Terres de l'Ebre

La Foradada

Al petit aparcament del Cocó de Jordi, per sobre de Sant Carles de la Ràpita, comencem a remuntar a peu la falda del Montsià, i a mesura que guanyem alçada contemplem el Delta de l'Ebre i la Mediterrània. Pugem per un camí ben fresat, i a la font del Burgar prenem un caminet a l'esquerra que s'enfila fins una carena ampla i indefinida fins a la Foradada. Arribem al límit de la cinglera, ja abocada al vessant sud. Precioses vistes de la zona més meridional del Delta de l'Ebre, amb la barra del Trabucador i la punta de la Banya. És un lloc especial i molt bonic, amb un arc natural de roca amb vistes sobre el mar. Per tornar prenem un camí que avança uns metres més cap al sud fins un collet. Tot seguit baixa suaument cap al poble abandonat de Mata-redona, i segueix el descens per bon camí fins al punt d'inici.

Tossa de Tivissa (718 m.)

Tot i la seva modesta alçada, des del cim podem gaudir d'una gran vista de les muntanyes de Tivissa, la conca final de l'Ebre, els Ports i fins i tot el Mediterrani. Però el més divertit és la forma d'enfilar-nos a la muntanya, ja que ho farem mitjançant la via ferrada del Barranc de la Foix. Sortim del mateix poble i anem a buscar l'entrada del barranc. De seguida trobem un primer tram vertical equipat. La ferrada discorre per dins del barranc, amb diversos murs preparats amb cable de vida i alguns esglaons. És una ferrada fàcil, encaixonada i divertida, on cal utilitzar les preses naturals de la roca. Un cop sortim del barranc prenem el caminet que ens acaba de pujar al cim panoràmic, on hi ha un vèrtex geodèsic. Baixem pel camí normal gaudint de les vistes.

Falconera (798 m.)

Fem un recorregut aeri que ens permet contemplar els Estrets d'Arnes i la cresta de les Gronses des de les alçades de les Moles del Don. Es tracta d'un itinerari curt, però intens, ja que cal superar una petita via ferrada. Sortim des de l'aparcament del Mas Lliberós i entrem a la bonica conca dels Estrets, però aviat ens enfilem cap a buscar la Canal del Magí, amb un tram curt i molt encaixonat equipat com a ferrada. Un cop superat el tram equipat pugem cap a la carena de les Moles del Don i anem seguint el fil per sobre del precipici fins al cim, contemplant en tot moment una bonica panoràmica. Seguim carenejant cap al coll del Xato, i acabem de baixar per bon camí cap al punt d'inici.

L'Ebre, de Miravet a Benifallet

Tracem una ruta al peu de l'Ebre des de la bucòlica població de Miravet fins a Benifallet, baixant per la riba esquerra i pujant després per la dreta. Sortim de Miravet i ens dirigim cap al Pas de la Barca, que ens permetrà creuar a l'altre cantó. Pedalem entre oliveres i fruiters tot pujant suaument fins a Rasquera. Seguim enfilant-nos fins un magnífic mirador natural de l'Ebre al coll de Miravet, i baixem per un pas entre les cingleres de la Roca dels Penjats de nou al peu del riu. Resseguim la ribera fins a Benifallet, on fem una pausa. Tornem uns metres enrere i creuem el pont del Llaguter. Ja per la riba dreta anem remuntant prop de les aigües, amb alguns puja-baixa. Més endavant haurem d'empènyer la bicicleta al tram del Pas del Barrufemes, i tot seguit acabarem planejant alçats sobre el riu fins al punt d'inici.

Serres de Cavalls i Pàndols

Vigilada per l'imponent castell templer i banyada literalment pel riu Ebre, s'alça la pintoresca vila de Miravet on comencem a pedalar. A prop de Benissanet tombem a ponent per iniciar la llarga aproximació entre camps de fruiters. Als Quatre Camins comencem a pujar per unes pistes cada cop més dretes i ens enfilem al llom de la serra de Cavalls que creuem transversalment. Baixem a la vall de Carruves i tornem a enfilar, ara cap a la serra de Pàndols, amb una duríssima pujada fins a la Punta Alta (705 m.) on hi ha el Monument a la Pau, en commemoració als difunts de la Lleva del Biberó de la Guerra Civil, que aquí va viure moments dramàtics. Baixada vertigionsa cap a Fontcalda, on fem parada per dinar, i tot seguit prenem la Via Verda direcció sud. La deixem a l'estació del Pinell de Brai i per carretera arribem al poble, on hi ha un bonic celler modernista. Seguim per pistes pujant fort fins al pic de l'Àliga, i ja suaument baixem fins a la riba de l'Ebre i Miravet, on encara fem l'última pujada del dia per contemplar el castell amb els últims rajos de sol.

Punta de l'Aigua (1.092 m.)

Vista cap al Port tot pujant al cim

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Montsagre d'Horta

Ens aproximem al Montsagre d'Horta

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Carrer Ample i l'Espina (1.181 m.)

Plecs isoclinals del Carrer Ample

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Subscriure a Terres de l'Ebre