Al vessant sud del Moixeró, pocs metres per sobre del torrent de la Muga, s'aixeca desafiant una gran arcada natural de roca de considerables dimensions. Sortim des de l'Adou del Bastareny i remuntem el torrent per bon camí fins passar la Pleta els Cortals. Creuem el torrent i enfilem fort uns minuts fins localitzar aquesta meravella de la natura. El pont té uns 20 metres d'alçada i uns 30 d'amplada, i al seu costat hi ha una gran bauma des d'on contemplar-lo.

Al nord de Montpeller, en una zona càrstica i enciglerada, trobem una via ferrada particular en què una bona part de l'itinerari trasncorre sota terra. Després d'una breu aproximació iniciem el recorregut equipat enfilant una xemeneia subterrània molt bonica. Sortim a l'exterior però aviat trobem una gran bauma on hi ha un petit pont nepalès. De nou a l'exterior recorrem un tram més vertical i aeri i un altre pont més llarg abans d'acabar l'itinerari en un altiplà panoràmic.

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.

Al nord dels Écrins trobem una petita glacera tancada entre les agulles de Saussaz i Goléon. Enfilem el cim panoràmic que ens ofereix una gran visió sobre el sector de la Meije. Des d'un petit poblet de bordes remuntem una llarga vall fins l'estany i refugi de Goléon. Creuem llavors una llarga coma cap a l'oest fins trobar la glacera, que creuem fins al coll. Ja a la cresta la seguim amb passos senzills de grimpada (II) fins coronar el petit cim.

Pujarem la menor però la més estètica de les agulles de Lauzet per una entretinguda via ferrada que permet superar la verticalitat del terreny. Més que una ferrada és un itinerari equipat que ens permet fer un magnífic recorregut d'alta muntanya gaudint d'un entorn captivador, amb grans vistes cap al sector nord dels Écrins. És un itinerari de dificultat moderada però llarg i alpí que recorda les mítiques ferrades dolomítiques, fins i tot pel tipus de roca.

Al sector de la turística Serre Chevalier sortim del Pont de l'Alpe cap al nord i emprenem un itinerari circular agradable i paisatgístic que ens portarà a voltar les escarpades agulles de Bruyère. Pel camí passarem pel petit nucli de bordes de l'Alpe de Lauzet, remuntarem un coll amb el darrer tram equipat i reposarem al peu del Grand Lac, amb una excel·lent vista de les muntanyes de l'Agneaux. De tornada passem per sota les agulles de Lauzet.

Visible des de tot el Queyràs i bona part dels Ecrins, aquest isolat cim és una mola rocosa que s'eleva airosa per sobre la zona de Briançon. Excel·lent mirador per la seva posició central i la seva alçada. Flanquegem una llarguíssima tartera fins al Col des Portes, on pugem fort per terreny feixuc de roca inestable fins a la bretxa. Escalem un mur d'uns 20 m. (III) per accedir al cim. Tornem pel mateix camí.

A cavall entre Itàlia i França aquest cim punxegut, airós i estètic requereix una grimpada fàcil però aèria per accedir al punt més alt. Sortim de la capella de Clausis, en un entorn captivador de prats alpins. Pugem fins al coll de la Noire i acabem de grimpar fins al cim. Baixem per la cresta sud i voregem pel vessant italià. Remuntem el coll Blanchet i fem uns passos d'escalada fins a la Rocca Bianca. Baixem directes al refugi de la Blanche i tornem planejant pels prats.

Enfilem avui un cim poc destacat per si mateix, però que ens ofereix un bell recorregut i una excel·lent panoràmica. Per sobre de Château-Queyras pugem amb cotxe fins la Sommet Bucher, a més de 2.000 metres, i emprenem un bonic camí per pastures i avetosa fins sota l'estètica Pointe de la Selle. Per una coma ampla remuntem fins un coll i per l'aresta accedim al cim, des d'on tenim una amplíssima perspectiva de tot el Queyràs.