La Noguera

Serra de Mont-roig

Des del bonic poble de Sant Llorenç de Montgai sortim pedalant per una bona pista en direcció a la Mare de Déu de Montalegre, situada en una de les puntes de la serra de Mont-roig. La primera part de la ruta puja per una pista fins a l'entrada de Vilanova de la Sal. Tot seguit un corriol molt bonic entre camps de cereals i ametllers ens porta al peu de la serra, on comença la pujada més forta fins a l'ermita. Un cop a dalt contemplem el paisatge, i de baixada seguim una pista que ressegueix tota la serra fins al refugi lliure del Pletiu de l'Extrem. El descens és ràpid, en direcció sud i amb un tram de corriol que té alguns passos més difícils.

Sant Mamet (1.391 m.)

Fem una llarga pujada pedalant des d'Alòs de Balaguer fins al cap d'amunt d'aquest cim arrodonit que és un gran mirador del Montsec. La pujada és llarga i constant durant 15 quilòmetres. La primera part és més dura, i llavors es suavitza fins passada l'antiga mina de bauxita, on torna a pujar més fins al cim. A dalt hi ha un refugi i una petita ermita, però sobretot una extraordinària vista del Montsec i dels cims pirinencs si hi ha bona visibilitat. Fem el primer tram del descens per la mateixa pista, i més avall prenem el trencant que ens porta al barranc de la Granolla, una variant més pedregosa però salvatge i divertida.

Tragó de Noguera

Visitem bona part d'un poble que va quedar abandonat arran de la construcció del pantà de Santa Anna a mitjans del segle passat. Sortim del nucli d'Alberola i baixem per una pista que creua el vertiginós Pas del Llop, i seguim baixant fins a l'entrada de l'antic nucli de Tragó. Reculem uns metres i ens entretenim visitant les restes de l'església de Santa Maria de Vallverd. Després d'un tram de corriol seguin planejant al peu de l'embassament fins a l'àrea recreativa de l'Horta de Boix, i tot seguit el nucli abandonat de Boix, bastit al peu d'un cingle des del qual es pot contemplar una bona vista de les aigües que cobreixen la zona. Queda encara la tornada per la pista que flanqueja per la base del cim dels Picons i ens torna al punt d'origen.

Puig de Millà (1.025 m.)

Des del petit nucli de Millà ens enfilem per una costa amb pendent pronunciat fins al gran altiplà que ens separa de la Noguera Ribagorçana. Fem una visita ràpida a la cova del Biot i planegem fins al llavi del cingle, on la muntanya es trenca bruscament sobre les aigües del pantà de Canelles i ens ofereix una visió fantàstica del congost de Fet i el riu embassat formant grans meandres. Caminem uns minuts pel límit de la cinglera i contemplem un paisatge amplíssim amb el riu 500 metres per sota i el Montsec al fons. Reculem cap a l'immens Pla de les Bruixes, i per terreny obert anem tancant el cercle tot passant per l'ermita de Sant Llobí abans de tornar al punt d'inici.

El Balconet i Sant Pere de Queralt

Comencem a trescar al petit poble de Santa Linya i prenem una llarga pista que marxa en direcció est i va pujant mica en mica. Al cap de poc més d'una hora de caminar arribem al Balconet, un mirador natural des del cap d'un cingle que mostra una fantàstica perspectiva del meandre que forma la Noguera Pallaresa en un tram embassat pel pantà de Camarasa. Bonica vista cap al Montsec i les cingleres que envolten el pantà. Seguim per un bonic camí damunt de la cinglera i anem trobant restes del Front del Segre. Baixem molt fort amb trams equipats fins a la curiosa ermita de Sant Pere de Queralt, suspesa sobre un cingle. Baixem al barranc de Sant Pere, i amb trams equipats amb cadenes anem pujant fins a l'altiplà des d'on ja només queda planejar per un camí empedrat fins al poble.

Cova del Tabac

Petita cambra lateral

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Subscriure a La Noguera