La pluja i el fred no han estat inconvenient perquè gairebé 200 corredors i corredores participessin a la Marató de Muntanya de Berga 2011. A les 7 del matí s'ha donat la sortida i els participants han començat una dura ascensió primer pel serrat de la Figuerassa i els Rasos de Peguera i tot seguit a la serra d'Ensija, superant els 2.300 metres d'alçada. La boira i la pluja han fet encara més dur un recorregut de més de 42 quilòmetres i gairebé 3.000 metres de desnivell positiu.

Enfilem la tercera alçada dels Pirineus pel vessant més directe. Sortim des de la vall de Pineta i pugem fort fins al Balcó. Avancem fins a sota els seracs que es despengen de la glacera i enllacem diverses canals de neu i glaç de fort pendent (55º). Sortim al cim on gaudim de l'esplèndida panoràmica. Baixem la canal central (Escupidera), remuntem fins al Coll del Cilindre, baixem al llac de Marboré i pugem al refugi de Tucarroya on passarem la nit.

Remuntem l'espectacular Vall de la Llosa fins a l'ampli prat Xiuxirà, on enfilem per una canal molt dreta, pràcticament sense camí, fins guanyar la carena de la Muga. Avancem per la cresta gaudint de l'ampli paisatge fins la Tosseta de Vallcivera i tot seguit la Tossa Plana de Lles. Baixem per un ampli morral, i tot seguit sense camí per terreny incòmode fins a trobar el torrent de la Muga que ens torna al fons de la Vall.

Sortim ben d'hora des de la Dou del Bastareny, flanquegem la Serra de Monnell i enfilem els fortíssims pendents del Bac de la Muga fins arribar fins al mateix cim del Puig Terrers. Acabem d'arribar al Comabona i iniciem la tornada carenant el Moixeró fins que comencem a baixar per la fondalada del Clot de la Vimboca. Una ruta bonica i solitària, llarga i exigent, per la frontera berguedana del Cadí i el Moixeró.

La tercera i última prova del Triangular de Curses del Berguedà va resultar la més dura i exigent del circuit, i va coronar com a guanyadors a Dani Tristany en categoria masculina i Rosa Valls en categoria femenina, ambdós dels Mountain Runners del Berguedà. La prova va discórrer per camins tècnics i relliscosos pels vessants nord i sud de la serra de Picancel. La cursa la va guanyar José Lozano en homes i Rosa Valls en dones.

Unim els dos cims més emblemàtics del Picancel en un itinerari circular entretingut i variat. Pugem per un corriol fresc i humit fins assolir la carena, que resseguim fins al cim principal. Baixem per un tram una mica aeri i anem a buscar pràcticament sense camí l'amagada via ferrada, després de superar un parell de passos equipats i un fort pendent de roca. Arribem fins al segon cim d'àmplies perspectives i baixem per un dels camins de les Canals de Sant Miquel.

Fem una completa volta que ens acosta a diversos punts interessants del Cabrerès. Enfilem la cinglera fins arribar a les espectaculars coves de les Bores de Masallera. Seguim el cingle fins a coronar l'Agullola de la Tuta, llar d'una simpàtica cabra. Baixem des del Morral de Caselles i pugem de nou als espadats cingles d'Aiats, des d'on contemplem àmplies perspectives. Seguim la cinglera fins al Puig de la Bastida, baixem i fem l'última pujada al Santuari de Cabrera.

Iniciem l'ascens al segon i tercer cims més elevats de la serralada de l'Atles i del Marroc avançant per una ampla vall entre grans parets. Enfilem per una estètica canal que ens portarà directament al cim del Ras per forts pendents de fins a 45º. Avancem amb boira i neu fins assolir el Timezguida en poca estona. Baixem per una altra canal arrodonint una interessant volta.

El punt més elevat del massís de l'Atles, del Marroc i del nord d'Àfrica és un cim fàcil tot i la seva alçada. El primer dia fem la llarga aproximació des de la població d'Imlil fins al refugi, a més de 3.200 metres. El segon dia amb fred sever i en ambient estrictament alpí enfilem fins als dos cims, l'oest, més baix però de grans panoràmiques, i tot seguit el principal. El fort vent ens impedeix arrodonir la ruta amb un tercer cim.

Al nord-est d'Ensija, sobre mateix de Vallcebre s'aixequen uns cingles serrats i amb una característica forma de mitja lluna. Recorrem tota la serra per la mateixa carena, sense camí, però també sense gaire dificultat. Cal comptar alguna grimpada per roca calcària trencadissa, i també cal comptar un parell de ràpels al Roc del Picassall. Tornem plàcidament pel coll de Pradell contemplant la cinglera a certa distància.