Avenc d'en Pasant

Ens tornem a endinsar a les profunditats de les costes del Garraf per explorar un conegut avenc de 31 metres de profunditat. Des de l'aparcament del Pla d'en Querol surt un caminet que en 10 minuts planejant ens condueix a la boca de dimensions còmodes. Instal·lem la via i baixem un primer pou d'uns 6 metres que arriba fins a una cambra amb fort pendent, a la part baixa de la qual s'inicia el segon i més llarg dels pous. Iniciem el segon ràpel i entrem a la sala més gran i espectacular, amb una vertical d'uns 20 metres. Les parets d'aquesta gran sala cònica estan molt decorades amb formacions litogèniques. El fons és pla i permet una observació fàcil i agradable dels múltiples espeleotemes.

     
     

Fitxa

  • Tipus de sortida: Espeleologia
  • Lloc de sortida: Pla d'en Querol Begues (Baix Llobregat)
  • Distància: 0,60 quilòmetres
  • Desnivell positiu: -31 metres
  • Temps: 02:20 hores
  • Dificultat: 4 / PD
  • Sensació de dificultat: Força fàcil Dos pous verticals, de 6 i 20 m. aproximadament
  • Cartografia: Massís del Garraf Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas Temps parcial (h.) Temps acumulat (h.) Distància (km.)
Pla d'en Querol 00:00 00:00 0,0
Avenc d'en Pasant 00:10 00:10 0,3
Visita avenc 02:00 02:10
Inici 00:10 02:20 0,6

Crònica

L'avenc d'en Passant és una interessant cavitat vertical característica de la important zona càrstica del Garraf. Té una profunditat de 31 metres, i la seva exploració és força fàcil, amb dos pous de 6 i 20 metres, amb un breu tram caminant entremig. És un avenc que es pot recórrer amb certa facilitat i rapidesa, i que possiblement no justifica per si mateix una visita a la zona. Però combinat amb l'avenc Emili Sabaté proper i molt popular, tal com vam fer nosaltres, pots arrodonir una interessant i entretinguda jornada d'espeleologia.

Així doncs, en un dissabte de mal temps a muntanya, ens acostem vora el mar per endinsar-nos a les profunditats de la terra. Per accedir a l'avenc cal primer prendre la pista asfaltada que surt des de la urbanització Ratpenat, al sud de Castelldefels, i pujar fins a trobar l'aparcament del Pla d'en Querol, en un evident collet prop d'una instal·lació de telecomunicacions. Aparquem i sortim de seguida perquè ja tenim els estris a punt, ja que venim de l'avenc Emili Sabaté. Prenem la pista barrada que va cap a les antenes, però al costat mateix de la tanca prenem un corriol a l'esquerra que planeja per una zona de matolls. Caminem uns 10 minuts i arribem a la boca de l'avenc, que recorda l'espeleòleg català Rafel Pasant Coll.

La boca de l'avenc d'en Pasant és ovalada, i cau en vertical sobre un pou d'uns 6 metres. La boca és ampla, de més de 2 metres a la part ampla, i potser un metre a la part estreta. La poca alçada del pou i l'amplada de la boca fa que tot aquest primer espai estigui il·luminat per la llum exterior. Hi ha diverses anelles amb químics per muntar la instal·lació de ràpel. El Jordi prepara el material i instal·la en les dues anelles situades més al centre. Suposem que hi ha diverses instal·lacions per facilitar el muntatge de vies paral·leles, sobretot per a cursets i iniciació.

Baixem sense cap dificultat aquest primer pou, d'uns 6 metres com dèiem. Les parets són vermelloses i en algunes zones verdes per liquens i molsa. Com que aquests dies ha plogut, l'entorn està humit. Al final d'aquest petit pou, la cavitat s'eixampla en sentit contrari al de l'entrada. Un tram ample i en forta baixada ens portarà a la capçalera del següent pou. El terra és molt pendent i relliscós, i muntem un passamà des de l'aterratge del primer pou fins a la capçalera del segon. Mentre anem baixant un a un el primer pou, el Jordi instal·la el segon.

El segon pou és molt més interessant. Comença amb una boca més estreta, però de seguida s'eixampla i deixa entreveure la magnitud d'aquesta sala final, de forma cònica o més aviat campaniforme, ja que el sostre és molt ample. Amb un únic fraccionament entremig podem baixar fins a la base plana d'aquesta gran sala. Tot baixant contemplem la rica decoració de la sala, principalment des de la meitat i cap avall. Tenim diversos tipus d'estalagmites, algunes petites columnes i sobretot banderes a les parets. És una sala ampla i molt bonica, que a més, en ser molt plana al fons, permet una agradable i fàcil contemplació.

Després de passar uns minuts gaudint de l'espectacle subterrani, comencem el retorn cap a la superfície. Comencem a pujar amb l'ajuda dels júmars, els crolls i els pedals per aquest pou vertical. Amb la humitat d'aquestes coves i l'esforç, suem de valent per remuntar els 20 metres pràcticament a plom. El Jordi i la Yolanda, amb millor tècnica, van més àgils; a la Sílvia i a mi ens falta una mica de pràctica. Un a un i mica en mica anem sortint del primer pou. Tràmit pel passamà fins al segon, i ascens breu pel pou de 6 metres fins a la boca.

Tanquem així un divertit dia practicant espeleologia per un parell de cavitats fàcils i molt boniques a les costes del Garraf. Una bona combinació dels avencs Emili Sabaté i d'en Passant, ambdós força fàcils, i sobretot molt bonics, amb unes cambres interiors amples, verticals i bellament decorades amb tota mena d'espeleotemes.

Topografia

Font i més informació a: Espeleoindex.com.

    Mapa i track GPS

    Track GPS de la ruta

    Per guardar l'arxiu fes clic amb el botó secundari del ratolí i tria l'opció de guardar


    Imatges

    Afegeix un nou comentari