el Puig de les Bruixes. Ja a les envistes de l'objectiu final seguim la carena i amb un últim tirapit assolim el cim. Baixem seguint el camí carener del Puig Ferriol.

El Ferran (985 m.) i el Puig Bestracà (1.056 m.)

Mare de Déu d'Escales

Ben acompanyats i guiats emprenem un itinerari llarg i intricat a l'Alta Garrotxa. Sortim d'Oix i després de passar per llocs emblemàtics com el Pont Trencat, la palanca d'Agafa l'Ase i la Mare de Déu d'Escales arribem en forta pujada al cim del Ferran. Baixem a Talaixà i encara més fins al Grau d'Escales. Tot seguit emprenem la bonica vall d'Hortmoier i després de superar el vertical grau de l'Escaladuix pugem fort fins a coronar el Bestracà.

Serra de Llancers

La Freixeneda

Fem una ruta circular en un entorn de mitja muntanya on la tardor ofereix esplèndids colors ocres i tous mantells de fullam. Sortim des dels Hostalets d'en Bas i enfilem fins al panoràmic Sant Miquel de Castelló. Ja dalt la Serra de Llancers, a mig camí entre la Garrotxa i Osona, la resseguim, primer per l'humit vessant nord i després pel més ressec sud. Tornem pel bosc de la Grevolosa, la Freixeneda, el Coll d'Uran i els Rasos de Pibernat.

Sant Aniol d'Aguja i Salt del Brull

Aproximant-nos al Salt del Brull

Com a contrapunt de la dura jornada anterior fem un recorregut fàcil en el segon dia a l'Alta Garrotxa. Remuntem la riera de Sant Aniol pel concorregut camí que porta fins a l'ermita que li dóna nom, i acabem d'arribar fins al Salt del Brull, on l'aigua es precipita des de força amunt fins un bonic gorg. Una passejada fàcil i entretinguda al peu de l'aigua entremig del congost.

Cingles de Gitarriu i Bassegoda (1.373 m.)

Cova de les Cabres

Remuntant les aigües de la Riera de Sant Aniol més amunt de Sadernes els cingles de Gitarriu creixen espadats cap a l'est. Enfilem per un camí divertidíssim on haurem de grimpar, ficar-nos dins d'un forat i superar un tram aeri equipat amb un cable. Continuem pel fil de la cinglera i baixem per la falda per anar a buscar la base del Bassegoda. Pugem el cim i resseguim la carena fent un ràpel i un breu tram d'escalada. Baixem pel Caire de Comadells.

Subscriure a Garrotxa