Val d'Aran

Mines de Liat

Remuntem la vall del riu Unhòla des de Bagergue per una pista molt exigent que s'enfila fins als peus del majestuós pic de Maubèrme. La pista comença a pujar des del pla dera Lana i s'enlaira sense treva seguint la vall el riu vermell cap a la cabana des Calhaus, i amb un tram encara més dur puja fins al Planhèth deth Pas Estret. Avancem 2 km. planers que ens permeten agafar forces per encarar l'última pujada, duríssima amb trams pedregosos que s'acosten al 30% de pendent i que ens obliguen a posar el peu a terra en alguns moments. Arribem al petit refugi de Liat i visitem les notables restes de les antigues instal·lacions mineres, alhora que contemplem l'espectacular paisatge d'alta muntanya al peu de l'estany de Pica Palomèra a 2.300 metres d'alçada, envoltats d'alguns dels grans cims de l'Aran.

Prüedo i Mont-romies

Anem a trobar un deliciós corriol planer que avança des del coll de Prüedo fins a la cambra d'aigües d'Arties, creuant al seu pas un parell túnels i regalant-nos excel·lents vistes de la vall i els cims propers. Per arribar-hi cal remuntar tota la vall de Valarties per la pista asfaltada, i un cop al Pònt deth Ressèc superar per pista uns 500 metres de desnivell amb fortes pujades. Passada la cabana de Prüedo prenem el caminet totalment pla que segueix la canalització d'aigua. És un corriol estret però totalment ciclable que avança alçat sobre la vall, i ofereix grans vistes cap als cims de Besiberri i veïns. Creuarem un parell de túnels i passarem trams aeris molt panoràmics on cal avançar amb compte. A partir de la cambra d'aigües baixem per un camí difícil, que farem en bona part a peu, i un cop a a la cabana de Mont-romies ja còmodament per la pista fins a Gessa, i de nou a Arties pel Camin Reiau.

Val de Salient

La pista més llarga de tota la Val d'Aran surt des de Vilac i es va enfilant per la coma de l'Arriu Salient fins arribar a la Cabana deth Coret de Mont, a 2.150 m. Són 23 km. de pujada continuada per una pista molt panoràmica que ens ofereix excel·lents vistes cap tant cap al sector nord de la vall de la Garona, com també cap a la zona de Vielha i els pobles propers. Però el més detacat és a impressionant visió cap al massís de la Maladeta i les muntanyes veïnes. La pujada és llarga però progressiva, i permet gaudir d'un espectacle natural de primer ordre. Un cop a dalt iniciem un descens vertiginós per un corriol preciós, amb algun tram molt dret i difícil on haurem de baixar de la bicicleta, i alguns passos aeris molt estètics.

Mines Margalida i Victòria

Sortim pedalant des de Bossòst per una pista que puja sense descans per l'obaga seguint el curs del barranc de Margalida. Passem per una zona de bordes i després de més de 2 hores de pujar arribem a la mina Margalida, on es pot entrar uns metres. Encara pugem una mica més fins als 1.600 m. i tot seguit baixem per la mateixa pista fins a la bonica bassa d'Arres. Ens desviem per un camí que baixa fort dins d'un bosc d'avets i arribem a la mina Victòria, que es pot visitar i ens expliquen la història d'aquesta instal·lació. Comença tot seguit el tram més divertit, amb un corriol preciós que baixa fort entre arbres i molses per un bosc espès i humit fins gairebé l'entrada del poble.

Val de Toran

Ens endinsem en una de les valls més remotes i poc conegudes de la Val d'Aran amb una ruta circular en bicicleta pels dos vessants del riu Toran. Sortim de Les i remuntem una pista asfaltada en fort pendent fins al bosc dera Seuva. Tot seguit prenem una pista forestal que planeja pel vessant obac de la vall per dins d'un bosc molt bonic d'alta muntanya ple d'avets. Entrem a la coma del riu Bordius fins als peus del Montlude, i seguim planejant per la pista ombrívola que més endavant ens permet contemplar la bonica cresta de Crabèra. Comencem a baixar fins al refugi dera Honeria, i prenem momentàniament l'asfalt fins a Sant Joan de Toran. Seguim cap a Porcingles i pel preciós i panoràmic Camin dera Cau avancem fins a Canejan. Ja només queda un descens vertiginós que enllaça desenes de revolts tancats per l'antic Camin dera Còsta que baixa a Pontaut, i d'aquí tot planejant fins a l'inici.

Cresta de Crabèra

Fent frontera amb França, al límit nord de la Val d'Aran i en un terreny sever i salvatge, trobem un llarg i interessant cordal que recorrerem de ponent a llevant. Sortim encara de nit de la presa de Sant Joan de Toran, i seguim el GR fins Es Grauèrs, on l'abandonem i enfilem per fortíssims pendents d'herba fins a Vaciuèr, on trobem la carena. Aviat comencem a crestejar, primer per terreny fàcil que mica en mica es va fent més aeri. Anem combinant grimpades amb trams caminant i passos aeris. La cresta és llarga i arribem a un dels cims principals, el Tuc de Crabèra. A partir d'aquí la cresta es complica, es fa més aguda i exposada. Grimpem per terreny aeri i ens acostem a les principals dificultats, un pas de IV+/V abans d'arribar al punt més alt, el Tuc de Canejan. Després la cresta és un xic més fàcil, però encara ens queda un mur de 40 m. de IV. Baixem cap al port d'Arbe i desfem la llarga i feixuga coma fins al punt d'inici. Grans panorames, activitat molt distreta i trams aeris.

Montcorbison (2.173 m.) i Tuc des Letassi (2.177 m.)

Sobre mateix de Vielha s'aixeca un gran sentinella que presideix tota la ribera de la Garona. És un cim modest en alçada però d'extraordinàries panoràmiques, i això el fa molt popular. En plena esplendor cromàtica de tardor sortim de la Bassa d'Oles, i comencem a remuntar els forts pendents del Montcorbison. A l'esquena tenim la capital de l'Aran sota els nostres peus, i la vall principal que s'estén cap a Arties, Salardú i més enllà Baquèira. Per forts pendents herbats arribem fàcilment al cim, on també s'obre la visió cap a la Maladeta i la resta de les valls properes. Del cim seguim la carena cap al Tuc des Latassi, un xic més alt però menys panoràmic. Baixem fort cap direcció sud fins el petit refugi deth Santet, on girem i comencem a contornejar la muntanya fins al punt d'inici.

Bosc de Carlac

Bausen és un petit poble d'uns 50 habitants situat als confins de l'Aran, i és el lloc on comença una bonica ruta circular que ens conduirà per un bosc de fades a la fageda de Carlac. Sortim al peu de l'església i planegem fins al petit cementiri civil on fa cent anys s'hi va enterrar una única persona, la Teresa. És l'indret més conegut i visitat del poble ja que les pedres tresoren una bonica història real d'amor i solidaritat. Al peu de Sant Roc seguim el camí que va girant cap al nord, sobrevolant la vall de la Garona prop de la frontera amb França. A l'altre cantó la també inhòspita vall de Toran. El camí va pujant i entra al vessant nord, on creuarem una preciosa fageda amb arbres que es contorsionen entre les pedres cobertes de molsa. Passem unes bordes i fem l'última pujada més forta cap al Coret de Pan, on saltem al vessant sud i el paisatge canvia, ara prats alpins fortament inclinats amb petites bordes ancestrals. Baixem fort entre les petites construccions i tanquem la volta de nou al bonic i típic poble aranès.

Tossau de Mar (quasi)

D'esquena al massís de Besiberri i emmarcat entremig d'una important zona lacustre emergeix una punta airosa que intentem pujar. No ho aconseguim per poc, ja que la primera nevada de la temporada ha deixat la part superior força perillosa. En tot cas la ruta circular és fantàstica, amb inici i final al fons de la vall de Valarties. Pugem primer fins al refugi de la Restanca, voltegem l'estany i seguim amunt fins l'immens Estanh de Mar. El contornegem per l'esquerra i pugem molt fort cap al coll de la Serrada de Mar, on tenim una magnífica panoràmica de l'estany, amb la característica illa al mig. Des del coll encarem l'aresta, ja amb força neu. L'avenç és lent i difícil grimpant pels grans blocs, amb la neu que tapa els forats trampa. Pocs metres abans del cim renunciem per evitar riscos. Descendim per terreny també molt incòmode per sobre de l'Estanh Tort de Rius, mig dessecat, i d'aquí per una pala molt dreta cap al barranc de Rius i seguint el torrent fins la pista.

Carros de Foc + Montardo (2.833 m.) i Peguera (2.983 m.)

Caminant al peu de l'estany Tort

Dediquem 3 dies i una estona a recórrer la clàssica ruta que uneix els diferents refugis guardats del Parc Natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, popularitzada i comercialitzada amb el nom de Carros de Foc. Sortim un vespre del Prat de Pierró, passat Espot, i pugem fins al refugi d'Amitges, on sopem i fem nit. El següent dia ens enfilem sota el pic de Ratera i baixem cap al refugi de Saboredo. Tornem a pujar sota el tuc de Sendrosa i saltem cap al circ de Colomèrs, on fem parada al refugi. Tornem a pujar al port de Caldes, i ens enfilem al Montardo on gaudim de grans vistes. Des de la base del cim planegem entre estanys fins al refugi Ventosa i Calvell. El dia següent comencem la feixuga pujada al coll de Contraix, i baixem gairebé 1.000 m. fins al refugi de l'estany Llong. Havent dinat seguim pujant cap a la collada de Dellui i després planegem llarga estona entre estanys fins al refugi de Colomina. L'últim dia el comencem pujant entre preciosos estanys, primer el pas de l'Ós i després la collada de Saburó. Baixem cap a l'idíl·lic refugi Josep M. Blanc, en una petita península dins de l'estany, i després d'una pausa tornem a pujar cap al coll de Monestero. Des del coll fem una grimpada ràpida fins al pic de Peguera. Ja només ens queda desfer la llarga vall de Monestero, passar pel refugi Ernest Mallafré i tornar al punt d'inici. Una preciosa ruta d'alta muntanya amb cims, estanys, flors, animals, corriols i tots els ingredients per gaudir de la travessa en companyia de bons amics.

Pàgines

Subscriure a Val d'Aran