Albaron

La Vanoise - Gran Paradiso

El Parc Nacional de la Vanoise està situat a la Savoia francesa, entremig dels massisos del Mont Blanc (al nord) i els Ecrins al sud. És fronterer amb el Parc Nacional del Gran Paradiso pel vessant italià, i ambdós formen conjuntament una de les majors zones protegides de tot Europa. Guadirem d'uns dies de muntanya en un paisatge que ens permet observar els diferents estatges de la muntanya alpina, des de les grans zones de pastures a les zones baixes, amb petites bordes i granges que espurnegen el paisatge, fins a les muntanyes pedregoses i finalment les impressionants glaceres als cims més alts. Fem una ruta circular pels dos parcs durant la qual farem diverses activitats que ens donaran una bona perspectiva d'aquest preciós sector dels Alps. Els primers dies ens establim a la bonica població de Pralognan-la-Vanoise on pujarem diverses muntanyes fàcils i agradables, amb grans vistes cap al sector de la Grande Casse, sostre del massís. També gaudirem de llocs emblemàtics com l'estany de les Vaques (foto) o del coll de la Vanoise. Després avancem cap a la vall d'Isère i enfilem muntanyes més altes, ja en zona glacial. Ben aclimatats entrem a Itàlia per la vall d'Aosta i pugem el Gran Paradiso. Tornem a entrar cap a França i de camí pugem la Rocciamelone, un cim molt estimat a la vall de Susa, i ja dins de França una muntanya glacial molt interessant: l'Albaron. Ja de tornada ens enfilem al Grand Galibier, al límit entre la Mauriena i el Briançonès.

L'Albaron (3.637 m.)

Des del popular coll d'Iseran destaca una muntanya per la seva punta esmolada entre grans glaceres. Ens hi aproximem per la vall d'Averóle, on comencem la llarga aproximació de bon matí des de l'últim aparcament. Pugem fort per prats de forta inclinació cap a les bordes de la Mottuaz, sempre amb la gran imatge de la punta Charbonnel a l'esquena. En canvi el nostre cim no el veurem fins ben amunt. Pugem fort per les restes de l'antiga glacera fins a trobar l'exígua actual. Ens calcem grampons i comencem a remuntar la glacera, plena d'esquerdes, algunes dissimulades. Amb compte anem pujant, ja que és un cim poc freqüentat i no hi ha traça. Arribem a la base rocosa del cim, que ataquem pel flanc dret per una tartera molt pendent primer, i una grimpada una mica aèria després. El cim és un petit altiplà amb grans vistes. Tornem pel mateix camí, amb molt de compte a la glacera, i seguim avall cap a la bonica zona de pastures de la Buffaz. Ruta llarga i exigent.

Subscriure a Albaron